Arxius

Posts Tagged ‘Eduard Escoffet’

Una piga com una petita Ítaca. «Un déu petit juganer», de Kirmen Uribe, a la Nit de Poesia al Palau 2011.

.

.

Kirmen Uribe (Ondarroa, Bizkaia, 1970)

A la Nit de Poesia al Palau, del XXVII Festival Internacional de Poesia de Barcelona, sota la direcció artistica de Eduard Escoffet i Martí Sales, hem comptat amb Núria Martínez Vernis, Kirmen Uribe, Vicenç Altaió, Pamela Z, Valentí Puig (que ens ha recitat el seu Ésser-hi, que ja vem visitar aquí fa uns dies), Kgafela oa Magogodi, Luis Alberto de Cuenca (traductor d’Homer), Jerome Rothenberg i Arnaldo Antunes. I amb la intervenció musical de l’Orquestra Mecànica de Cabo San Roque.

.

El basc Kirmen Uribe ens ha presentat el seu déu petit juganer que dibuixa pigues que poden arribar a ser una petita Ítaca:

.

.

UN DÉU PETIT JUGANER

.

Voldria ser aquell déu que et va dibuixar les pigues,

un déu petit i juganer

pintant milers de pigues damunt la teva pell.

.

M’agraden les teves pigues,

m’agrada comptar-les com si fossin estrelles.

Trobar-me’n cada dia una de nova,

com si fos un astrònom que descobreix una supernova,

amagada en algun indret recòndit de la teva esquena

o sota els teus pits.

.

M’agrada recórrer la teva pell amb la meva mà,

seguir les línies invisibles

que es van creant entre els planetes.

Ben a poc a poc, com el telescopi més precís.

.

Tu dius que no t’agraden,

que voldries no tenir-ne cap,

tenir una pell blanca i llisa.

Però què en seria, llavors, de mi,

mariner sense rumb en la nit closa.

.

Recordo que et vaig demanar una piga

la nit que ens vam conèixer.

Aquella que tens a tocar de l’ull.

.

En tenia prou amb aquella petita Ítaca

per construir-hi la meva casa.

I tu, generosa, vas dir:

són totes per a tu,

si endevines quantes són en total.

.

Voldria ser aquell déu que et va dibuixar les pigues,

un déu petit i juganer.

I besar les teves pigues cada nit,

amb cura, amb molta cura,

perquè no caiguin.

.

Kirmen Uribe

(Traducció al català d’Eduard Escoffet)

.

.

nit de poesia al palau

XXVII festival internacional de poesia de barcelona

palau de la música catalana, 11 de maig de 2011

Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura

alabatre, labreu edicions

(edició no venal)

.

.

MICENE / Micenes, de Salvatore Quasimodo

MICENE

 

Sulla strada di Micene alberata

Salvatore Quasimodo (Siracusa, 1901 - Nàpols, 1968)

di eucalyptus puoi trovare fromaggio

di pecora e vino resinato “Á la belle

Hélène de Ménélas”, un’osteria

che svia il pensiero dal sangue

degli Atridi. La tua reggia, Agamennone,

è covo di briganti sotto il monte

Zara di sasso non scalfito

da radici a strapiombo su burroni

sghembi. I poeti parlano molto

di te, dell’invenzione del delitto

nella tua casa di crisi,

del furore funebre di Elettra,

che nutri per dieci anni con l’occhio

del sesso il fratello lontano

al matricidio, parlano i diabolici

della logica della regina,

la moglie del soldato assente

Agamennone, mente, spada tradita.

E tu solo ti sei perduto,

Oreste, il tuo viso scomparve senza

maschera d’oro. Ai Leoni della porta,

agli scheletri dell’armonia scenica

rialzati dai filologi delle pietre,

il mio saluto di siculo greco.

 

Salvatore Quasimodo

El verd fals i vertader (1949-1955)

 

 

MICENES

 

Al camí de Micenes arbrat

d’eucaliptus, pots trobar-hi formatge

d’ovella i vi de resina “À la belle

Hélène de Ménélas”, una taverna

que distreu el pensament de sang

dels Atrides. La teva cort, Agamèmnon,

és cau de bandits a recer de la muntanya

Zadar de pedrots que no esgarrinxen,

les arrels abalançades als barrancs

esbiaixats. Els poetes en parlen molt,

de tu, de la invenció del delicte

a la teva casa de crisi,

del furor fúnebre d’Electra,

que esperonà al llarg de deu anys amb l’ull

del sexe el germà llunyà

al matricidi, parlen els diabòlics

de la lògica de la reina,

la dona del soldat absent

Agamèmnon, ment i espasa traïda.

I tu tot sol t’has perdut,

Orestes, el teu rostre s’esfumà sense

la màscara d’or. Als Lleons de la porta,

als esquelets de l’harmonia escènica

que els filòlegs de les pedres han redreçat,

la meva salutació de sícul grec.

 

Salvatore Quasimodo

Traducció d’Eduard Escoffet

 

 

Salvatore Quasimodo. Obra poètica

Traducció de Susanna Rafart i Eduard Escoffet

Introducció de Francesc Ardolino

Edició bilingüe.

Edicions del Salobre. Port de Pollença, 2007.

ISBN: 9788493523343