Arxius

Posts Tagged ‘Carles Duarte’

L’Ulisses de Carles Duarte

ULISSES

.

.

Carles Duarte

Carles Duarte (Barcelona, 1959)

Sóc Ulisses 
i reprenc el seu viatge, 
encarno els seus somnis.
.
Ressegueixo les costes,
en el camí del Sol cap al ponent,
exploro els mars d’Hespèria,
travesso la mar Roja fins a atènyer l’Índia,
cerco arreu esguards on descobrir-me,
on ser de nou enllà de mi.
.
Navego nits
seguint rutes d’estrelles,
em bec la vida
a blaus glops d’aventura,
vestint de llum la meva pell de terra,
els ulls ferits de tanta claredat,
d’aquest silenci on llisquen les onades 
com un plany infinit sense consol,
com un cant de vida consumant-se.
.
Sóc Ulisses
i torno amb ell al tacte de la sal.
.
Tremola el gest
davant del vent salvatge.
.
I ens desafia la tempesta,
que impregna l’aire
amb la incessant mirada de la mort.
.
Penso en Arvad,
la ciutat dels meus pares,
illa i recer d’estesos horitzons,
la casa,
olor de mar,
on dormen els meus ulls
tot i que jegui enmig de les onades
o en unes terres que el meu cos ignorava.
.
La vida és descoberta
i és retorn,
i el mar hi entra
per totes les clivelles.
.

.

Carles Duarte Montserrat

.

.