Eugénio de Andrade, de Passeio Alegre a l’illa d’Ulisses

.

.

.

Passeio Alegre

.

Palmeres al Passeio Alegre, de Porto
Foto: Margarida Bico, a Panoramio

Chegaram tarde à minha vida

as palmeiras. Em Marraquexe vi uma

que Ulisses tería comparado

a Nausícaa, mas só

no jardim do Passeio Alegre

comecei a amá-las.  São altas

como os marinheiros de Homero.

Diante do mar desafíam os ventos

vindos do norte e do sul,

do leste e do oeste,

para as dobrar pela cintura.

Invulneráveis — assim nuas.

.

Eugénio de Andrade

Rente ao dizer

.

.

Passeio Alegre

.

Arribaren tard a la meva vida

les palmeres. A Marràqueix en vaig veure una

que Ulisses havia comparat

a Nausica, però sols

al jardí de Passeio Alegre

vaig començar a estimar-les. Són altes

com els mariners d’Homer.

Davant la mar desafien els vents.

vinguts del nord i del sud,

de l’est i de l’oest,

per a doblegar-les per la cintura.

Invulnerables —així nues.

.

Versió de Xulio Ricardo Trigo i Júlia Cortès Ortega

.

.

.

A ILHA

José Fontinhas [Eugénio de Andrade]
(Póvoa de Atalaya, Beira Baixa, 1923 – Oporto, 2005)

.

Tanta palavra para chegar a ti,

tanta palavra,

sem nenhuma alcançar

entre as ruínas

do delirio a ilha,

sempre mudando

de forma, de lugar, estremecida

chama, preguiçosa

vaga fugidia

do mar de Ulisses cor de vinho.

.

Eugénio de Andrade

Oficio de paciéncia

.

.

L’ILLA

.

Tanta paraula per arribar a tu,

tanta paraula,

sense assolir-ne cap

entre les runes

del deliri l’illa,

sempre canviant

de forma, de lloc, estremida

flama, peresosa

ona fugissera

de la mar d’Ulisses color de vi.

.

Traducció d’Antoni Xumet Rosselló

.

.

.

Eugénio de Andrade

Ofici de paciència

Traducció d’Antoni Xumet Rosselló

Trucs i baldufes, 24

El Gall Editor. Pollença, 2008

ISBN: 9788496608818

.

.

Eugénio de Andrade

Ran del Dir

Versió de Xulio Ricardo Trigo
i Júlia Cortès Ortega

Biblioteca de la Suda, 8

Pagès Editors. Lleida, 1994

ISBN: 9788479351878

.

.

.

Eugénio de Andrade. Príam i Aquil·les

.

.

.

E o único que me restava, ele que sozinho defendia a cidade e o povo,
esse tu mataste quando ele lutava para defender a pátria:
Heitor. Por causa dele venho às naus dos Aqueus
para te suplicar; e trago incontáveis riquezas.
Respeita os deuses, ó Aquiles, e tem pena de mim,
lembrando-te do teu pai. Eu sou mais desgraçado que ele,
e aguentei o que nehun outro trerrestre mortal aguentou,
pois levei à boca a mão do homem que me matou o filho.
.
Ilíada, XXIV, 499-506
Tradução de Federico Lourenço

.

.

.

.

À sombra de Homero

.

E mortal este Agosto – o seu ardor

sobe os degraus todos da noite,

não me deixa dormir.

Abro o livro sempre à mão na suplica

de Príamo – mas quando

o impetuoso Aquiles ordena ao velho

rei que não lhe atormente mais

o coração, paro de ler.

A manhã tardava. Como dormir

à sombra atormentada

de um velho no limiar da morte?,

ou com as palavras de Aquiles,

na alma, pelo amigo

a quem dera há pouco sepultura?

Como dormir às portas da velhice

com esse peso sobre o coração?

.

José Fontinhas [Eugénio de Andrade]
(Póvoa de Atalaya, Beira Baixa, 1923 – Oporto, 2005)

Eugénio de Andrade

O sal da lingua

.

.

.

.

..

.

.

.

.

.

A l’ombra d’Homer

.

.

És mortal aquest Agost —la seva xardor

s’enfila pels graons de la nit,

no em deixa dormir.

Obro el llibre sempre a mà per la súplica

de Príam —però quan

l’arrauxat Aquil·les ordena l’ancià

rei que no li burxi més

el cor, paro de llegir.

El matí triga. Com dormir

amb l’ombra turmentada

d’un vell al llindar de la mort?,

o amb les paraules que a Aquil·les

li brollen de l’ànima, per l’amic

a qui acaba de soterrar?

Com dormir a les portes de la vellesa

amb aquest pes sobre el cor?

.

.

.

.

.

.

.

.

.