Arxius

Posts Tagged ‘Ausiàs March’

Els ὑγρὰ κέλευθα, líquids camins, molles senderes, camins de la mar… que cal cercar, obrir, explorar. Joan Bastardas i Aida Míguez.

.

.

Qui sou, forasters, i d’on veniu pels líquids camins?
Aneu pels vostres afers, o bé a la ventura del mar
com van els pirates, que arrisquen la vida fent mal a la gent.

Himne a Apol·lo Piti
Versió de Joan Maragall. 1913

.

Oh, forasters, qui sou? D’on veniu navegant per les molles
senderes? Aneu per cap tràfec o bé correu l’aventura
com a pirates, per mar, que van errívols jugant-s’hi
la vida, i portant desgràcia als homes de terres estranyes?

Odissea, IX 254-257
Traducció (1ª) de Carles Riba. 1919

.

Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar

Ausiàs March
XLVI

.

Els camins de la mar destria
la nau de l’àncora d’argent.

Tomàs Garcés
Paradís. 1931

.

Les barques de Sinera
no surten més,
perquè els camins de l’aigua
són fets malbé.

Salvador Espriu
Cementiri de Sinera. VI. 1946

.

 

.

Segurament per una deformació professional —que espero em serà perdonada— vull començar referint-me a una ben coneguda i també debatuda reconstrucció semàntica del mot indoeuropeu que ha donat origen al grec πόντος, ‘mar’. La comparació amb els significats que presenten les paraules del mateix origen en altres llengües indoeuropees (entre elles el llatí pons, ‘pont’, i el sànscrit pánthāh, ‘camí’) havia permès de conjecturar amb bons fonaments que el significat originari, del qual calia partir, era el de ‘camí’. Llavors, el ‘mar’ hauria estat per als grecs el ‘camí’ per excel·lència, com per als llatins ho hauria estat el ‘pont’. Tanmateix, darrerament aquesta idea ha estat rectificada i s’ha aconseguit de precisar que no es tracta d’un camí que el vianant troba obert i fressat, sinó més aviat d’un pas travessós, ple de dificultats i entrebancs, que cal franquejar. És en aquest sentit que per als grecs el ‘mar’ és ‘camí’: obstacle i lloc de pas al mateix temps, lloc per on és possible obrir-se pas; mitjà de comunicació dificultós, però que tanmateix uneix més que separa.

Joan Bastardas
Els «camins del mar» en la poesia catalana del segle xx (accés en línia)

.

.

.

Bosques, monstruos, soledades

.

Decíamos que el adjetivo hierós parecía referirse a todo aquello en lo que se percibe crecimiento y movimiento espontáneo, ímpetu y vitalidad intrínseca: un pez, un pájaro, un río, un bosque. A fin de considerar la cuestión de si hay además determinadas figuras divinas correspondientes a esta noción, vamos a recordar qué tipo de viaje o camino se supone que ha hecho Odiseo en la Odisea.

Se trata de un viaje o camino en el que se pierden el rumbo y la orientación, el cual, precisamente por eso, deviene espacio de investigación, visión y conocimiento. Ya en el proemio, los verbos que definen al personaje cuyo nombre por de pronto se omite son verbos de conocimiento (1.3): el «varón» es quien ha errado y conocido mucho; el anér es precisamente el que ha visto y conocido. A Odiseo lo identifican no tanto su nombre propio y su linaje como más bien sus «aventuras cognoscitivas». Odiseo mismo se refiere en cierto momento a su mucho errar y vagar en términos de «interrogar» o «explorar» las «vías del mar» (12.259, exereeíno, una forma de exeréo, está en la base de ereunáo: buscar, examinar, explorar). Ahora bien, las «vías del mar» no son nada que haya con independencia del inquirir, investigar y explorar mismo, sino que son precisamente su resultado: antes de la navegación, en el mar no hay ni vías ni caminos ni marcas por las que orientarse —el mar carece de límites; lo que no tiene límites no es, no puede pensarse ni figurarse ni conocerse en absoluto: se escurre, se escapa—. […]

.

Aida Míguez Barciela
Talar madera.
Naturaleza y límite en el pensamiento griego antiguo

.

.

.

.

Joan Bastardas

«Els camins del mar» i altres estudis
de llengua i literatura catalanes

Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Barcelona, 1998
ISBN: 8478269371

.

.

Aida Míguez Barciela

Talar madera
Naturaleza y límite en el
pensamiento griego antiguo

La Oficina. 2017
ISBN: 9788494615801

.

.

.

 

Francesc Calça lloa Ausiàs March en comparança amb Homer

.

.
.

FRANCISCI CALSAE IN LAUDEM
AUSIAE MARCI HISPANI POETAE CARMEN

.

Ausiàs March, (Beniarjó, Safor, 1397 - València, 3 de març del 1459)

Græcia quum magnum terris obtendit Homerum
…..edere quid posset significavit eo.
Aemula græcorum tellus Oenotria vatem
…..objecit Vati, Virgiliumque dedit.
Contendere illi vario certamine laudis,
…..adscribit laudem dum sibi uterque suam.
Edidit interea tellus Hispana poetam
…..adjungit socium quem sibi uterque parem.
Hinc ingens vobis communis gloria surgit
…..O Hellas, Latium, deciduumque solum.

.

SONET DEL MATEIX EN LAHOR DE 
MOSSEN AUSIAS MARCH

.

Lo molt famos /  autor que Plini diuhen
Lo primer loc /  dels grans ingenis dona
Al grech Homer’ /  a qui tots la corona
Sens contradir / molt planament ascriuen.

Tots los que vuy  / en letras posats viuen
Ausias March / jutgen quel sobrentona :
Per quant axí / raho ho vol y ordona,
Y gens d’ asso / ninguns sabents sen riuen.

Per quant aquest / nostr’ excellent poeta
Fon tant sabent / y tan subtil d’ ingeni,
Y tan pregón / entra dintre las cosas,

Que ningu hi ha / quen sa lectura’s meta
Que no ‘l judic /  hom biscahi, o hermeni
Nol entenent / trobant hi cent mil rosas.

.

.

.

.

“…el sonet elogiós que Francesc Calça el 1560 posa a l’edició de Claudi Boronat. […] Encara que el bo de l’humanista barceloní exagera un xic l’elogi: la poesia d’Ausiàs és tan subtil que sobrepassa tots els autors contemporanis, així com en l’antiguitat tothom reconeixia la superioritat d’Homer. Fins i tot els qui no saben penetrar en el seu pensament i consideren que parla basc o armeni, hi troben cent mil roses de bona poesia.”

Germà Colon
De Ramon Llull al Diccionari de Fabra (pàg. 136)
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003

.

.

.

Les obres del valerós cavaller
y elegantissim poeta
Ausias March: Ara novament ab molta
diligencia revistes y ordenades, y de
molts cants aumentades

Imprimides en Barcelona
en casa de Claudi Boronat

Biblioteca Digital Valenciana

.

.

.

.