O divine Poesy, goddess-daughter of Zeus

O divine Poesy

goddess-daughter of Zeus

sustain for me

this song of the various-minded man

who after he had plundered

the innermost citadfel of hallowed Troy

was made to stray grievously

about the coasts of men

the sport of their customs good or bad

while his heart

through all the sea-faring

ached in an agony to redeem himself

and bring his company safe home.

Vain hope—for them

for his fellows he strove in vain

their own witlessness cast them away

the fools

to destroy for meat

the oxen of the most exalted Sun

wherefore the Sun-God blotted out

the day of their return.

Make the tale live for us

in all its many bearings

o Muse.

 

Odissea, I, 1-10

Traducció de T.E. Shaw (Lawrence of Arabia)

 

T.E. Shaw. The Odyssey of Homer.

Newly translated into English prose.

Oxford University Press.

New York, 1932.

Salpem

 

.

.

Iniciem aquesta aventura.

Aquí tocaria citar el poeta i desitjar-nos que el camí sigui llarg …

És així, certament, però com que el que compta és el trajecte, no cal entretenir-nos quan encara no hem llevat l’àncora.

Ens proposem compartir dades, reflexions i emocions entorn de tot el que suposa aquesta experiència única que des de fa segles anomenem Homer, de tot el que l’ha anat envoltant al llarg del temps i fins als nostres dies, de com s’ha rebut en cada època i en cada moment i, si se’ns permet, ens entretindrem en el que ha estat i és la seva recepció a les nostres terres de parla catalana. Ho farem amb especial referència al món dels llibres, que és el que ens captiva.

Volem assaborir els diferents Homers que, com deia Borges, sorgeixen de cada una de les traduccions. Les múltiples ilíades i odissees, de Chapman a Riba, de Balasch a Pope, de Leconte de Lisle a Segalà, de Miquel Peix a Christopher Logue, de Frederico Lourenço a Lawrence d’Aràbia, de Xosé Gago a Rieu, de Joan Alberich a García Calvo, de García Gual a Conrad Roure, de Salvatore Quasimodo a Robert Fagles, de Llovera a Juan de Mena, de Joan Montserrat a Montserrat Ros, i de tants i tants altres traductors/autors, que ens ofereixen tan gran varietat de troies i d’ítaques, d’odisseus i de tersites.

I a partir d’aquí, farem els giravolts que calgui, agafarem camins encertats o equivocats i potser ens quedem algun temps aturats en alguna illa on una possessiva fetillera no ens deixi tornar a casa.

Bon viatge!

.

.

.