Arxius

Posts Tagged ‘Josep Alsina’

Iorgos Ieralis i «Els ulls de Circe», de la mà de Josep Alsina i Carles Miralles

.

.

.

Alsina -Miralles tractat

El novembre de 1966, l’Editorial CREDSA, en la seva sèrie Panoramas A – Z, La Universidad en su mano, publicà un manual sobre La literatura griega medieval y moderna, obra de Josep Alsina i Clota, catedràtic del Departament de  Filologia Grega de la Universitat de Barcelona, i del jove professor ajudant seu, Carles Miralles i Solà.

.

Els autors ofereixen, al final de l’obra, una breu antologia d’alguns dels autors als que han fet referència en el tractat, en la qual hi trobem aquesta traducció d’un poema de Iorgos Ieralis (Γιώργος Γεραλής), extret del llibre Els ulls de Circe («Τα μάτια της Κίρκης»), de l’any 1961:

.

.

.

.

.

YERALIS

De Los ojos de Circe

En el claro cristal de la mañana,
en la brumosa noche,
en el desierto valle,
siempre tus ojos.
En el primer “Buenos días”,
en el silencio de la cena,
en el pan que me alimenta,
…siempre tus ojos.
En el pañuelo del dolor,
en la tumba del sueño,
en los años que he vivido,
en las horas que no vendrán,
abiertos o cerrados,
…siempre tus ojos.

.

.

.

Miralles

Carles Miralles i Solà
Barcelona, 1944

Alsina

Josep Alsina i Clota
Ripoll, 1926 —Barcelona, 1993

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Alsina -Miralles tractatJosé Alsina y Carlos Miralles

La literatura griega medieval y moderna

Panoramas A – Z. La Universidad en tu mano, 37
CREDSA, Ediciones y Publicaciones
Barcelona, 1966

.

.

.

«Ulisses», de Josep Alsina i Clota

.

.

.

Prèvia:

.

El paper de Josep Alsina i Clota en la Universitat de Barcelona de la postguerra:

.

Acabada la Guerra Civil, el brillant planter d’intel·lectuals de la Universitat republicana fou implacablement anorreat i dispersat. En el terreny del grec, el buit fou cobert per un clergue addicte al Règim, Sebastián Cirac Estopañán, que havia fet estudis a Múnic durant els anys trenta. Els seus manuals de gramàtica (inspirats, i sovint copiats literalment, dels grans textos alemanys i francesos) no deixaren de fer servei; i tenia certs coneixements de bizantinística. Humanistes de més entitat, com Jaume Berenguer i Amenós, Eduard Valentí i Fiol, Santiago Olives i Canals, Pere Pericay, etcètera, trobaren refugi en els Instituts d’Ensenyament Mitjà, aleshores d’un nivell molt apreciable. Però fou el doctor Josep Alsina i Clota (1926-1993) qui, des de la desolació de la postguerra, va fer ressuscitar el grec a la Universitat de Barcelona — amb l’ajut d’alguns d’aquells professors (Berenguer, Valentí i Pericay; també el pare J. Vives, jesuïta), que hi pogueren fer algunes classes a partir dels anys 60. Altra vegada, com en temps de Bergnes de les Cases, per bé que d’una manera diferent, calia començar pràcticament de zero. Josep Alsina, nascut a Ripoll, autodidacta, personalitat vehement i contradictòria (les seves memòries, no exemptes d’inexactituds, tenen malgrat tot un gran valor per a comprendre el clima de l’època), dissenyà, i tracta de realitzar, almenys en part, un programa molt ambiciós de modernització dels estudis de Grec a la Universitat. La seva Literatura griega: Contenidos, Problemas y Métodos (Barcelona, Ariel, 1967; amb la col·laboració de C. Miralles) ha ensenyat a llegir una sèrie d’autors grecs a moltíssimes generacions d’estudiants de la Península i d’Amèrica Llatina. Alsina deixà una obra científica copiosa, per bé que dispersa i eclèctica; tanmateix, el seu impacte fonamental radicà en l’àmbit de la docència. No és cap exageració afirmar que tots els qui actualment ensenyen grec a les Universitats catalanes han estat deixebles directes seus, o bé deixebles de deixebles; les excepcions es poden comptar amb els dits d’una sola mà. Ombres i llum d’una personalitat que l’ancoratge radical en el seu temps convertí en irrepetible.

.

Extret de: Breu història dels estudis de filologia grega a la Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Grega. Universitat de Barcelona.

.

.

.

ULISSES

.

.

Amunt i avall camines per la platja

d’Ítaca, noble Ulisses, amb la vista

fixada en l’infinit, on cel i terra

es confonen. Ja ets vell. Ja no ets el

jove explorador de terres misterioses

que amb els seus ginys aconseguia sempre

vèncer tots els obstacles que et posaven

monstres i déus. La teva vida és ara

sols un munt de records i de recança.

.

Te’n recordes de Circe? ¿I les anyades

passades amb Calipso en aquella illa

on et creies un déu i quasi ho eres?

.

“Oh, sí, que me’n recordo. Com un somni

ha estat la meva vida. Prô em recordo

sobretot de la dolça princeseta

que va inspirar-me aquell amor tan tendre

i tan pregon que encara el pit m’emplena.

Com he pensat en tu, dolça Nausica,

des d’aquell jorn en què vam separar-nos!

Tu ho eres tot per mi. Per tu jo hauria

abandonat la ruta que em portava

devers la meva llar on fill i esposa

m’esperaven un any darrere l’altre…

No ho puc pas amagar: t’estimo encara,

t’he d’estimar mentre el meu cor bategui,

com sempre t’he estimat… I fa tants anys!

Te’n recordes? Si jo era un noi, a penes,

i el teu amor em va regar, i, tot d’una

vaig créixer, em vaig fer gran, vaig fer-me un home.

.

De tu vaig aprendre què és la vida,

i què és el sofriment, i què és la joia,

per què canten les aus en primavera

i per què és trist l’hivern, i perquè ploren

els infants a la nit lluny de la mare…

I he plorat tant perquè tu no venies,

i he estat feliç perquè eres vora meu,

i he desitjat la mort perquè no et veia,

i he volgut viure sols per l’amor teu!

I fa tants anys, i encara dintre crema

la flama d’un amor que no es marceix.

Amor fet de records i de puresa

que no s’apagarà ja mai més…

No ho puc pas amagar, no hi puc fer res”.

.

I Ulisses, aleshores, amb la vista

fixada en l’horitzó, va imaginant-se,

pobre foll, una vida al costat d’ella.

.

Josep Alsina 

,

,

In memoriam Carles Riba (1959-1969)

Institut d’Estudis Hel·lènics

Departament de Filologia Catalana

Editorial Ariel.

Barcelona, 1973

.

.