Archive

Posts Tagged ‘Nausica’

Nausica en Bartra i Rodoreda

.

.

.

Agustí Bartra

.

.

.

La cançó de Nausica

.

Del record immens d’Ulisses
sóc l’esposa de blancor:
sal de llàgrimes ventisses
i mocador.
.
A l’adéu visc enasprada,
tinc el cor a dalt del gest.
Què faré de ma mirada
tan plena d’est?
.
Ai quina aspra primavera
tot de sobte s’ha badat
en ma llarga cabellera
de soledat!
.
Cada nit em desamarro
del meu viure ple de vels,
per pujar dalt l’altre Carro
dels set estels,
.
i deserta d’esperança,
poso a estendre al firmament
el llençol d’una enyorança
teixida amb vent.
.
Trobo una ombra d’abraçada
esperant-me al meu racó.
Només dringa ma arracada
quan dic que no.
.
El roig liquen de la febre
va pujant pel meu turmell…
Ja s’encén, a ma palpebra,
la imatge d’ell.
.
Mon dolor és sense ferida,
no em tocà l’ala del foc.
Ai, del blanc de la florida
passaré al groc!
.
Cançó d’odi cantaria
contra el mar que m’ha vençut,
aquest mar que el portà un dia
i se l’ha endut…
.
La meva ànima, descalça
com la pluja, se me’n va,
i en el vent que, rient, l’alça
romp a plorar…
.

Agustí Bartra
L’evangeli del vent

.

.

.

.

.

MERCÈ_RODOREDA

 

.

.

VI

.

[Nausica]

.

L’espatlla nua et lluu d’un raig de lluna encesa,
un àngel compadit resta prop teu fulgent,
en aquest mar desert com un desert d’argent
només un bleix de vent vetlla per tu, princesa.
.
El teu nom, com un plany, es perd de mica en mica,
seràs ben sola a dir-lo, cara al mar, dins la nit,
un sospir de ressaca te’l durà repetit,
irresistible i pur com tota tu, Nausica.
.
Dolç animal ferit pres en xarxa d’estrelles,
verda sang del teu cel, inútils meravelles
per als teus ulls que cerquen l’ombra que els ha deixat,
.
l’alta aurora cruel et posarà en els braços
un abisme d’enyor com un ocell cansat
dut per l’ona de sal que esborra els últims passos.
.

Mercè Rodoreda
Món d’Ulisses

.
.

.

.

.

Bartra - El vent llaura la marAgustí Bartra

El vent llaura la mar
Antologia poètica
Introducció i tria de Llorenç Soldevila

Les eines de butxaca, 19
Editorial Laia. Barcelona, 1984
ISBN: 847222046X

 

..

 

Mercè Rodoreda

Agonia de llum
La poesia secreta de Mercè Rodoreda

A cura d’Abraham Mohino i Balet

Angle Editorial. Barcelona, 2002

ISBN: 9788488811936

 

 

A Nausica, de Ricard Piqué Batlle

.

.

.

.

A Nausica

.

Canta’m, o Musa, la dels auris cabells que voleien
besats per l’oreig, la gràcil figura que sembla de vori
d’aquella fembra gentil i adorable que encisa i atreu
com la sirena subtil i embriagant de la vella llegenda
que fou lloada d’Ulisses diví i un jorn l’ésser d’Alcínous rebia.
Canta-ho, Musa, amb ta veu suavíssima i dolça
que filtra a l’orella i arriba dins l’ànima
deixant un neguit com si Amor la colpís amb ses fines sagetes
prenyades del líquid parió al que el vell Eros
filtra en el cor dels amants que l’invoquen.
Diga’m la gesta gloriosa i divina d’aquella Nausica
qui va cobrir la nuesa del fill de Laertes, un dia,
i vers el palau del seu pare menava-li els passos
i estatge en rebia i el tracte de príncep esqueia
al Rei de donar-li sense exigència de nom ni de Pàtria,
i encara pregava a Daimó, el dolç Poeta, contar-li
ço que de Troia caiguda i ses gestes sabia.
Diga’m la gràcia i la joia del rostre d’aquella Nausica
davant de l’heroi qui cegà l’ull immens de Polifem
i amb Aiax lluità per copsar les armes lluentes d’Aquil·les
i tants de perills corregué abans que Itàquia veiés el seu rostre
després de la seva partida guerrera on vint anys s’escolaren.
.
Diga’m, o Musa, també, la llangor d’aquell rostre de dea
quant la partida apressada de l’hoste d’Alcínous
i el bategar d’aquell cor tot amor pel bell heroi,
quan, tremolós, a Daimó recomptava la història
de la gruta divina i l’encant de Calipso, i d’Agamèmnon i Aquil·les
evocava les ombres i l’amistat de Circe encisera,
mentre que Ulisses diví, acompanyat del bon Rei, vers el port caminava
on ja la nau sobre el pèlag havia frisança
de rebre la petja suau i alhora segura d’aquell fill de dea
que abans de partir besava el mantell de Nausica
sentint-se colpit d’una estranya ferida amorosa.
Canta-ho, Musa, i conta’m el dol que sentia i les llàgrimes
que la dolça Nausica vessava quan Ulisses partia,
llençant-se amb dolor damunt la platja sorrenca
mentre solcava la nau la llisor del blau pèlag
i el vell Daimó de nou les glòries de l’heroi de Troia cantava…
.
Canta’m, o, Musa, la dels auris cabells que voleien
besats per l’oreig, la gràcil figura que sembla de vori
d’aquella fembra gentil i adorable que encisa i atreu
com la sirena subtil i embriagant de la vella llegenda
que fou lloada d’Ulisses diví i un jorn l’ésser d’Alcínous rebia…
.
R. PIQUÉ BATLLE

Publicat a “La Academia Calasancia”, Año XXXVI, Nº 808, Marzo 1927

.

.

..

Ricard Piqué i Batlle (1901-1990).  En la seva joventut va formar part dels cercles de la joventut catalanista de la seva Tàrrega natal, al voltant de l’agrupació Nostra Parla,  i va conrear la poesia en català, publicant-ne tres volums: Coses de Tàrrega. Poesies (1921), Instants (1922) i L’esperit d’una ciutat: poema (1922). En el marc de la seva inquietut literària i catalanista, va mantenir correspondència puntual amb Pompeu Fabra, sobre questions lexicogràfiques, del que n’hi ha ressò en les Converses Filològiques d’aquest darrer (Pompeu Fabra. Converses Filològiques. Apartats 198 i 200; pàgs. 318 i ss. |  Criteris d’anotació, disposició i continguts de l’aparat ecdòtic. Josep Murgades i Maria Toldrà,  pàg. 116). Després de la guerra civil no se li coneix activitat literària, i va estar centrat en la seva faceta professional i acadèmica. Fou un expert comptable, directiu d’empreses, i president, des del 1947  fins a la seva defunció, de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, amb seu a Barcelona (Anales RACEF, anys 1990-1992, pàgs. 6-23).

 

 

Àngels Marzo, tot buscant Quios

.

.

.

Recordeu’s de mi, que sols vos demano que un dia vinga algú a aquesta terra (potsê un afligit foraster) preguntant : — Qui és aquest home, l’aede tant dolç que ve i us encisa amb son cant? — vosaltres digueu-li amb bon cor: — És un orb de la Quios rocosa, i de cants com els seus no n’hi haurà — […]

A Apol·lo deli
Himnes homèrics
Versió de Joan Maragall

.

.

.

.

.

1

.

No oblidis Quios,

el viatge és cadència

cap a l’orígen

.

.

Buscant Quios

29

.

Mira, Atenea,

els ulls de sal oberta

de la Medusa.

.

.

.

34

.

Coneix Nausica

que Arete exigeix sempre

una altra muda

.

.

.

.

.

.

Buscant QuiosÀngels Marzo

Buscant Quios

XLVII Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot-Haikus en línia 2013

Viena edicions. Barcelona, maig 2014

ISBN: 9788483307885

.

.

.

.

 

Nausica i les serventes renten la roba, en való de Lieja

.

.

.
On rdjonda l’ rivire ås corantès aiwes

avou ses lavoes plins a tchaeke såjhon.

Di dzo les rotches sourdeut-st a flots ene claire aiwe

ki neteye comifåt les måssîstés foû.

Les moulets distelés erî d’ leu tcheriot

fourît leyîs la, do long des cascådes,

k’ i n aveut a paxhe ene yebe come del låme.

Les femes avént prins l’ bouwêye djus do tchår

po l’ poirter a bresse disk’ ås sombès gofes,

et c’ esteut-st al cene k’ el batreut al mî.

.

On lava, spåma tos ces måssîs draps,

pu on ls ala stinde a djin so l’ rivaedje,

la k’ afeye li flot vneut laver l’ graevî.

On prinda on bagn, on s’ enôla totes;

adon dismetant k’ å solo, l’ bouwêye

souwéve, on magna, so l’ aboird di l’ aiwe.

A poenne ripaxhowes, damjheles et siervantes

albertmaquet-en-1996

Albert Maquet
(Lidje [Lieja], 1922 – Lidje 2009)

si dlaxhît d’ leus vweles po djouwer al bale.

.

Albert Maquet

L’ Odissêye, tchant VI, vers 85-100,

divins : “Poèmes de l’Antiquité grecque et romaine“, 2001

.

.

Nausica

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Quan arribaren al riu de bellíssim corrent, on hi havia

bons llavadors per tot l’any, amb aigua abundant que corria

tant que hi podrien rentar fins i tot la roba més bruta,

van deslligar en aquell lloc mateix les mules del carro

i les deixaren anar per la vora del riu ple de gorgues

a pasturar una herba molt dolça. I elles tragueren

tota la roba del carro amb les mans i la van dur a l’aigua

fosca. En els clots la batien ràpides, desafiant-se.

Quan la tingueren rentada i ben neta de tota brutícia,

varen estendre la roba a la vora del mar, on les ones

solen deixar més neta la grava i els còdols de platja.

Elles, després de llavar-se i d’ungir-se amb oli d’oliva,

van prendre el seu esmorzar a la vora del riu: esperaven

que la calor dels rajos del sol eixugara la roba.

En acabar l’agradable menjar, les esclaves i ella,

ja sense vels al cap, començaren un joc de pilota.

.

Traducció de Joan F. Mira

L’Odissea, cant VI, versos 85-100

.

.

.

Eugénio de Andrade, de Passeio Alegre a l’illa d’Ulisses

.

.

.

Passeio Alegre

.

Foto: Margarida Bico, a Panoramio

Palmeres al Passeio Alegre, de Porto
Foto: Margarida Bico, a Panoramio

Chegaram tarde à minha vida

as palmeiras. Em Marraquexe vi uma

que Ulisses tería comparado

a Nausícaa, mas só

no jardim do Passeio Alegre

comecei a amá-las.  São altas

como os marinheiros de Homero.

Diante do mar desafíam os ventos

vindos do norte e do sul,

do leste e do oeste,

para as dobrar pela cintura.

Invulneráveis — assim nuas.

.

Eugénio de Andrade

Rente ao dizer

.

.

Passeio Alegre

Andrade - Ran del dir.

Arribaren tard a la meva vida

les palmeres. A Marràqueix en vaig veure una

que Ulisses havia comparat

a Nausica, però sols

al jardí de Passeio Alegre

vaig començar a estimar-les. Són altes

com els mariners d’Homer.

Davant la mar desafien els vents.

vinguts del nord i del sud,

de l’est i de l’oest,

per a doblegar-les per la cintura.

Invulnerables —així nues.

.

Versió de Xulio Ricardo Trigo i Júlia Cortès Ortega

.

.

.

A ILHA

José Fontinhas [Eugénio de Andrade] (Póvoa de Atalaya, Beira Baixa, 1923 - Oporto,  2005)

José Fontinhas [Eugénio de Andrade]
(Póvoa de Atalaya, Beira Baixa, 1923 – Oporto, 2005)

.

Tanta palavra para chegar a ti,

tanta palavra,

sem nenhuma alcançar

entre as ruínas

do delirio a ilha,

sempre mudando

de forma, de lugar, estremecida

chama, preguiçosa

vaga fugidia

do mar de Ulisses cor de vinho.

.

Eugénio de Andrade

Oficio de paciéncia

.

.

L’ILLA

.Andrade - Ofici de paciència

Tanta paraula per arribar a tu,

tanta paraula,

sense assolir-ne cap

entre les runes

del deliri l’illa,

sempre canviant

de forma, de lloc, estremida

flama, peresosa

ona fugissera

de la mar d’Ulisses color de vi.

.

Traducció d’Antoni Xumet Rosselló

.

.

.

Andrade - Ofici de paciènciaEugénio de Andrade

Ofici de paciència

Traducció d’Antoni Xumet Rosselló

Trucs i baldufes, 24

El Gall Editor. Pollença, 2008

ISBN: 9788496608818

.

.

Andrade - Ran del dirEugénio de Andrade

Ran del Dir

Versió de Xulio Ricardo Trigo
i Júlia Cortès Ortega

Biblioteca de la Suda, 8

Pagès Editors. Lleida, 1994

ISBN: 9788479351878

.

.

.

Chris Potter – The Sirens

.

.

.

Chris Potter - The Sirens
.

.

.

Wine Dark Sea

Wayfinder

Dawn (With Her Rosy Fingers)

The Sirens

Penelope

Kalypso

Nausikaa

Stranger At The Gate

The Shades

.

All compositions by Chris Potter except The Shades by Craig Taborn and David Virelles

.

.

.

.

 

.

Chris PotterChris Potter - The Sirens - 2

soprano and tenor saxophones,
bass clarinet
.

Craig Taborn

piano
.

David Virelles

prepared piano, celeste,
harmonium
.

Larry Grenadier

double bass
.

Eric Harland

drums
.

.

Chris Potter - The SirensChris Potter

The Sirens

Recorded September 2011

Avatar Studios, New York+2013 ECM Records GmbH

ECM 2258 2794579

.

.

.

Una Ítaca al Valais de Rilke, de la mà de Jacint Sala

.

.

.

RAROGNE

.

Rosa, pura contradicció,
desig de no ser el somni de ningú,
sota tantes parpelles

Epitafi per a la seva tomba
…………..Rainer M. Rilke

.

Tomba de Rilke a Rarogne, Valais1

Quan pujo del camí de pedra que mena al cim del turó, les teulades velles no en fan ni cas. Tant els és. Ja ho saben. I a dalt, la petita església de Rarogne. Passo per darrere l’absis. I és allà, senzilla, quieta, sota el sol del Valais: la tomba de Rainer Maria Rilke.

Llavors és com si, de sobte, sabés.

Això sí: s’hi ha d’arribar nu. Nu i ple. Allà, Duino fa olor d’ala. I és aleshores que m’adono del que he pressentit, del que he anat endevinant en la nit del pensament.

En veure’m arribar somriu, sorneguer. Sap que no és allà. També ho sé. Sé que fa tants anys que el tinc a prop que el porto posat. Sap que no necessita de cap manera ser allà.

[…]

Jacint Sala
La visita

.

.

.

.

ÍTACA VALAISANA

.

La joventut no és res més que el record
d’algú que encara no ha arribat

La princesa blanca
….Rainer M. Rilke

.

Vas solcar, nou Ulisses, el teu mar,
demanant-te sovint si hi ha cap illa
que justifiqui que has de retornar

Sempre hi ha algú que teixeix el retorn
i el destexeix de nits, perquè confia
que un dia tornaràs per explicar
què hi feia, en el teu cos, el de Nausica,
i per què tens els polsos senyalats
de cordes de sirena.

Sempre que hi ha algú que es cansa d’esperar:
desballestat en turpituds, t’arrenca
l’arada que has deixat i el mata Argos.

Potser
no vol ni pressentir que has arribat.
.

Jacint Sala
La visita

.

.

JACINT SALA

jacint_sala

l’autor diu: «¿De què et servirà saber quina ha estat la meva trajectòria i què n’he fet, dels meus anys? Vaig néixer per primera vegada a Manlleu, el 1945. Amb això n’hi ha prou. ¿I què en trauràs que ara et digui quins són els reconeixements i els títols de les meves obres? El que compta, ara, és aquest llibre. Un text —com un devocionari— que ha estat escrit després de viure seixanta-sis anys i d’haver visitat, a Rarogne (Suïssa), la tomba de Rainer Maria Rilke (1875-1926), un dels poetes que més m’ha interessat darrerament. Si volguéssis saber més coses de mi, tens mil maneres de fer-ho. Però, escolta: a banda que no en trauries res, ni jo tampoc, et desviaries de La visita, el llibre que, al capdavall, és l’únic ocell que ara tens a mà».

.

.

.

Jacint Sala- La visitaJacint Sala

La visita

Pròleg de Jordi Llovet

XXXVI Premi de Poesia Catalana
Josep Maria López-Picó de la Vila de Vallirana 2011

Viena Edicions. Barcelona, 2012
ISBN: 9788483306659

.

.

.