Arxius
La guerra homèrica de les formigues als boscos de Walden (Concord, Commonwealth of Massachusetts). H. D. Thoreau
.
..
.
Un dia, quan vaig sortir a la llenyera, o més aviat a la meva pila de llenya, vaig observar dues formigues grosses, una de vermella i l’altra, molt més grossa, de gairebé mitja polzada de llarg, negra, que lluitaven ferotgement. S’havien agafat i no es deixaven anar sinó que lluitaven i es barallaven i rodolaven pels trossets de fusta sense parar. En mirar-m’ho amb més deteniment vaig veure que els trossos de fusta estaven coberts d’aquelles lluitadores, que no era un duellum sinó un bellum, una guerra entre dues races de formigues, les vermelles sempre enfrontades a les negres i, amb freqüència, dues de vermelles per cada negra. Les legions d’aquells mirmidons cobrien tots els turons i les valls del meu llenyer i el territori estava farcit de morts i moribunds, vermells i negres. Va ser l’única batalla que vaig presenciar, l’únic camp de batalla que vaig trepitjar mentre la batalla s’estava duent a terme; una guerra anihiladora; els rojos republicans d’una banda i els negres imperialistes de l’altra. Pertot arreu n’hi havia de lliurades al combat mortal, encara que sense fer cap soroll que jo pogués sentir, amb més resolució que no hagin tingut mai soldats humans. Vaig veure una parella enganxada amb força en una vall assolellada entre els trossos de fusta, disposada a barallar-se a ple migdia fins que el sol es pongués o se’ls escapés la vida. La campiona vermella, més menuda, s’havia agafat com un vici al front de la seva adversària, i anant d’un cantó a l’altre per aquell camp en cap moment no va deixar de mossegar-li la base de l’antena, després d’haver-li arrencat l’altra; mentrestant, la negra, més forta, el feia anar d’un cantó a l’altre i, quan m’ho vaig mirar més de prop, vaig veure que ja li havia arrencat diversos dels seus membres. Lluitaven amb més obstinació que els gossos. Cap d’ells manifestava la més mínima intenció de retirar-se. Era evident que el seu crit de guerra era «Conquerir o morir». Mentrestant, una formiga vermella va arribar a la vessant de la vall, evidentment plena d’excitació, que o bé havia liquidat el seu enemic o bé encara no havia pres part de la batalla, probablement aquesta segona opció, perquè conservava totes les extremitats. La seva mare li havia ordenat que tornés amb l’escut. Potser era un Aquil·les, que havia nodrit la seva ira a part i ara venia a venjar o salvar el seu Pàtrocle.
.
Henry David Thoreau
Walden o la vida als boscos
Trad.: Anna Turró.
.
.
.
.
My books I’d fain cast off, I cannot read,
‘Twixt every page my thoughts go stray at large
Down in the meadow, where is richer feed,
And will not mind to hit their proper targe.Plutarch was good, and so was Homer too,
Our Shakspeare’s life was rich to live again,
What Plutarch read that was not good nor true,
Nor Shakspeare’s books, unless his books were men.Here while I lie beneath this walnut bough,
What care I for the Greeks, or for Troy town,
If juster battles are enacted now
Between the ants upon this hummock’s crown.Bid Homer wait till I the issue learn,
If red or black the gods will favor most,
Or yonder Ajax will the phalanx turn,
Struggling to heave some rock against the host.[…]
Henry David Thoreau
A Week on the Concord and Merrimack Rivers (1849).
.
.

Rèplica de la cabina de Thoreau al llac Walden
.
..
“… un altre episodi de metamorfosi és compartit pels personatges d’Èac i Peleu. Habitualment hom atribueix l’origen del poble dels mirmídons a Èac; en sol·licitar aquest a Zeus que li donés un poble per a la deserta illa d’Egina, el déu hauria fet sorgir homer de la terra, com formigues (μύρμηκες) o bé hauria convertit les formigues en homes.”
Jaume Almirall
Notícies preliminars a
Recull de metamorfosis d’Antoní Liberal
.
.
.
“Atabalat per aquell gavadal de fets miserables, “Júpiter, oh”, vaig dir, “si els relats no són enganyosos quan expliquen que vas abraçar l’Asòpida Egina ni et sap greu haver estat, pare magne, l’origen dels nostres, torna’m de nou els meus, o tanca’m també en un sepulcre.” Ell el senyal del seu llamp, seguit d’un tro, va donar-me. “Doncs accepto”, vaig dir, “i espero que això un bon auguri sigui del teu voler; assumeixo els signes que em dones.” Era allà a prop, per atzar, una alzina de branques esteses de les llavors de Dodona que a Júpiter fou consagrada: vaig observar-hi un seguit de formigues, que el gra transportaven arrossegant un gran pes amb la seva boca petita i mantenint per l’escorça arrugada les files en ordre; jo, pel seu nombre admirat, vaig dir-li: “Oh pare magnífic, dona’m uns súbdits semblants i repobla les buides muralles.” Sense que el vent bufés s’estremí el brancam de l’alzina i se sentí un soroll: jo estava astorat, amb els membres rígids i tots els cabells de punta; malgrat aquest tràngol, beso la terra i el tronc, i no em vaig confessar l’esperança, tot i que estava esperant i l’anhel abraçava el meu ànim. Ve la nit, i la son penetra en els cossos per treure’ls la inquietud; al davant dels meus ulls crec veure l’alzina amb unes branques semblants i animals semblants per les branques, i el mateix moviment d’abans l’estremeix, i l’exèrcit que carreteja els grans davalla als seus peus i s’escampa; sembla llavors que, de cop, més i més comencin a créixer, i que s’aixequin de terra, i que sobre el tronc es redrecin, i que la seva magror, color negre i nombre de potes vagin perdent, i els seus membres en forma humana es refacin. Fuig el meu somni i, despert, maleeixo el que he vist i em lamento que els immortals no ajudin en res; per tota la casa sonen remors, però, i em sembla que senti veus d’home que ja havia oblidat. Sospito també que és un somni quan Telamon arriba corrents i obrint portes per dir-me: “Pare, vine i veuràs una cosa difícil de creure. Apa, surt!” I quan surto, igual que en la imatge del somni, veig els homes que allà havia vist, i tots al seu rengle els reconec i me’ls miro, i em diuen rei i em saluden. Júpiter cobra els meus vots i entre els nous pobladors reparteixo la ciutat i els seus camps, privats d’aquells que els llauraven, i perquè el nom no en menteixi l’origen els poso Mirmídons. Ja els seus cossos has vist; pel que fa a l’esperit, el conserven tal com abans: són de raça amant del treball i l’estalvi, porfidiosa en els guanys i que sap guardar els beneficis. Aptes pels anys i el valor, ells amb tu aniran a la guerra…”
Ovidi
Les metamorfosis
(Trad. de Jordi Parramon).
.
.
.
Henry David Thoreau
Walden o la vida als boscos
Introducció de Ramon Alcoberro
Traducció d’Anna Turró
Símbol editors, octubre de 2019
ISBN: 9788415315681
.
..
Antoní Liberal
Recull de metamorfosis
Introducció general, notícies preliminars, traducció i notes de
Jaume Almirall i Sardà
Història de la transmissió i text grec establert per
Esteban Calderón Dorda
Fundació Bernat Metge – Editorial Alpha. Barcelona 2012
ISBN: 9788498592061
.
.
Traducció de Jordi Parramon
Quaderns Crema. Barcelona, 2000
ISBN: 9788477271581
.
.
Blog: “The Diversity of Insects” Alex Wild: “Ants Fighting”
.ting/i-zhGgd6Q
Random Posts
Núvol d'etiquetes
Agamèmnon Agustí Bartra Anglès Apol·ló Aquil·les Atena Borges Calipso Carles Riba Castellà Català Circe Francès Helena Himnes homèrics Homer Hèctor Ifigenia Ilíada Italià Joan Alberich Joan F. Mira Joan Maragall Josep Maria Llovera Josep Pla Llatí Manuel Balasch Menelau Mercè Rodoreda Montserrat Ros Narració Nausica Odissea Patrocle Penèlope Poesia Polifem Portuguès Sirenes Teatre Tersites Troia Ulisses Zeus ÍtacaCategories
- Adaptacions intantils/juvenils
- Biblioteques
- Borges
- Calaix de sastre
- Ecos de l'Eneida
- Ecos de l'Odissea
- Ecos de la Ilíada
- Estudis de l'Odissea
- Estudis de la Ilíada
- Grècia a Catalunya
- Himnes Homèrics
- Homer
- Ilíada
- Invocació de l'Odissea
- Invocació de la Ilíada
- Marcel Proust i Homer
- Matèria troiana
- Mitologia
- Poemes
- Pròleg
- Religió grega
- Traduccions de l'Odissea
- Traduccions de la Ilíada
- Tràgèdia
- Ulisses dantesc
- Uncategorized
Blogroll
- Classicat
- culturaclàssica.com
- El fil de les Clàssiques
- El teixit de Penèlope
- enedelate (sobre traducció)
- ΠΡΟ ΓΟΩΝ ΔΕ ΜΝΑΣΤΙΣ daidalea.blogspot.com
- La flor de Porfira
- la serp blanca
- Literatura grega a escena
- Literaturaimes
- Mariàngela Vilallonga
- Prisco More
- Referentes clásicos
- Ucronies
- Un fres de móres negres (sobre Gabriel Ferrater)
- Vademècum
Arxius
- Març 2022
- Novembre 2021
- Setembre 2021
- Abril 2021
- febrer 2021
- Juny 2020
- Mai 2020
- Abril 2020
- febrer 2020
- gener 2020
- Setembre 2019
- Agost 2019
- Abril 2019
- Març 2019
- febrer 2019
- gener 2019
- Novembre 2018
- Octubre 2018
- Agost 2018
- Juliol 2018
- Juny 2018
- Mai 2018
- Abril 2018
- Març 2018
- febrer 2018
- Setembre 2017
- Agost 2017
- Juny 2017
- Mai 2017
- Abril 2017
- Març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- Desembre 2016
- Novembre 2016
- Octubre 2016
- Setembre 2016
- Agost 2016
- Juliol 2016
- Juny 2016
- Mai 2016
- Abril 2016
- Març 2016
- febrer 2016
- gener 2016
- Desembre 2015
- Novembre 2015
- Octubre 2015
- Setembre 2015
- Agost 2015
- Juliol 2015
- Juny 2015
- Mai 2015
- Abril 2015
- Març 2015
- febrer 2015
- gener 2015
- Desembre 2014
- Novembre 2014
- Octubre 2014
- Setembre 2014
- Agost 2014
- Juliol 2014
- Juny 2014
- Mai 2014
- Abril 2014
- Març 2014
- febrer 2014
- gener 2014
- Desembre 2013
- Novembre 2013
- Octubre 2013
- Agost 2013
- Juliol 2013
- Juny 2013
- Mai 2013
- Abril 2013
- Març 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- Desembre 2012
- Novembre 2012
- Octubre 2012
- Setembre 2012
- Agost 2012
- Juliol 2012
- Juny 2012
- Mai 2012
- Abril 2012
- Març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- Desembre 2011
- Novembre 2011
- Octubre 2011
- Setembre 2011
- Agost 2011
- Juliol 2011
- Juny 2011
- Mai 2011
- Abril 2011
- Març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- Desembre 2010
- Novembre 2010
- Octubre 2010