Arxius
«Rododactilos». Aurores i solixents
.«»
Tota aurora m’ullprèn…
J. V. Foix
Al primer traspuntar d’un ventós solixent
d’alta cella vermella,
Josep Carner
Nabí (inici)
.
.
.
Quan es mostrà en el matí, amb dits de rosa, l’Aurora
Homer. Odissea. Trad. (2ª) de Carles Riba (1953)
.
.
.
.
Presenta l’aurora sas faixas vermellas,
Y brincan joyosas las cabras y auvellas,
Y tot es alegre graciós y eixarit.Josep Galiana
Rimas catalanas (1862).
.
.
L’aurora apunta, ‘l ventijol ja besa
la rosa tota encesa
de voloptuosos colors vivificants;Francesch Ubach i Vinyeta
Celistias (1866).
.
.
Los ayres eran glops de perfum;
primaverenca rosa de llum,
rèyans la aurora.Jacint Verdaguer.
Jesús infant. Nazareth (1890).
.
.
Tal l’aurora empapa
sa rojó’en la neu,
donantli una capa
de coloràm lleu.Joaquim Ruyra
El país del Pler (1918).
.
.
És un dels meus primers records, suau com un núvol llevantí d’aquells que l’Aurora tiny amb els seus dits de rosa.
Llorenç Riber
La minyonia d’un infant orat (1935).
.
.
I la frescor divina del matí
com venguda del cel banya les coses,
i de l’aurora, en l’aigua del jardí,
es reflecteixen les primeres roses.Miquel Forteza
L’íntim recer (1936).
.
.
Les mans de l’Aurora entreobrien les portes del dia i la resplendor del sol, llunyà encara, posà un tremolor de llum en la nit i començaren d’apagar-s’hi les estrelles.
Josep Pous i Pagès
Prometeu i l’àguila
De la pau i del combat (1948).
.
.
El sol, efectivament, surt —cosa que en determinats moments de la meva vida em semblà impossible—, es produeix la rosada matinal —l’aurora amb els seus dits de rosa— i l’aire és d’una frescor i limpidesa agradabilíssima.
Josep Pla
Les hores (1953).
.
.
¿Et veuré rosat d’aurora,
món darrer?
Vine amb mi, l’amic de sempre:
sense tu,
no podria volar gaire
ni segur.Clementina Arderiu
És a dir (1959).
.
.
Mirada de ginesta de l’aurora, esveltesa d’esperes de
l’aurora, braços argollats d’or d’aquesta aurora
que sosté la gavina interior als aeris jardins.Agustí Bartra
L’home auroral (1977).
.
.
Jo estimava les galtes fresques, les gropes turgents, la mel dels pits, les cuixes color d’aurora, els peus de neu i nacre.
Mercè Rodoreda
Quanta, quanta guerra… (1980).
.
.
Quan els dits de l’aurora
llepen el rostre dur del cel
i entreobren la cleda del dia que ja en fuig,Carles Miralles
La mà de l’arquer (1990).
.
.
Pels pètals
a penes
una gota lentíssima de rosada
lliscava
quan, suaus les mans,
collíem la rosa
al ritme
de l’aurora creixent
desclosa.Emili Rosales
Els dies i tu (1991).
.
.
Fes caure suaument les mànigues amples
del teu quimono fosc, nit d’amor,
dins que el pit rosat de l’aurora
entinti de desig la fràgil porcellana
dels llençols rebregats on descansa el seu cos.Francesc Parcerisas
Focs d’octubre (1992).
.
.
L’ocell perfila
el contorn incopsable de l’aurora
que madura, sucosa de promeses.Joana Raspall
Llum i gira-sols (1994).
.
.
* * * * *
.
.
.
Jonàs
[…]
Tu, ¿què mai adoraves en l’aurora,
que tot seguit no és?Dona
Servia l’alba amb la libació
de les rosades,
i amb flors no encara a bastament badades
i sense taca ni pugó.
Car l’alba inspira en fonedís auguri
l’avís de cada recomençament,
la sorpresa de cada pensament
i l’encís de l’amor abans no duri.
Oh delicada, decebuda fe!
Oh inútil cura de sos dits de rosa!
De tota bella cosa,
tant com llarg el desig, és curt l’alè.
I sort si, com l’aurora, la bellesa
traspunta i fina sobre el món esquiu,
mai abastada ni escomesa.
És ben pitjor si viu.
Marcida al bat de l’aire,
ella, l’alada, d’immortal costum,
acabarà com la captaire
que s’humilia o maleeix la llum.
Arran del tracte, la viltat comença.
Tu sola ets pura, tu que passes lleu,
oh gràcia fugint sens defallença,
gemec dels homes i sospir d’un déu.Jonàs
L’aurora tem de viure i es preserva
del goig, que la prendria adelerat;
¿qui es fiarà de la rosada en l’herba,
nada en secret i morta d’amagat?
I el celatge amb color d’enamorada,
i, a contrasol, el degotís lluent,
nasqueren una matinada
d’aquella immensa força pacient
que fa una serralada
on cal un roc per a la font planyent.
El llamp, el tro, la majestat revelen
de Iahvè corrugat. La seva amor
envia missatgers que el món encelen
en esperança i en enyor.
I havent temut dels àngels les espases,
m’esllangueixo la posta en contemplant,
car Iahvè dura pel camí de brases
roentes que es desfan.—Josep Carner
Nabí (VI) (1941).
Random Posts
- L’Ulisses que troba la mare a l’Avern, de Carles Pi i Sunyer
- J. V. Foix ressenya un estudi homèric. La Publicitat, 21 de desembre de 1929.
- Joan Teixidor: Recordant Ulisses en “Homenatge a Carles Riba”
- Canta, deessa, la ira d’Aquiles, fill de Peleu, ira fatal
- La rancúnia canta, oh deessa, del Pèlida Aquiles,
Núvol d'etiquetes
Agamèmnon Agustí Bartra Anglès Apol·ló Aquil·les Atena Borges Calipso Carles Riba Castellà Català Circe Francès Helena Himnes homèrics Homer Hèctor Ifigenia Ilíada Italià Joan Alberich Joan F. Mira Joan Maragall Josep Maria Llovera Josep Pla Llatí Manuel Balasch Menelau Mercè Rodoreda Montserrat Ros Narració Nausica Odissea Patrocle Penèlope Poesia Polifem Portuguès Sirenes Teatre Tersites Troia Ulisses Zeus ÍtacaCategories
- Adaptacions intantils/juvenils
- Biblioteques
- Borges
- Calaix de sastre
- Ecos de l'Eneida
- Ecos de l'Odissea
- Ecos de la Ilíada
- Estudis de l'Odissea
- Estudis de la Ilíada
- Grècia a Catalunya
- Himnes Homèrics
- Homer
- Ilíada
- Invocació de l'Odissea
- Invocació de la Ilíada
- Marcel Proust i Homer
- Matèria troiana
- Mitologia
- Poemes
- Pròleg
- Religió grega
- Traduccions de l'Odissea
- Traduccions de la Ilíada
- Tràgèdia
- Ulisses dantesc
- Uncategorized
Blogroll
- Classicat
- culturaclàssica.com
- El fil de les Clàssiques
- El teixit de Penèlope
- enedelate (sobre traducció)
- ΠΡΟ ΓΟΩΝ ΔΕ ΜΝΑΣΤΙΣ daidalea.blogspot.com
- La flor de Porfira
- la serp blanca
- Literatura grega a escena
- Literaturaimes
- Mariàngela Vilallonga
- Prisco More
- Referentes clásicos
- Ucronies
- Un fres de móres negres (sobre Gabriel Ferrater)
- Vademècum
Arxius
- Març 2022
- Novembre 2021
- Setembre 2021
- Abril 2021
- febrer 2021
- Juny 2020
- Mai 2020
- Abril 2020
- febrer 2020
- gener 2020
- Setembre 2019
- Agost 2019
- Abril 2019
- Març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- Novembre 2018
- Octubre 2018
- Agost 2018
- Juliol 2018
- Juny 2018
- Mai 2018
- Abril 2018
- Març 2018
- febrer 2018
- Setembre 2017
- Agost 2017
- Juny 2017
- Mai 2017
- Abril 2017
- Març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- Desembre 2016
- Novembre 2016
- Octubre 2016
- Setembre 2016
- Agost 2016
- Juliol 2016
- Juny 2016
- Mai 2016
- Abril 2016
- Març 2016
- febrer 2016
- gener 2016
- Desembre 2015
- Novembre 2015
- Octubre 2015
- Setembre 2015
- Agost 2015
- Juliol 2015
- Juny 2015
- Mai 2015
- Abril 2015
- Març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- Desembre 2014
- Novembre 2014
- Octubre 2014
- Setembre 2014
- Agost 2014
- Juliol 2014
- Juny 2014
- Mai 2014
- Abril 2014
- Març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- Desembre 2013
- Novembre 2013
- Octubre 2013
- Agost 2013
- Juliol 2013
- Juny 2013
- Mai 2013
- Abril 2013
- Març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- Desembre 2012
- Novembre 2012
- Octubre 2012
- Setembre 2012
- Agost 2012
- Juliol 2012
- Juny 2012
- Mai 2012
- Abril 2012
- Març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- Desembre 2011
- Novembre 2011
- Octubre 2011
- Setembre 2011
- Agost 2011
- Juliol 2011
- Juny 2011
- Mai 2011
- Abril 2011
- Març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- Desembre 2010
- Novembre 2010
- Octubre 2010