Arxius

Posts Tagged ‘Joaquim Mallafré’

La Circe (nominal) de l’Ulisses de Joyce

.

.

.

[…]

Joyce Ulisses Mallafré

(S’obre la porta. Entra Bella Cohen, una massissa patrona de casa de putes. Porta un vestit tres quarts de color marfil amb un serrell de borles a la vora i es refresca ventant-se amb un ventall de banya negra com la Minnie Hauck de Carmen. A la mà esquerra porta anells de matrimoni i de seguretat. Els ulls molt pintats de carbó. Li apunta el bigoti. La cara d’un color d’oliva és feixuga, una mica suada i plena de nas, amb narius de tint ataronjat. Porta arracades amb grans penjolls de beril·le)

BELLA: Estic que rajo de suor, tal com us dic!

(Mira a l’entorn, a les parelles. Després els ulls s’aturen en Bloom amb dura insistència. El gros ventall li venta la cara arborada, el coll i les exuberàncies. Els ulls de falcó li resplendeixen.)

.

[…]

.

BELLO: (Amb dura mirada de basilisc i veu de baríton) Mastí del deshonor!

BLOOM: (Delirant) Reina!

BELLO: (Amb els feixucs bistecs de la galta penjant) Adorador del cul adúlter.

BLOOM: (Planyívol) Massissa!

BELLO: Menjafems!

BLOOM: (Els genolls li tremolen) Monument!

BELLO: Avall! (Li dóna un cop a l’espatlla amb el ventall) Acotxa’t amb els peus cap endavant! Recula el peu esquerre un pas. Cauràs. Ja caus. Aguanta’t amb les mans.

BLOOM: (Els ulls mirant amunt en senyal d’admiració se li mig acluquen) Tòfones! (Amb un crit estrident d’epilèptica cau de quatre grapes, grunyint, ruflant, escarbotant als seus peus, després s’ajau, fent-se la morta amb els ulls tancats del tot, parpelles tremoloses, de cap a terra, en actitud d’amo i senyor meu.)

[…] 

.

James Joyce. Ulisses. Traducció de Joaquim Mallafré. pàg. 504-506.

.

.

.

.

[…]

Joyce Ulises Valverde

(Se abre la puerta. Entra Bella Cohen, una maciza patrona de putas. Va vestida con un traje tres cuartos marfil, con el borde adornado de borlas: se refresca agitando un abanico negro de cuerno como Minnie Hauck en Carmen. Lleva en la mano izquierda un anillo de matrimonio y una sortija de seguridad. Los ojos abundantemente sombreados de carbón. Tiene un principio de bigotillo. Su cara aceitunada es pesada, ligeramente sudada y con gran nariz, las aletas teñidas de naranja. Lleva grandes pendientes con colgantes de berilo.) 

BELLA: ¡Palabra! Estoy desecha en sudor.

(Lanza una ojeada alrededor a las parejas. Luego posa los ojos con dura insistencia en Bloom. Su gran abanico cierne viento hacia su cara acalorada, su cuello y su gordura. Relampaguean sus ojos de halcón.)

.

[…]

.

BELLO: (Con dura mirada de basilisco y voz de barítono) ¡Perro deshonroso!

BLOOM: (Enfatuado) ¡Emperatriz!

BELLO. (Con masculinas mejillas-chuletas colgándole pesadamente) ¡Adorador del trasero adulterino!

BLOOM: (Quejosamente) ¡Grandeza!

BELLO: ¡Devorador de estiércol!

BLOOM: (Con los tendones semifexionados) ¡Magnificiencia!

BELLO: ¡Abajo! (La golpea en el hombro con su abanico) ¡Inclínate con los pies por delante! Desliza el pie izquierdo un paso atrás. Te caerás. Te estás cayendo. ¡Abajo, sobre las manos!

BLOOM: (Sus hojos femeniles, elevados en admiración, se entrecierran) ¡Trufas! (Con penetrante grito de epiléptica, se desploma a cuatro patas, gruñendo, olfateando, escarbando a los pies de él, luego se tiende, haciéndose la muerta con los ojos bien cerrados, párpados temblorosos, inclinada hacia el suelo como ante su Excelentísimo Dueño y Señor.)

[…]

.

James Joyce. Ulises. Traducción de José María Valverde. Vol. II, págs. 165-168.

.

.

.

.

[…]

Ulises Joyce - Galego

(Ábrese a porta. Entra Bella Cohen, unha alcaiota impoñente. Viste un tres cuartos marfil rematado cunha franxa de borlas, e fai revoar un abano de corno negro como Minnie Hauck en Carmen. Leva na man esquerda unha alianza matrimonial e un garda aneis. Ten os ollos moi sombreados con carbón. Bigote incipiente. A faciana olivácea é grande, transpita lixeiramente e ten manxas laranxa nas ventas do nariz groso. Loce pesados pendes con colgantes de berilo.)

BELLA: Mi madriña! Veño suada como unha vaca.

(Olla para as parellas ao redor. Detense inquisitiva ao chegar a Bloom. Co seu gran abano zafrea ar contra o rostro, o pescozo e as redondeces requecidos. Faíscanlle os ollos de falcoa.)

.

[…]

.

BELLO: (Cunha ollada fixa de basilisco e voz de barítono). Cuzo innobre!

BLOOM: (Arroubado) Emperatriz!

BELLO: (Cólganlle as pesadas moufas) Adorador de ancas adúlteras!

BLOOM: (Queixoso) Inmensidade!

BELLO: Papabosteiras.

BLOOM: (Cos músculos semiflexionados) Magmagnificencia!

BELLO: Ao chan! (Dálle un golpiño no ombro co abano) Inclínate cos pés para diante! O pé esquerdo, un paso atrás! Vas caer. Que caes. As mans no chan!

BLOOM: (Coa vista levantada en sinal de admiración, fechando os ollos, late) Trufas!

(Cun berro lacerante de epiléptica, cae sobre as patas, gruñindo, osmando, fozando aos pés del; despois, déitase no chan arqueada, facendo a morta cos ollos ben fechados e as pálpebras a tremer, na posición de excelentísimo mestre.)

[…]

.

James Joyce. Ulises. Traducció d’Eva Almazán, María Alonso Seisdedos, Xavier Queipo i Antón Valle. págs. 695-698

.

.

.

.

[…]

Joyce Ulysses

(The door opens. Bella Cohen, a massive whoremistress, enters. She is dressed in a three-quarter ivory gown, fringed round the hem with tasseled selvedge, and cools herself flirting a black horn fan like Minnie Hauck in Carmen. On her left hand are wedding and keeper rings. Her eyes are deeply cartooned. She has a sprouting moustache. Her olive face is heavy, slightly sweated and full nosed with orangetanted nostrils. She has large pendant beryl eardrops.)

BELLA: My word! I’m all of a mucksweat.

(She glances round at the couples. Then her eyes rest on Bloom with hard insistence. Her large fan winnows wind towards her heated faceneck and embonpoint. Her falcon eyes glitter.)

.

[…]

.

BELLO: (with a hard basilisk stare, in a baritone voice) Hound of dishonour!

BLOOM: (infatuated) Empress!

BELLO: (his heavy cheekchops sagging) Adorer of the adulterous rump!

BLOOM: (plaintively) Hugeness!

BELLO: Dungdevourer!

BLOOM: (with sinews semiflexed) Magmagnificence!

BELLO: Down! (he taps her on the shoulder with his fan) Incline feet forward! Slide left foot one pace back! You will fall. You are falling. On the hands down! 

BLOOM: (her eyes upturned in the sign of admiration, closing, yaps) Truffles!

(With a piercing epileptic cry she sinks on all fours, grunting, snuffling, rooting at his feet: then lies, shamming dead, with eyes shut tight, trembling eyelids, bowed upon the ground in the attitude of most excellent master.)

[…]

.

James Joyce. Ulysses

.

.

.

.

[…]

Joyce himself is the Circe of “Circe.” As writer-director he preempts the maga’s magic, her ability to change given forms at will. As on Aiaia, in “Circe” anything can happen, and the episode’s atmosphere of vaude­ville tinged with terror results from this fact. In this chapter Joyce, as Robert Newman has remarked, “seeks to dissolve distinctions by col­lapsing Ulysses into a memory where the laws of intellect are no longer operative . . . the network of connections within Ulysses grows and be­comes increasingly elaborate until we realize that everything somehow connects with everything else.” It would be foolish to regard Joyce’s nominal Circe, Bella Cohen, as the figure who presides over this vast network of possibility. She is merely one character in a script with oth­ers, on a par with Bloom, Stephen, and the dubiously young women who work for her.

As the magus, Joyce pulls fantasies from his characters’ unconscious minds like rabbits from a hat. They are complete, surprising, suddenly there in all their fullness. Bloom’s psyche provides most of the content for these fantastical dramas, and yet Bloom himself—the chief actor within them—does not seem to be aware that they are taking place.

[…]

Circe - Yarnall[…], I want now to focus on that moment when Bloom meets its nominal Circe, Bella Cohen, and on the dynamic scenes that follow. Joyce’s casting of this archetypal figure as whore sports with a centuries-old tradition—the motto over the 1621 Alciati emblem of Circe had warned readers to “Be­ware of Prostitutes.” But Joyce does not accept this tradition uncritical­ly, and he does not allow his hero to heed the Alciati motto. Bloom en­gages with Bella as thoroughly in imagination as Odysseus had engaged with the transforming goddess in actuality. The guilt and fear he feels in her presence spring from the depths of his psyche and bring the en­tire syndrome of Bloomean sexuality to the surface of our awareness.

This Circe is “a massive whoremistress”, a formidably vulgar fig­ure. She has kohl-rimmed, glittering “falcon” eyes: a detail that suggests Joyce’s awareness that her name means “hawk” in Greek. In place of the bowl of transforming brew and of her driver’s stick, she carries a black horn fan that immediately springs into a life of its own. This, in Joyce’s version, is her instrument of phallic power. The fan keeps tapping Bloom until he pays homage to its holder, hailing her as “powerful being” and declaring that he “enormously” desires her domination. The fan demands that he kneel and lace Bellas shoes. Bloom at once complies, thus assuming the old Greek posture of surrender, the posture that Cir­ce had assumed at her doorway with Odysseus.

This sex reversal shortly becomes an overt fact of the drama. Bella becomes Bello and Bloom becomes a female slave avidly participating in an orgy of humiliation. As he becomes female he also figuratively becomes a pig. She (or he) exclaims “Truffles!” and Joyce’s stage direc­tion at this point reads “with a piercing epileptic cry she sinks on all fours, grunting, snuffling, rooting at his feet”. Perhaps these trans­formations or degradations would not have happened if Bloom had held on to the potato he habitually carried in his pocket because it was his grandmother’s preventative against disease. But when he entered the bordello he gave it to the whore who greeted him, Zoe, and he realizes too late that “I should not have parted with my talisman”. Surrendering it, he surrenders to the inevitability of women’s emotion­al domination over him.

Is the potato Joyce’s version of the Homeric moly? Superficially, yes. Joyce must have enjoyed inventing this homely equivalent of Homer’s mysterious plant. But the notion of moly as a protective and beneficent influence Joyce, like the Homeric allegorical commentators, took figu­ratively as well. He wrote to Budgen in 1920, when he was working on the Circe episode, that “Moly is the gift of Hermes, god of public ways, and is the invisible influence (prayer, chance, agility, presence of mind, power of recuperation which saves in case of accident. This would cov­er immunity from syphilis—swine love). … In this special case his plant may be said to have many leaves, indifference due to masturbation, pes­simism congenital, a sense of the ridiculous, sudden fastidiousness in some detail, experience.” Though Joyce does not list Molly in this cat­alogue of Bloom’s guardian influences, surely the similarity between her name and that of the Homeric herb is not accidental. Joyce as master wordsmith probably named Molly after the magical plant; above all, it is Bloom’s love for his wife and his desire to return to her that enable him—though he gives up his potato—to pass through Nighttown fun­damentally unscathed.

[…]

Judith Yarnall
Imitations of Circe

.

 

.

.

.

Joyce Ulisses MallafréJames Joyce
Ulisses
Traducció de Joaquim Mallafré

Letteradura. Barcelona, 1981

ISBN: 8474820316

.

.

.

Joyce Ulises ValverdeJames Joyce
Ulises
Traducció de José María Valverde

Editorial Lumen. Barcelona, 1976
ISBN: 8426419968

.

.

.

Ulises Joyce - GalegoJames Joyce
Ulises
Traducción de Eva Almazán, María Alonso Seisdedos,
Xavier Queipo y Antón Vialle

Clásicos Universais, 24
Editorial Galaxia. Vigo, 2013
ISBN: 9788498655032

.

.

Joyce UlyssesJames Joyce

Ulysses

The corrected text

Penguin Books. 1986

ISBN: 9780140100006

.

.

Circe - YarnallJudith Yarnall

Transformations of Circe
The History of an Enchantress

University of Illinois Press. Urbana and Chicago, 1994
ISBN: 9780252063565

.

.

.

 

 

 

O Ulises de Joyce en galego. Una excel·lent notícia per a les lletres ibèriques

.

.

Ulises Joyce - Galego

Acaba d’aparèixer la traducció completa al gallec de l’Ulisses de Joyce, publicada de forma acurada per Editorial Galaxia. Els traductors són Eva Almazán, María Alonso Seisdedos, Xavier Queipo i Antón Valle.

A continuació, com a tast,  presentem alguns breus passatges d’aquesta versió gallega, acarats amb l’original de Joyce i amb sengles traduccions al català i al castellà.

Quant a les traduccions al català de l’Ulisses joyceà, a més de l’excel·lent traducció (completa) de Joaquim Mallafré de l’any 1981, cal recordar que la primera traducció parcial, d’alguns fragments, fou obra de mossèn Manuel Trens, i aparegué a la revista Hèlix, de Vilafranca del Penedès el febrer de 1930. També cal consignar l’existència (descoberta no fa molts anys) d’una traducció completa al català, a càrrec de Joan Francesc Vidal Jové, de la que se’n va trobar l’exemplar que el 1966 va quedar dipositat a la censura franquista (que curiosament va suparar sense cap problema) i que havia quedat sense publicar per part del seu editor (continua inèdita).

 .

.

.

.

.

Part I [La Telemaquiada]. [I] [Telèmac]

.

Ulises Joyce - GalegoSolemne e repoludo, Buck Mulligan descendeu dende o alto da escaleira, portando unha almofía chea de escuma de barbear, encol da cal se cruzaban unha navalla e un espello. Unha bata amarela, solta, aboiaba delicadamente ás súas costas coa avelaíña airexa da mañá. Ergueu a almofía e entoou:

Introibo ad altare Dei.

Deténdose, esculcou pola escura escaleira espiral abaixo e exclamou nun ton groseiro:

—Sube, Kinch! Sube, xesuíta sinistro!

Avanzou maxestoso e subiu á canoneira circular. Deu media volta e por tres veces bendixo con ademán grave a torre, a terra circundante e mais as montañas que alborexaban. Logo, ao enxergar a Stephen Dedalus, inclinouse cara a el e trazou rápidas cruces no ar, a gorxa gurgullando e sansanicando a cabeza. Stephen Dedalus, amuado e medio adormecido, apoiou os brazos no alto da escaleira e fitou frío o rostro que sansanicaba e gurgullaba mentres o bendicía, a longa cabeza equina e o cabelo claro, intonso, coas vetas e os matices do carballo pálido.

Traducció de María Alonso Seisdedos, Eva Almazán, Xavier Queipo i Antón Vialle (2003)

.

Joyce UlyssesStately, plump Buck Mulligan came from the stairhead, bearing a bowl of lather on which a mirror and a razor lay crossed.  A yellow dressinggown, ungirdled, was sustained gently behind him on the mild morning air. He held the bowl aloft and intoned:

Introibo ad altare Dei.

Halted,   he  peered  down  the   dark  winding   stairs  and  called  out coarsely:

—Come up, Kinch! Come up, you fearful Jesuit!

Solemnly he came forward and mounted the round gunrest. He faced about and blessed gravely thrice the tower, the surrounding land and the awaking mountains. Then, catching sight of Stephen Dedalus, he bent towards him and made rapid crosses in the air, gurgling in his throat and shaking his head. Stephen Dedalus, displeased and sleepy, leaned his arms on the top of the staircase and looked coldly at the shaking gurgling face that blessed him, equine in its length, and at the light untonsured hair, grained and hued like pale oak.

Ulysses, James Joyce. Edició de Hans Walter Gabler

.

Joyce Ulisses MallafréSOLEMNEMENT, el rabassut Boc Mulligan apare­gué al capdamunt de l’escala portant un bol d’escuma amb un mirall i una navalla plans a sobre. Per darrera, l’oreig del matí aguantava suaument la bata groga des­cordada. Alçà el bol salmodiant:

Introibo ad altare Dei.

S’aturà, guaità per la fosca escala de caragol i cridà, baladrer:

—Puja Kinx. Puja jesuïta espantós.

Avançà amb cerimònia i pujà a la plataforma circular de tir. Mirà a l’entorn i, seriós, beneí triplement la torre, el camp dels voltants i les muntanyes que es deixondien. Després, adonant-se de Stephen Dedalus, se li inclinà amb una reverència, tot fent creus en l’aire, mormolant entre dents i fent anar el cap. Stephen Dedalus, de mal humor i endor­miscat, recolzà els braços a l’acabament de l’escala i mirà fredament la cara que es movia barbotejant, allargassada com de cavall, i el cabell clar i intonsurat, aspre i d’un color de roure descolorit.

Traducció de Joaquim Mallafré (1981)

.

.

.

.

Part II [L’Odissea] [7] [Èol]

..

Ulises Joyce - GalegoKYRIE ELEISON!

Un sorriso luminoso acendeulle os ollos de negra montura, alongoulle os longos beizos.

—Os gregos! —repetiu—. Kyrios! Unha palabra relucente! As vogais que non coñecen nin semitas nin saxóns. Kyrie! O fulgor do intelecto. Debera impartir grego, a lingua do espírito. Kyrie eleison! Os construtores de retretes e de cloacas nunca han ser señores do noso espírito. Somos vasalos da cabalaría católica europea que naufragou en Trafalgar e do imperio do espírito, endexamais dun imperium, que foi a pique coa frota ateniense en Egospótamos. Si, si. A pique foron. Pirro, mal guiado por un oráculo, fixo unha última tentativa de restaurar a gloria de Grecia. Leal a unha causa perdida.

Traducció de María Alonso Seisdedos, Eva Almazán, Xavier Queipo i Antón Vialle (2003)

.

Joyce UlyssesKYRIE ELEISON!

A smile of light brightened his darkrimmed eyes, lengthened his long lips.

—The Greek! he said again. Kyrios! Shining word! The vowels the Semite and the Saxon know not. Kyrie! The radiance of the intellect. I ought to profess Greek, the language of the mind. Kyrie eleison! The closetmaker and the cloacamaker will never be lords of our spirit. We are liege subjects of the catholic chivalry of Europe that foundered at Trafalgar and of the empire of the spirit, not an imperium, that went under with the Athenian fleets at Aegospotami. Yes, yes. They went under. Pyrrhus, misled by an oracle, made a last attempt to retrieve the fortunes of Greece. Loyal to a lost cause.

Ulysses, James Joyce. Edició de Hans Walter Gabler

.

Hèlix 9KYRIE ELEISON!

Un somriure de llum il·luminà els seus ulls negrecerclats, prolongà els seus amples llavis.

-El Grec! digué altra vegada. Kyrios!  Mot fulgurant!  Les vocals que el Semita i el Saxó no coneixen. Kyrie! L’es­plendor de l’intel·lecte. Haig de professar el Grec, el llenguat­ge de l’esperit. Kyrie eleison! Els waterfactors í els cloacafactors jamai seran senyors del nostre esperit. Nosaltres som els vassalls de la catòlica cavalleria d’Europa que s’enfonsà a Trafalgar i de l’imperi de l’esperit, no un imperium, que anà a forns amb la flota atenesa a Aegospotami. Sí, sí. Anaren a fons. Pyrrhus. malmenat per un oracle, feu un darrer esforç per a recuperar els destins de Grecia Lleal a una causa per­duda.

Traducció de Manuel Trens (1930)

.

.

.

.

Part II [L’Odissea] [6] [L’Hades]

..

Ulises Joyce - GalegoO señor Bloom entrou e ocupou o sitio libre. Turrou da porta tras de si e bateu ben nela ata que a fechou. Meteu un brazo na agarradoira e mirou con xesto serio pola xanela aberta da carruaxe para as persianas baixadas das casas da avenida. Unhas cortinas corridas a un lado: unha vella a osmar. Nariz brancoachatado contra o vidro. Agradece ao ceo que se zafou desta. Incríbel a curiosidade que lles inspiran os cadáveres. Alégranse cando nos ven ir tantos traballiños lles damos cando vimos. O choio aquécelles. Cuscubiñan polos recunchos. Andan arrastrando as chinelaschancletas non o vaian espertar. Despois prepárano. Amortállano. Molly e a señora Fleming facendo a cama. Tira máis do teu lado. O noso sudario. Nunca se sabe quen o vai tocar a un de morto. Lavado da cabeza aos pés. Creo que tamén lles cortan as unllas e o pelo. Gardan parte nun sobre. Seguen a medrar igual despois. Traballo sucio.

Traducció de María Alonso Seisdedos, Eva Almazán, Xavier Queipo i Antón Vialle (2003)

.

Joyce UlyssesMr Bloom entered and sat in the vacant place. He pulled the door to after him and slammed it tight till it shut tight. He passed an arm through the armstrap and looked seriously from the open carriage window at the lowered blinds of the avenue. One dragged aside: an old woman peeping. Nose whiteflattened against the pane. Thanking her stars she was passing over. Extraordinary the interest they take in a corpse. Glad to see us go we give them such trouble coming. Job seems to suit them. Huggermugger in corners. Slop about in slipper-slappers for fear he’d wake. Then getting it ready. Laying it out. Molly and Mrs Fleming making the bed. Pull it more to your side. Our winding-sheet. Never know who will touch you dead. Wash and shampoo. I believe they clip the nails and the hair. Keep a bit in an envelope. Grow all the same after. Unclean job.

Ulysses, James Joyce. Edició de Hans Walter Gabler

.

Ulises García TortosaMr. Bloom entró y se sentó en el asiento libre. Tiró de la portezuela tras sí y dio un portazo dos veces hasta que se cerró bien cerrada. Pasó un brazo por el asidero y miró seriamente por la ventanilla abierta del coche a las cortinillas echadas de la avenida. Una se descorrió hacia un lado: una vieja fisgoneando. La nariz blanquiaplastada contra el cristal. Agradeciendo a su buena estrella que por esta vez la muerte pasara de largo. Extraordinario el interés que se toman por un cadáver. Contentas de vernos marchar damos tanta guerra al llegar. La tarea parece que les va. A escondidas por los rincones. Van de acá para allá chanclichancleteando por miedo a que despierte. Luego preparándolo. Arreglándolo. Molly y Mrs. Fleming haciendo la cama. Tira más de ese lado. Nuestro sudario. Nunca se sabe quién te va a manosear de muerto. Lavado y champú. Creo que cortan las uñas y el pelo. Guardan una pizca en un sobre. Crece lo mismo después. Tarea inmunda.

Traducció de Francisco García Tortosa i Mª Luisa Venegas Lagüéns (1999)

.

.

.

.

.

Part III [El Nóstos] [18] [Penèlope]

.

Ulises Joyce - GalegoSi porque el xamais fixera semellante cousa pedir que lle levasen un par de ovos para almorzar na cama dende os tempos do hotel City Arms onde finxía acotío que estaba encamado con voz de enfermo figurando que era un gran señor para facer o interesante coa vella bruxa da señora Riordan que coidaba que a tiña no papo e despois nin un rabo de can nos deixou todo para misas polo seu eterno descanso e o da súa alma só soltaba o que lle caía de entre os dedos conicha ata para gastar catro peniques en alcohol de queimar e veña a falarme dos seus alifafes que tiña unha leria coa pofítica e os terremotos e a fin do mundo máis vale divertirse un pouco antes que Deus nos libre se todas as mulleres fosen coma vostede contra os traxes de baño e os escotes que tampouco pretendía ninguén que ela os levase para min que era tan beata porque non houbo home que se volvese para mirala espero non chegar nunca a ser coma ela milagre que non nos fixese tapar tamén a cara non digo eu que non fose instruída mais veña a cacarexar co señor Riordan por aquí e o señor Riordan por alá que imaxino que se alegrou de perdela de vista e logo o cuzo sempre a uliscarme nas peles e a furar para se me meter entre o biso sobre todo que daquela aínda me chistaba iso…

Traducció de María Alonso Seisdedos, Eva Almazán, Xavier Queipo i Antón Vialle (2003)

.

Joyce UlyssesYes because he never did a thing like that before as ask to get his breakfast in bed with a couple of eggs since the City Arms hotel when he used to be pretending to be laid up with a sick voice doing his highness to make himself interesting for that old faggot Mrs Riordan that he thought he had a great leg of and she never left us a farthing all for masses for herself and her soul greatest miser ever was actually afraid to lay out 4d for her methylated spirit telling me all her ailments she had too much old chat in her about politics and earthquakes and the end of the world let us have a bit of fun first God help the world if all the women were her sort down on bathingsuits and lownecks of course nobody wanted her to wear them I suppose she was pious because no man would look at her twice I hope Ill never be like her a wonder she didnt want us to cover our faces but she was a welleducated woman certainly and her gabby talk about Mr Riordan here and Mr Riordan there I suppose he was glad to get shut of her and her dog smelling my fur and always edging to get up under my petticoats especially then still I like that in him polite to old women like that and waiters and beggars too hes not proud out of nothing but not always if ever he got anything really serious the matter with him its much better for them to go into a hospital where everything is clean but I suppose Id have to dring it into him for a month yes and then wed have a hospital nurse next thing on the carpet have him staying there till they throw him out or a nun maybe like …

Ulysses, James Joyce. Edició de Hans Walter Gabler

.

Joyce Ulises ValverdeSí porque él nunca había hecho tal cosa como pedir el desayu­no en la cama con un par de huevos desde el Hotel City Arms cuando solía hacer que estaba malo en voz de enfermo como un rey para hacerse el interesante con esa vieja bruja de la señora Riordan que él se imaginaba que la tenía en el bote y no nos dejó ni un ochavo todo en misas para ella sola y su alma grandísima tacaña como no se ha visto otra con miedo a sacar cuatro peniques para su alcohol metílico contándome todos los achaques tenía demasiado que desembuchar sobre política y terremotos y el fin del mundo vamos a divertirnos primero un poco Dios salve al mundo si todas las mujeres fueran así venga que si trajes de baño y escotes claro que nadie quería que ella se los pusiera imagino que era devota porque ningún hombre la miraría dos veces espero no llegar a ser nunca como ella milagro que no quisiera que nos tapá­ramos la cara pero era una mujer bien educada y toda su cháchara con el señor Riordan por aquí y el señor Riordan por allá supongo que él se alegró de perderla de vista y el perro oliéndome las pieles y siempre entremetiéndose para subírseme por debajo de las enaguas especialmente entonces sin embargo eso me gusta de él amable con las viejas así y los camareros y los mendigos también no es orgulloso por nada pero no siempre si alguna vez le pasa algo serio de verdad es mejor que se vayan al hospital donde todo está limpio pero…

Traducció de José MaríaValverde (1976)

.

.

.

.

Ulises Joyce - GalegoJames Joyce
Ulises
Traducción de Eva Almazán, María Alonso Seisdedos,
Xavier Queipo y Antón Vialle

Clásicos Universais, 24
Editorial Galaxia. Vigo, 2013
ISBN: 9788498655032

.

.

Joyce Ulisses MallafréJames Joyce
Ulisses
Traducció de Joaquim Mallafré

Letteradura. Barcelona, 1981

ISBN: 8474820316

.

.

.

Ulises García TortosaJames Joyce
Ulises
Traducción de Francisco García Tortosa y
Mª Luisa Venegas Lagüéns

Editorial Cátedra

.

.

.

Hèlix 9James Joyce

[Fragments de l’Ulisses]

Traducció de M. R. [Manuel Trens]

Revista Hèlix. Vilafranca del Penedès
Febrer de 1930

.

.

.

Joyce Ulises ValverdeJames Joyce
Ulises
Traducció de José María Valverde

Editorial Lumen. Barcelona, 1976
ISBN: 8426419968

.

.

.

Joyce UlyssesJames Joyce

Ulysses

The corrected text

Penguin Books. 1986

ISBN: 9780140100006

.

.

Homer al «Diccionari de la traducció catalana»

.

.

.

.

 Volem deixar constància de la bona notícia consistent en l’aparició  del Diccionari de la traducció catalana que, sota la batuta de Montserrat Bacardí i Pilar Godayol, és obra d’un bon pleret de col·laboradors, amb el suport de diverses universitats de les terres de parla catalana.

.

Es tracta d’una eina potent i acurada. Com diu Joaquim Mallafré en el seu pròleg, “Degusteu aquest Diccionari de la traducció catalana, llegiu-lo. La història de la literatura catalana l’haurà de tenir en compte.”

.

El Diccionari que comentem es complementa, al final, amb un índex de traductors, un índex d’autor traduïts i un índex d’obres traduïdes.

.

Si fem la recerca, quant a autors traduïts, per Homer, l’índex ens remet als següents traductors:

.

Joan Alberich i Mariné, per les seves traduccions de l’Odissea i de La Ilíada.

Miquel Victorià Amer i Omar, per la seva traducció del fragment del diàleg entre Hèctor i Andròmaca, de cant sisè de la Ilíada.

Manuel Balasch i Recort, per la seva primera i segona traduccions de la Ilíada i dels Himnes homèrics.

Albert Jané i Riera, per la seva adaptació de l’Odissea per a un públic juvenil. 

Miquel Peix i Crespí, per la seva traducció de la Ilíada.

Carles Riba i Bracons, per la seva primera i segona traducció de l’Odissea

Montserrat Ros i Ribas, per la seva traducció, en curs, de la Ilíada.

Conrad Roure, per la seva traducció indirecta de la Ilíada.

Lluís Segalà i Estalella, per la seva traducció del Cant I de la Ilíada.

.

A més dels citats, i tot i que no apareixen en l’índex final si cerquem per “Homer”, trobem referències a traduccions de la Ilíada en les respectives entrades del Diccionari corresponents a:

.

Antoni Bulbena i Tusell, per la seva traduccio íntegra de la Ilíada, inèdita, de la que se’n conserva el manuscrit a la Biblioteca de Catalunya.

Josep Maria Llovera i Tomàs, per la seva traducció de les quinze primeres rapsòdies de la Ilíada.

Artur Masriera i Torrents, per la seva traducció (perduda), de la Ilíada, de la que se’n va publicar algun fragment.

Joan Montserrat i Archs, per la seva traducció (perduda) de la Ilíada d’Homer, de la que se’n publicà algun fragment.

.

.

L’abast del Diccionari, quant als traductors inclosos, queda limitat a aquells nascuts fins el 1950.

.

Les directores de l’obra, citant Riba, afirmen que no tenen pas la pretensió d’haver reeixit en l’impossible. En qualsevol cas, elles i tots els nombrosos col·laboradors, ens ofereixen una gran obra, d’aquelles que deixen pòsit. Moltes gràcies.

.

.

.