Arxius

Posts Tagged ‘Eumeu’

Eumeu entre poemes, de Francesc Josep Vélez

.

.

eumaeus

.

.

.

.

.

EUMEU ENTRE POEMES
.
El seu pare era rei,
era el més gran que allà es podia ser,
Ctesi l’anomenaven, rei de la noble Siros.
Però ell vivia entre els porcs,
guardant-los dels canalles que voldrien
furtar-los, cada nit, i no eren seus,
eren del vell Laertes.
.
És el porquer,
així es mereix el temps,
així es guanya la vida,
ell guarda la saviesa dels grans homes,
talment poeta orat,
car són com els poetes els qui serven
els porcs que han de nodrir-nos,
els poemes,
la paraula sagrada dels vells himnes.

FJVélez

Francesc Josep Vélez
Barcelona, 1961

.
Francesc  Josep Vélez
El lament d’Europa

.

.

.

.

.

El lament d'Europa - Francesc Josep VélezFrancesc Josep Vélez

El lament d’Europa

La butzeta, 27
Lleonard Muntaner Editor. Palma (Mallorca), 2008

ISBN: 9788496664913

.

eumaeusHans Sebald Beham

“Der verlorene Sohn hütet die Schweine”, 1538

(El fill pròdig com a porquerol)

.

.

Circe, a les Tretze biografies imperfectes, de Gerard Vergés.

CIRCE

gerard vergés

Gerard Vergés (Tortosa, Baix Ebre, 1931)

[…]

Un any van romandre Ulisses i els seus a l’illa d’Eea. Homer no ho diu explícitament, però la deessa [Circe] devia exhibir al llit les delícies del tantra hindú. (Ulisses va tenir amb ella dos fills). A la taula —tampoc no ho explica amb detall Homer— hi degueren abundar la llet d’ovella, les carpes de riu farcides de raïm, la llebre cuinada amb orenga i farigola, la inquieta guatlla, el faisà d’irisada ploma, el cèrvol de banyes enramades, i el vi d’Egina, i el sucrós dàtil de Tunísia, i l’àcida pruna del Caucas, i la roja cirera de l’Àsia Menor. D’enemiga que era, Circe es converteix en aliada d’Ulisses. Però abreugem el relat. Ella ensenya al nostre heroi a evocar els esperits dels morts i és ella qui li procura aigua i vi —i savis consells— per al llarg retorn a Ítaca. I Ulisses i els seus se’n van. Pregunto: quan la nau navegava novament, es degué recordar Ulisses de Circe?

La fidelitat no em sembla la major virtut del nostre heroi, en definitiva un aventurer astut però poc ètic. Fidels —en aquesta història— són el porquer Eumeu i la nodrissa Euriclea. Fidel és el gos Argos, l’únic que reconeix el seu amo en tornar aquest a casa. Fidel és Penèlope, l’esposa. Però Ulisses —des d’aquest punt de vista— configura i resumeix totes les vel·leitats del mascle. Un amic meu que no és escriptor, però que ha llegit i rellegit (quin goig!) L’Odissea, m’assenyalava  —i jo el vaig atendre molt devotament— que Circe, en el poema homèric, simbolitza la prostituta redimida per l’amor (aquella història de tots els temps), que estima i ajuda Ulisses. Però curiosament Ulisses —i aquí rau la ingratitut i l’inescrutable destí de l’home— de qui està verament enamorat és de l’adolescent Nausica, filla d’Alcínous, que res no li ha dat, excepte bones paraules i mirades tendres. Nausica, la jove pura (parlo dels adéus últims), és una dolça llàgrima. Circe, la maleïda, la fetillera, la dea cortesana, és un cor que es romp i s’esqueixa. Nausica és verge i es casarà probablememt amb un príncep. Circe que ha mantingut multitud d’amors, quan Ulisses se’n va, resta enamorada d’ell, resta prenyada d’ell. El pensament d’Ulisses, això no obstant, retornarà sempre a Nausica. No a Circe. No a Penèlope, l’esposa. Destí de l’home és perseguir els seus somnis.

[…]

 

Gerard Vergés.

Circe, a Tretze biografies imperfectes.

 

Gerard Vergés.

Tretze biografies imperfectes.

Edicions Destino, Barcelona 1986.

ISBN 842331460X