Arxius

Posts Tagged ‘Don Quixot’

Pierre Ménard, autor de l’Odissea

.

.

PHILIPPE CLAUDEL

.

SOBRE ALGUNS ENAMORATS DELS LLIBRES ALS QUI FASCINAVA LA LITERATURA, QUE ASPIRAVEN A CONVERTIR-SE EN ESCRIPTORS PERÒ NO HO ACONSEGUIREN PER DIVERSES RAONS RELACIONADES AMB LES CIRCUMSTÀNCIES, AMB EL SEGLE EN QUÈ NASQUEREN, AMB EL SEU CARÀCTER, FEBLESA, ORGULL, COVARDIA, MOL·LÍCIE, BRAVESA, O FINS I TOT AMB L’ATZAR, QUE FA DE LA VIDA UNA JOGUINA & DE NOSALTRES, EN MANS SEVES, TAN SOLS UNES DIMINUTES CRIATURES, VULNERABLES I TACITURNES

.

.

.

.

..

.

aquell Pierre Ménard, veí d’Annemasse, que volgué que el diari de Ginebra Le Temps, publiqués, en la mort de Jorge Luis Borges, una rectificació on es precisés que, contràriament al que havia escrit el gran autor argentí, no era pas el Quijote que ell havia copiat paraula per paraula per a reinventar-lo, sinó l’Odissea. El diari no es va prendre seriosament la carta d’aquell home de 82 anys que en la dècada dels anys trenta havia disputat en dues ocasions partits de tenis amb Borges a casa d’una amics comuns, els Beaumont de Lalfosse, partits que ell havia guanyat contundentment en ambdós casos (6-1/6-2, 6-0/6-1), fet que potser havia humiliat l’argentí fins al punt de fer-li imaginar una lleugera deformació literària com a venjança.

.

.

.

Philippe Claudel

De quelques amoureux des livres …

Éditions Finitude, 2015

ISBN: 9782253069485

.

.

.

 

 

L’Odissea a «Un son profund», d’Enric Iborra

.

.

Fa temps que gaudim d’un excel·lent i estimulant bloc, que també és un bloc amic: la serp blanca, del professor de llengua i literatura catalanes a l’IES Lluís Vives de València, Enric Iborra, autor també d’un lloc web homònim.

Ara tenim el goig de tenir entre les mans un bell i interessant llibre, acabat d’aparèixer, en el que s’hi compilen els materials publicats en el bloc, revisats i corregits per l’autor: Un son profund. Dietari d’un curs de literatura universal.

En l’interessant periple d’Enric Iborra, de la mà dels seus alumnes, per la literatura universal, hi tenen un lloc destacat els poemes homèrics, i en especial l’Odissea.

Us n’oferim un tast:

.

.

Un son profund - Iborra

Una […] escena fonamental de l’Odissea: Ulisses al país dels feacis, a la cort del rei Alcínous, es posa a plorar quant sent l’aede Demòdoc cantar la gesta del cavall de Troia. Aquesta escena, com la de la baixada a l’Hades, també serà un model insistit per a la literatura posterior: en el llibre primer de l’Eneida, Enees i els troians arriben a Cartago i veuen representades en les portes d’un temple escenes de la guerra de Troia. Molt més tard, en la segona part del Quixot, el protagonista es troba amb personatges que han llegit les seues aventures de la primera part. El personatge de ficció —Ulisses, Enees, Don Quixot—, llegit pel lector, es converteix ell també en lector d’ell mateix i adquireix així una dimensió doble. El lector sap que és un personatge de ficció, però el personatge també ho sap. Aquesta intrusió de la ficció dins de la ficció té com a efecte immediat qüestionar o difuminar la frontera entre realitat i ficció o entre vida i art, així com plantejar la relació problemàtica entre totes dues. És un tema essencial de la literatura.

.

[…] Faig una última repassada a les notes que vaig prendre durant aquesta lectura de l’Odissea i em trobe apuntat aquest vers, el quinze, del Cant XIII: «ser generós és molt dur si no es rep res a canvi». Versos com aquests ajuden a comprendre per què els clàssics són clàssics.

.

.

Enric Iborra

Enric Iborra

.

.

Un son profund - IborraEnric Iborra

Un son profund
Dietari d’un curs de literatura universal

Viena Edicions. Barcelona, novembre de 2013

ISBN: 9788483307588

.

.

.