Joan Teixidor: Recordant Ulisses en “Homenatge a Carles Riba”

HOMENATGE A CARLES RIBA

 

per JOAN TEIXIDOR

 

 

Ítaca aspra

¿com viuríem

si el teu somni allunyat

s’enfonsés per sempre?

Antoni Tàpies: Esbós per a un retrat de Carles Riba, 1952.

Recordo Ulisses amb enveja.

Ell sabia on anar

a través del mar

que ofrena nits i llunes,

cabelleres i vents,

oblit i mort.

 

Però nosaltres

ens mantenim insomnes,

sense suport a penes.

Necessitem el cant, la folla esperança.

Comprendre que érem

abans i sempre.

En el passat es fortifica

l’única arrel que ens salva.

Tot són noms, història,

una llegenda d’or,

fills d’una sang cansada.

 

En la memòria es crea

allò que ens fa vivents.

Oh!, no moris mai

vella olivera grisa:

aixeca’t sempre, sol

d’un nodridor orient.

Et necessito, Ítaca,

Ulisses, vell company,

veu que m’arriba intacta.

 

 

Diversos autors

In memoriam Carles Riba (1959-1969)

Institut d’Estudis Hel·lènics,

Departament de Filologia Catalana

i Editorial Ariel. Barcelona, 1973.

ISBN: 843447414X