Arxius

Posts Tagged ‘Ossip Mandelstam’

Óssip Mandelstam, en traducció d’Helena Vidal

 

Tan espessa i tan lenta s’escola, daurada, la mel

de l’ampolla, que, mentre flueix, la senyora

s’esplaia:

«A la Tàuride trista, on ens ha projectat a repèl

el destí, no ens corseca l’enyor», i alça el cap

per mirar-nos.


Regna Bacus pertot, és com si en aquest món

no existís

ningú més que algun gos travessant el carrer,

potser un guarda.

Talment bótes feixugues s’escolen els dies

tranquils.

Se sent l’eco llunyà d’unes veus, prô no saps

de què parlen.


Ens hem pres el te amb mel, hem sortit a l’enorme

jardí,

les cortines semblaven pestanyes tancant

les finestres.

Hem passat les columnes i anat al vinyar del camí,

on els cims ensonyats reverberen de vidres eteris.


Jo he dit que la vinya és com una batalla d’antics,

amb genets arrissats que combaten en ordre

de rínxol;

que la ciència de l’Hèl·lade viu en les pedres d’aquí

i això es veu a les gleves daurades i als rengles

continus.


El silenci, com una filosa, s’estotja al racó,

hi ha una olor de vinagre, de vi del celler

i de pintura.

¿Te’n recordes, a Grècia, una dona estimada

per tots

—no l’Helena, no, l’altra—, com feia durar

la costura?


Velló d’or, ¿on t’amagues, on ets, velló d’or,

on t’esmunys?

Les onades brogien, feixugues, al llarg

del viatge.

I, baixant de la nau, amb una vela esfilada

pel mar i els esculls,

Odisseu, ple de temps i d’espai a vessar,

retornava.

 

Aluixta, Crimea,

11 d’agost de 1917

Óssip Mandelstam


 

 

Óssip Mandelstam. Poemes.

Selecció i traducció d’Helena Vidal.

Poesia dels Quaderns Crema, 59.

Quaderns Crema, Barcelona, 2009.

ISBN: 9788477274681

Ossip Mandelstam: Serà demolit l’alt gabial dels Príams

XXXVII

 

Porque tus manos yo no puedo retener,

porque vendí tus labios de salobre ternura,

he de esperar el alba en la acrópolis densa…

¡Cómo odio la tala dolorosa i antigua!

Los aqueos en la sombra ensillan sus caballos,

muerden —sierras dentadas— en los muros con fuerza.

No hay modo de aplacar el borboteo seco de la sangre,

y para ti no hay nombre, ni sonido, ni huella.

¿Cómo pude pensar que volverías, cómo fui tan osado?

¿Por qué me separé de ti prematuramente?

Aún no se fue la sombra, aún no cantaba el gallo,

ni la madera hendía el hacha ardiente.

Lágrima transparente, en los muros irrumpió la resina,

y siente la ciudad sus costillas de madera,

mas saltó a las escalas la sangre y se lanzó al asalto,

y a los hombres en sueños se apareció tres veces la imagen hechicera.

¿Dónde la dulce Troya? ¿Dónde la casa del rey o de las doncellas?

Será demolida la alta pajarera de los Príamos.

Y caen las flechas cual seca lluvia de madera,

y otras flechas brotan de la tierra, tal bosque de avellanos.

Se apaga sin dolor la punzada de la última estrella,

como gris golondrina golpea el alba en la ventana,

y el lento día, de un largo sueño en los pajares revueltos,

se rebulle cual buey que despierta en la paja.


1920

Ossip Mandelstam


 

Ossip Mandelstam. Poesía.

Traducción de Aquilino Duque.

Vaso Roto Ediciones. Madrid, 2010.

ISBN: 9788493808723

Categories:Poemes Etiquetes: , ,

Ossip Mandelstam i Homer

.
.
..

.

 

.

.

Ossip Mandelstam

Óssip Mandelstam (1891 – 1938)

Insomnio. Homero. Las velas desplegadas.
Leí hasta la mitad la lista de las naves:
esta larga nidada, este bando de grullas
que alzó el vuelo una vez sobre la Hélade.
Como grullas en cuña hacia extraños confines,
la espuma de los dioses sobre las regias testas.
¿A dónde navegáis? ¿Qué os da a vosotros Troya,
oh, maridos aqueos, de no ser por Helena?
Y el mar, y Homero: todo se mueve por años.
¿A quién escucho yo? Mirad, Homero calla,
y el negro mar brama y se agita
y con graves rugidos se acerca a la almohada.

Ossip Mandelstam

Traducción de Aquilino Duque

.

.

.

INSOMNI, HOMER. LES VELES INFLADES…

.

Insomni. Homer. Les veles inflades.
Mitja llista de barques he llegit:
estesa de grues, les grans bandades
que de l’Hèl·lade havien fugit.
.
Amb guies xopes d’escuma dels déus,
grues creuant la frontera aliena,
on aneu? Què fóra Troia, egeus,
només per a vosaltres, sense Helena?
.
El mar i Homer: tot es mou per l’amor.
A qui haig d’escoltar-me? I Homer que calla;
i el mar negre, bramulant un tro sord,
va apropant-se al capçal amb crits de gralla.
.

Traducció de Jacint Bofias i Alberch
.
.

.

.

Insomni. Homer. Les veles ben tibades.
He mig-llegit la llista de les naus:
Aquesta niada, aquest seguici d’aus
Que a l’Hèl·lade planaven enlairades.

Com aus que van cap a la terra aliena –
Als caps dels reis l’escuma lluent dels déus –
Cap a on aneu? Si no fos per l’Helena –
Què és Troia per vosaltres, oh aqueus?

Homer i el mar es mouen per amor.
A qui he d’escoltar? No hi ha resposta
D’Homer, i el mar declama i se m’acosta
Amb un soroll feixuc que fa temor.

.

Traduït per Xènia Dyakonova

.

.

.

.

 

Ossip Mandelstam. Poesía.

Traducción de Aquilino Duque.

Vaso Roto Ediciones. Madrid, 2010.

ISBN: 9788493808723

.

.

.

.