Arxius

Posts Tagged ‘Música’

Francesco de Gregori. Plou a bots i barrals, al «Cantagiro» Homer puja a l’escenari, i ens canta…

.

.

Omero al Cantagiro

.

Piove che Dio la manda
Sulle bocche aperte
Piove che ci si bagna
Sulle macchine scoperte

Sarà bellissimo fermare il tuo spettacolo
In un fotogramma
Raccogliere pioggia e canzoni
Come fosse la manna

Perché ho fatto più di 100 chilometri per essere qui
A farti firmare i miei dischi
A ringraziarti che esisti
Fra lacrime e fischi

Cantami, Omero, cantami una canzone
Di ferro e di fuoco e di sangue e d’amore e passione
Lo sai che privato e politico
Li confondono spesso

Sarà diversa la musica
Ma il controcanto è lo stesso

Servono piedi buoni per la salita, fortuna e talento
E calli sulla punta delle dita
Per vedere di far suonare questa chitarra
Che sotto la pioggia risplende come un’arma da guerra

Giove dall’alto scaglia le sue saette
E si alzano dieci palette
Ed è subito notte, e la radio trasmette
E la pioggia non smette

Cantami, Omero
Cantami una canzone
Che nascondi nel pugno
Fallimento e successo

Sarà diversa la musica
Ma il pentagramma è lo stesso

Sarà bellissimo fermare questa musica in un fotogramma
Raccogliere pioggia e canzoni come fosse la manna
Perché ho fatto più di 100 chilometri per essere qui
A farmi bagnare i miei dischi, a vedere se esisti
Ma ognuno si prende i suoi rischi

Caldo e solenne sale sul palco Omero

.

Francesco de Gregori
Àlbum : Sulla Strada

.

.

.

.

.

“Infine, una strana canzone: Omero al Cantagiro, ritmi latini e un testo che si presta a mille letture. «Beh, io sono affezionato al ricordo del Cantagiro, quando non facevo ancora questo mestiere mi affascinava quel mondo, i cantanti mi sembravano figure mitologiche, Caterina Caselli era una dea… E così mi sono immaginato un cantante chiamato Omero, o forse è Omero stesso, che compare nella domesticità di quel mondo per regalare qualcosa di poetico, per rivendicare a questo lavoro una dignità spesso negata…».”

Entrevista a Francesco de Gregori: La Stampa 15/11/2012

“[Il cantagiro] Era un concorso musicale, oggi ce ne sono altri. Nella canzone piove dall’inizio alla fine. È una pioggia come quella di Blade runner: piove sul mondo del mio mestiere. C’è crisi forte, non solo economica, ma anche artistica. Nella pioggia un Omero miracolosamente sale sul palco e canta la guerra di Troia. Per fortuna nella musica ci sono tanti piccoli Omeri che tirano la baracca, mentre nessuno pensa più alla musica. La discografia non c’è più. Lo Stato aiuta altri prodotti come il cinema, anche quando non lo merita. So che non è il momento di chiedere soldi, ma è come se noi producessimo gomma da masticare, come se con De Andrè, Paoli, Jannacci o Ligabue la musica leggera non avesse scritto pagine importanti per questo Paese”

Francesco de Gregori. Afabiosroom.eu

.

Cantagiro a:  it.wikipedia.org

.

 

Categories:Homer Etiquetes: , ,

El viatge de Ningú. L’Odissea d’Elies Monxolí

.

.

.

.

.

.

.

.

.


.

.

.

.

.

Open Spotify: Odissea, el viatge de Ningú, by Elies Monxolí

.

.

.

Elies Monxolí

Odissea, el viatge de Ningú
Collages: Pere Salinas
(Llibre + CD)

Edicions 96. La Pobla Llarga, setembre 2017

ISBN: 9788417213008

.

.

.

 

 

 

Chris Potter – The Sirens

.

.

.

Chris Potter - The Sirens
.

.

.

Wine Dark Sea

Wayfinder

Dawn (With Her Rosy Fingers)

The Sirens

Penelope

Kalypso

Nausikaa

Stranger At The Gate

The Shades

.

All compositions by Chris Potter except The Shades by Craig Taborn and David Virelles

.

.

.

.

 

.

Chris PotterChris Potter - The Sirens - 2

soprano and tenor saxophones,
bass clarinet
.

Craig Taborn

piano
.

David Virelles

prepared piano, celeste,
harmonium
.

Larry Grenadier

double bass
.

Eric Harland

drums
.

.

Chris Potter - The SirensChris Potter

The Sirens

Recorded September 2011

Avatar Studios, New York+2013 ECM Records GmbH

ECM 2258 2794579

.

.

.

Iliad. A grand piano extravaganza

.

.

.

Iliad - piano extravaganza
.
.

.

.

Tracks

.

CD 1.

a.1 David Myers (Canadà) Ilias
a.2 Michele Mutti (Itàlia) Intro
a.3 Contrappunto Project (Itàlia) book I
a.4 Timo Kajamies (Finlàndia) book II
a.5 Marco Lo Muscio (Itàlia) book III
a.6 Guy Le Blanc (Canadà) book IV
a.7 Timo Kajamies (Finlàndia) book V
a.8 Andrew Roussak (Rússia) book VI
a.9 Attilio Perrone (Itàlia) book VII
a.10 Andrew Roussak (Rússia) book VIII
a.11 Contrappunto Project (Itàlia) book IX
a.12 Sergei Bolotov (Rússia) book X
a.13 Leendert Korstanje (Holanda) book XI

.

CD 2.

b.1 Octavio Stampalia (Argentina) book XII
b.2 John Lömmyr / Simon Says (Suècia) book XIII
b.3 Guy Le Blanc (Canadà) book XIV
b.4 Eduardo García Salueña (Astúries, Espanya) book XV
b.5 Marco Lo Muscio (Itàlia) book XVI
b.6 Paolo “Apollo” Negri (Itàlia) book XVII
b.7 Leendert Korstanje (Holanda) book XVIII
b.8 Attilio Perrone (Itàlia) book XIX
b.9 Paolo “Apollo” Negri (Itàlia) book XX
b.10 Eduardo García Salueña (Astúries, Espanya) book XXI
b.11 Mauro Mulas (Itàlia) book XXII
b.12 John Lömmyr / Simon Says (Suècia) book XXIII
b.13 Mauro Mulas (Itàlia) book XXIV
b.14 Ivan Roizmansky (Rússia) Outro
.
.

.

.

Track a.1 David Myers, Ilias:

.

.

.

.

Track a.3 Contrappunto Project, book I:

.

.

.

.

Track b.10 Eduardo García Salueña, book XXI:

.

.

.

.

.

.

Una Iliade i Una Odissea. Nederlands Blazers Ensemble i Guido Morini.

.

UNA ILIADE

.

.

.

Prologo

.

Sono gabbiani, Padre, quelli che vedo all’orizzonte?

E’ loro questo volo verso terra, alla ricerca di cibo?

Padre, non vedo il loro lento girare, non vedo gaiezza nelle loro ali.

Sono i neri corvi, Figlio, e non hanno leggerezza le loro ali.

Sono gli uccelli neri che accom­pagnano l’ombra, Sono il nero colore delle navi Greche.

Come andrà, Padre, se i corvi arriveranno?

Saremo storia, Figlio, perchè i corvi arriveranno.

.

Pensieri sparsi

.Guido Morini - Una Iliade

Rousignol che canti

Vieni a cantare ciò

Che la mia voce cantare non sa.

E vola su di noi, su tutti quanti noi,

Sui padroni della pace,

Sui signori della guerra vola

Con tragica voce

Racconta la tragica storia:

Di chi celebra il sangue con gioia.

Le grida del giusto urleranno la loro rabbia.

Fa che il sole non tramonti, Cielo,

Fa che il buio non armi la mia mano omicida.

Ma la morte dell’empio

Non darà requie alla mia anima.

.

Una Iliade

Libretto: Marco Beasley

.

.

Guido Morini - Una Iliade 3.

.

UNA ODISSEA

 

.

.

Recitativo ed Aria: “Sedeva il vecchio”

.

Sedeva il vecchio

a riguardar l’empireo,

Coi suoi occhi di fuoco,

con lo sguardo cinereo;

Guerriera la sua anima,

il cuore senza tema,

Gloria dei viaggi avea,

gloria d’Atena…

Vento maestro

Dono d’amoreGuido Morini - Una Odissea

Sarai tu il vespro

Di quest’ardore.

Porta la storia

Di tanti affanni

E la memoria

Per mille anni.

Tra le mie dita

Scorre la nebbia

Di tanta vita

Senza più rabbia

Nero il vascello,

Nero moriva,

Nero relitto

Senza sorte…

Nessuno s’è fermato,

Nessuno avrà la morte…

.

Finale: “Il passerotto”

música i text: Alfio Antico

arr. Guido Morini

Flauta: Jeanette Landré

.

“L’autrieri osservava

taliannu nu passareddu.

Supra di li rami tra l’ivia e minnuliti,

Trippava, cantava,

mmenz’i fogghi caminava,

Cu lu so’ ntunato fischio ‘na

meludia quant’era duci:

Respirava felici la terra,

lu ventu e l’occhi mei.

Quasi quasi di chistu

mi sentia ju gelusu.

Ma quant’e bello,

quant’è duci st’ammuri!

poi scinniu ‘nterra,

s’abbicina nta ‘na fussetta

Piegannusi stannu attentu a

tuttu chiddu chi facia

Satanno ch’abbanna e d’abbanna,

come pi iddu russi un puzzu,

Nu puzzu chini d’acqua:

È era un bucu di una pietra…

Ma quant’e bello,

quant’è duci st’ammuri!

Un filu d’erba tineva,

appizzatu nna lu beccu,

Iutannusi cu lu piduzzu, muvennu a testa s”u livò,

Subito pigghia ‘u volu,

nna lu celu gudeva.

Lu farisi accarizzari

di la matri so’ Natura,

Godi amuri miu,

ni la luci di lu Suli,

Ma quant’è bellu,

quant’è duci st’ammuri!”

.

Una Odissea

.

.

Guido Morini - Una Odissea 2

.

.

Guido Morini - Una Iliade 2

.

.

.

.

Guido Morini - Una IliadeNederlans Blazers Ensemble

Guido Morini; Marco Beasley;

The Hillard Ensemble

Una Iliade

NBE Live, 2009. ISBN: 9789070778200

Amazon

.

.

Guido Morini - Una OdisseaNederlans Blazers Ensemble

and Accordeone

Marco Beasley; Guido Morini

Alfio Antico

Una Odissea

NBE Live, 2002. ISBN: 9789070778064

Amazon

.

.

.

L’Ulisses de l’Arnella

.

.

.

LA FESTA D’ULISSES 
(Opereta folk en un sol acte) 
 

Jaume Arnella (Barcelona, 1943)

Romancer:  
.
Benvinguts, senyors, senyores, 
benvingut el personal, 
estem assistint tots, ara, 
a un moment excepcional.

Ha arribat entre nosaltres,  
provinent del Mar Egeu, 
el mític, el gran Ulisses 
el magnífic Odisseu.

Ha passat mils d’aventures, 
ha patit molts desenganys, 
ha estat anant a la deriva 
ja no sé ben bé quants anys.

Ha sentit cants de sirenes, 
ha destrossat els troians, 
s’ha escapat de malvats cíclops 
ha fugit de mil amants.

Per sortir de les penúries 
i de tota malvestat 
no ha fet servir sols la força, 
És l’enginy qui l’ha salvat.

Ell vol tornar a casa seva 
on l’esperen dona i fill, 
però els déus no li són propicis: 
sempre el posen en perill.

Ell se n’ha sortit de totes, 
mantenint el seu intent 
de fer un retorn als orígens 
vivint el moment present.

Atenció, que ara es desperta, 
Ulisses encara és viu; 
escoltem-li les paraules. 
Ulisses, aquí el teniu. 
 

Cançó d’Ulisses

.
On sóc? si us plau, ara us demano. 
On sóc? digueu-me bona gent. 
On sóc? que surto d’un naufragi 
On sóc? Qui em dóna acolliment.

Jo vinc de terres molt llunyanes 
arrossegat pel mar i els vents 
però estic aferrat a la vida 
i lluito serrant fort les dents.

Els deus no m’han estat propicis 
ben sol, amb la llança i l’escut, 
sovint, he hagut de defensar-me 
i mai no em dono per vençut

On sóc? si us plau, ara us demano. 
On sóc? digueu-me bona gent. 
On sóc? que surto d’un naufragi 
On sóc? Qui em dóna acolliment.

.

Romancer: 

.
Heu sentit prou bé el que deia? 
Diu que està desorientat. 
Sabem què és, per experiència, 
això a tots ens ha passat.

Ulisses, però, no ho amaga 
i ho diu, si es troba perdut. 
Com que és tot un personatge, 
algú l’ha reconegut.

I ara, amb una comitiva, 
tal com mana el ritual, 
li donen la benvinguda 
d’una manera oficial. 
 

Cor: 

.
Estàs de sort, Ulisses, 
ja pots estar content 
estàs en bona terra 
i enmig de bona gent.

Som un poble pacífic 
i és ric aquest país 
gaudim d’un molt bon clima 
això és el paradís.

Tenim mar, tenim muntanya, 
tenim rius i un Montserrat, 
i qui ens mana i qui ens governa 
és la Generalitat.

Som treballadors de mena, 
eficaços, agressius, 
les lleis del mercat ens omplen, 
som moderns, competitius.

Estàs de sort, Ulisses, 
ja pots estar content 
estàs en bona terra 
i enmig de bona gent.

Som un poble pacífic 
i és ric aquest país 
gaudim d’un molt bon clima 
això és el paradís. 
 

Ulisses: 

.
Això, senyors em sona; 
això no em ve de nou 
m’ho han dit d’altres vegades 
i sé el pa que s’hi cou.

.

Cor: 

.
Aquest discurs d’entrada 
l’hauríem de polir; 
crec que aquest no combrega 
amb rodes de molí.

.

Ulisses: 

.
Em sona a propaganda 
a fulletó barat, 
no vulgueu enganyar-me, 
digueu-me la veritat.

Cor: 

.
És home d’experiència, 
no se’l pot enganyar, 
ens traurem la careta, 
veiam què passarà. 
 

Un músic: 

.
Nosaltres som uns 
ma me mi mo 
músics de carrer 
i no ens espanta  
ta te ti to 
tocar quan convé. 
El repertori ens 
fan fen fin fon 
funciona prou bé, 
fem balls, concerts i al- 
gan guen guin gon 
gun passa-carrer.

El que ens agrada 
nau neu niu nou 
no ho deixem de fer 
encara que no ens 
da de di du 
doni molt diner. 
Barregem temes 
valls vells vills volls vulls 
vells i actuals 
i no ens recolzen 
mal mel mil mol 
multinacionals.

Anem per lliures 
ja je ji jo 
juguem i fem joc; 
solets traiem les 
ques quis cos cus 
castanyes del foc. 
Per qui ens escolta 
par per pir por 
portem il.lusions, 
grapats de somnis 
mans mens mins mons 
munts de sensacions. 
 

Un ballador: 

.
A mi m’agrada la dansa 
i sóc un ballarí 
tot el dia jo ballaria 
però no ho puc fer així.

Els diners tots se’ls enduen 
les grans celebritats 
i els altres anem a dos veles 
i mig esparracats.

Per guanyar-me les garrofes 
he de fer el que convé: 
dono classes a canalla  
d’ESO o d’EGB.

I si mai surt algun bolo 
me l’he de treballar 
i si el pressupost no arriba 
el faig sense cobrar.

Pels músics no comptem gaire 
que si cols, que si naps, 
i per fer coses conjuntes 
costa de lligar caps.

[…]

Jaume Arnella

.

.

.

Font i text complet: MagPoesia

.

.

La Pénélope de Brassens

.

.

.

Pénélope

.
Toi l’épouse modèle
Le grillon du foyer
Toi qui n’a point d’accrocs
Dans ta robe de mariée
Toi l’intraitable Pénélope
En suivant ton petit
Bonhomme de bonheur
Ne berces-tu jamais
En tout bien tout honneur
De jolies pensées interlopes
De jolies pensées interlopes…
.
Derrière tes rideaux
Dans ton juste milieu
En attendant l’retour
D’un Ulysse de banlieue
Penchée sur tes travaux de toile
Les soirs de vague à l’âme
Et de mélancolie
N’as tu jamais en rêve
Au ciel d’un autre lit
Compté de nouvelles étoiles
Compté de nouvelles étoiles…
.
N’as-tu jamais encore
Appelé de tes vœux
L’amourette qui passe
Qui vous prend aux cheveux
Qui vous compte des bagatelles
Qui met la marguerite
Au jardin potager
La pomme défendue
Aux branches du verger
Et le désordre à vos dentelles…
Et le désordre à vos dentelles…
.
N’as-tu jamais souhaité
De revoir en chemin
Cet ange, ce démon
Qui son arc à la main
Décoche des flèches malignes
Qui rend leur chair de femme
Aux plus froides statues
Les bascul’ de leur socle
Bouscule leur vertu
Arrache leur feuille de vigne
Arrache leur feuille de vigne…
.
N’aie crainte que le ciel
Ne t’en tienne rigueur
Il n’y a vraiment pas là
De quoi fouetter un cœur
Qui bat la campagne et galope
C’est la faute commune
Et le péché véniel
C’est la face cachée
De la lune de miel
Et la rançon de Pénélope
Et la rançon de Pénélope…

.
.
.
.
.
.
.

Francesco Guccini canta “Odysseus”

 

ODYSSEUS

 

Bisogna che lo affermi fortemente che, certo, non appartenevo al mare
anche se i Dei d’Olimpo e umana gente mi sospinsero un giorno a navigare
e se guardavo l’isola petrosa, ulivi e armenti sopra a ogni collina
c’era il mio cuore al sommo d’ogni cosa, c’era l’anima mia che è contadina,
un’isola d’aratro e di frumento senza le vele, senza pescatori,
il sudore e la terra erano argento, il vino e l’olio erano i miei ori….

Ma se tu guardi un monte che hai di faccia senti che ti sospinge a un altro monte,
un’isola col mare che l’abbraccia ti chiama a un’altra isola di fronte
e diedi un volto a quelle mie chimere, le navi costruii di forma ardita,
concavi navi dalle vele nere e nel mare cambiò quella mia vita…
E il mare trascurato mi travolse, seppi che il mio futuro era sul mare
con un dubbio però che non si sciolse, senza futuro era il mio navigare…

Ma nel futuro trame di passato si uniscono a brandelli di presente,
ti esalta l’acqua e al gusto del salato brucia la mente
e ad ogni viaggio reinventarsi un mito a ogni incontro ridisegnare il mondo
e perdersi nel gusto del proibito sempre più in fondo…

E andare in giorni bianchi come arsura, soffio di vento e forza delle braccia,
mano al timone, sguardo nella prua, schiuma che lascia effimera una traccia,
andare nella notte che ti avvolge scrutando delle stelle il tremolare
in alto l’Orsa è un segno che ti volge diritta verso il nord della Polare.
E andare come spinto dal destino verso una guerra, verso l’avventura
e tornare contro ogni vaticino contro gli Dei e contro la paura.

E andare verso isole incantate, verso altri amori, verso forze arcane,
compagni persi e navi naufragate per mesi, anni, o soltanto settimane…
La memoria confonde e dà l’oblio, chi era Nausicaa, e dove le sirene?
Circe e Calypso perse nel brusio di voci che non so legare assieme,
mi sfuggono il timone, vela, remo, la frattura fra inizio ed il finire,
l’urlo dell’accecato Polifemo ed il mio navigare per fuggire…

E fuggendo si muore e la mia morte sento vicina quando tutto tace
sul mare, e maldico la mia sorte, non provo pace,
forse perché sono rimasto solo, ma allora non tremava la mia mano
e i remi mutai in ali al folle volo oltre l’umano…

La via del mare segna false rotte, ingannevole in mare ogni tracciato,
solo leggende perse nella notte perenne di chi un giorno mi ha cantato
donandomi però un’eterna vita racchiusa in versi, in ritmi, in una rima,
dandomi ancora la gioia infinita di entrare in porti sconosciuti prima…

 

Francesco Guccini

 

Calypso, de Suzanne Vega

 

 

My name is Calypso and I have lived alone
I live on an island and I waken to the dawn.
A long time ago I watched him struggle with the sea
I knew that he was drowning and I brought him in to me.
Now today, come morning light,
he sails away, after one last night.
I let him go.
Now I let him go.

My name is Calypso. My garden overflows.
Thick and wild and hidden is the sweetness there that grows.
My hair, it blows long as I sing into the wind.
I tell of nights where I could taste the salt on his skin,
Salt of the waves and of tears.
And though he pulled away, I kept him here for years.
Now I let him go.

My name is Calypso. I have let him go.
In the dawn he sails away to be gone forever more.
And the waves will take him in again, but he’ll know their ways now.
I will stand upon the shore with a clean heart and my song in the wind.
The sand will sting my feet and the sky will burn.
It’s a lonely time ahead. I do not ask him to return.
I let him go. I let him go.

Suzanne Vega