Arxius
Els noms d’Odisseu: Naide, Nadie, Ningú, Personne, Nissun, Nessuno, Ninguno, Degun, Ninguém, Nimeni, Nisciunu, …
.
.
Asturià
«Á Ciclope, el mio nome famosu entrugéstime; agora
vo dicételu yo; tu’l regalu dame qu’ufiertesti.
Naide ye’l nome mio, Naide ye como só conociu
por mio ma y por mio pá y ente tolos demás compañeros».
.
Traducció de Xosé Gago
.
.
Castellà
»”Cíclope, ¿me preguntas mi ilustre nombre? Pues voy a decírtelo. Mi nombre es Nadie. Nadie me llaman siempre mi madre, mi padre y todos mis camaradas”.
.
Traducció de Carlos García Gual
.
.
.
.
Català
.
»—Cíclop, ¿em preguntes l’il·lustre nom? Vaig a dir-te’l.
Tu, però, fes-me el present que tanmateix, com a hoste,
m’has promès. Doncs em dic Ningú, i Ningú m’anomenen,
sí, la mare i el pare i la colla que m’acompanya.
.
Traducció de Carles Riba
.
.
.
Francès
Ulysse. — Tu veux savoir mon nom le plus connu, Cyclope? je m’en vais te le dire; mais tu me donneras le présent annoncé. C’est Personne, mon nom : oui ! mon père et ma mère et tous mes compagnons m’ont surnommé Personne.
.
Traducció de Victor Bérard
.
.
.
.
Furlà (Friulès)
“Tu mi dimandis, Ciclop, / il non famôs e jo ben
tal disarai: tu âs di dâmi / il regâl che tu âs prometût.
“Nissun” al è il gno non: / Nissun a mi mi clamin
e la mari e il pari / e ducj chei altris compagns”.
.
Traducció d’Alessandro Carrozzo i Pierluigo Visintin
.
.
Italià
Dunque, o Ciclope, il mio nome tu chiedi?
Il mio nome io dirò; ma tu poi dammi
Il presente ospital che m’hai promesso.
Nessuno ho nome; me la madre e il padre,
E me Nessuno chiamano gli amici.
.
Traducció de Paolo Maspero
.
.
Ladino
“Kiklop, mi nombre famozo kual es demandates? Al punto
te lo dire, i tu dame el dono segun tu prometa.
A mi me yaman Ninguno; Ninguno me yama mi madre,
dito mi padre, i de mizmo todos mis otros kompanyeros.”
.
Traducció de Moshe ‘Ha-Elion
.
.
Occità
—Uiard, me demandes moun noum famous. Te lou dirai, e me faras la douno d’oste que m’as proumesso. Me dison Degun. Moun paire, ma maire, mi coumpan, tóuti me dison Degun.
.
Traducció Charloun Riéu
.
.
.
.
Portuguès
‘Ó Ciclope, pregustaste como é o meu nome famoso. Vou dizer-to,
e tu dá-me o presente de hospitalidade que prometeste.
Ninguém é como me chamo. Ninguém chamam-me
a minha mãe, o meu pai, e todos os meus companheiros.’
.
Traducció de Frederico Lourenço
.
.
Romanès
“O, tu, Cyclopule, de mã întrebi de vestitul meu nume,
Am sã ti-l spun : iar tu catã-mi un dar, precum fãgãduit-ai!
‘Nimeni‘ mã cheamã : doar ‘Nimeni‘ îmi spuserã si mã alintã
Mama si tatãl meu drag, tot la fel ca si ceilalti tovarãsi!”
.
Traducció de Dan Slusanschi
.
.
Sard:
[…] —Su nomen cherias,
o Ciclope? Però cheret chi sias
cun su ch’as nadu insara puntuale!
Nisciunu babbu e mama m’an giamadu,
Nisciunu amigos cun su parentadu!—
.
Versió d’Antoninu Rubattu
.
.
.
.
Volume I – Cantos I – XII
Versión asturiana de Xosé Gago.
Trabe. Uviéu, 2007
ISBN: 9788480534727
.
.
Odisea.
Versión y prólogo de Carlos García Gual.
Alizanza Editorial. Madrid, 2004.
ISBN: 9788420677507
.
.
L’Odissea. Novament traslladada en versos catalans per
Carles Riba
Editorial Alpha
Barcelona, 1953.
.
.
«Poésie homérique»
Texte établi et traduit par Victor Bérard
Société d¡Édition «Les Belles Lettres»
Paris, 1924
.
.
Traduzion di Alessandro Carrozzo /
Pierluigi Visintin
Kappa Vu. Udine, Friül, 2006
ISBN: 9788889808313
.
.
Tradotta da Paolo Maspero
Illustrata da Fanoli e Cenni
Quarta edizione
R. Stabilimento Musicale Ricordi.
Milano, 1880
.
.
La Odisea (Kantes I-XII)
Trezladada en ladino del grego antiguo por
Moshe ‘Ha-Elion
Yeriot. Maale Adumim, Israel, 2011
.
.
d’Oumèro
Revirado au provençau pèr Charloun Riéu
Encò de P. Ruat
Marsiho (Marsella), 1907
.
.
Odisseia.
Traduçao do grego e introdução de Frederico Lourenço
Edições Cotovia. Lisboa, 2003.
ISBN: 9789727952502
.
.
Odysseia
Traducere in hexametri de Dan Slusanschi
Editura Paideia. Bucaresti, 2009
ISBN: 9789735965020
.
.
Bortado in limba sarda dae Antoninu Rubattu
Domus de Janas
Selargius (Sardigna), 2005
ISBN: 8888569199
.
.
.
Háblame, Musa, del hombre de múltiples tretas
.
.
.
Háblame, Musa, del hombre de múltiples tretas que por muy largo tiempo anduvo errante, tras haber arrasado la sagrada ciudadela de Troya, y vio las ciudades y conoció el modo de pensar de numerosas gentes. Muchas penas padeció en alta mar él en su ánimo, defendiendo su vida y el regreso de sus compañeros. Mas ni aun así los salvó por más que lo ansiaba. Por sus locuras, en efecto, las de ellos, perecieron, ¡insensatos!, que devoraron las vacas de Helios Hiperión. De esto, parte al menos, diosa hija de Zeus, cuéntanos ahora a nosotros.
Odisea, I, 1-10
Traducció de Carlos García Gual
.
.
.
Odisea.
Versión y prólogo de Carlos García Gual.
Alizanza Editorial. Madrid, 2004.
ISBN: 9788420677507
.
.
.
.
Salpem
.
.
Iniciem aquesta aventura.
Aquí tocaria citar el poeta i desitjar-nos que el camí sigui llarg …
És així, certament, però com que el que compta és el trajecte, no cal entretenir-nos quan encara no hem llevat l’àncora.
Ens proposem compartir dades, reflexions i emocions entorn de tot el que suposa aquesta experiència única que des de fa segles anomenem Homer, de tot el que l’ha anat envoltant al llarg del temps i fins als nostres dies, de com s’ha rebut en cada època i en cada moment i, si se’ns permet, ens entretindrem en el que ha estat i és la seva recepció a les nostres terres de parla catalana. Ho farem amb especial referència al món dels llibres, que és el que ens captiva.
Volem assaborir els diferents Homers que, com deia Borges, sorgeixen de cada una de les traduccions. Les múltiples ilíades i odissees, de Chapman a Riba, de Balasch a Pope, de Leconte de Lisle a Segalà, de Miquel Peix a Christopher Logue, de Frederico Lourenço a Lawrence d’Aràbia, de Xosé Gago a Rieu, de Joan Alberich a García Calvo, de García Gual a Conrad Roure, de Salvatore Quasimodo a Robert Fagles, de Llovera a Juan de Mena, de Joan Montserrat a Montserrat Ros, i de tants i tants altres traductors/autors, que ens ofereixen tan gran varietat de troies i d’ítaques, d’odisseus i de tersites.
I a partir d’aquí, farem els giravolts que calgui, agafarem camins encertats o equivocats i potser ens quedem algun temps aturats en alguna illa on una possessiva fetillera no ens deixi tornar a casa.
Bon viatge!
.
.
.