Arxius

Posts Tagged ‘Ovidi Montllor’

L’Odissea en Fenosa i Espriu. Formes i paraules

.

.

XXXII

Quin preu? La vida.
Si volies pagar-lo,
la salvaries.

Salvador Espriu
Formes i paraules

.

.

.

El 1974 Salvador Espriu va escriure un conjunt de petits poemes, inspirats en l’obra de l’escultor Apel·les Fenosa, un apassionat del món clàssic, constant recreador d’escenes mitològiques i de personatges i episodis homèrics. El 1975, aquests poemes varen ser publicats, amb l’acompanyament de fotografies de l’obra de Fenosa, en una edició preparada per Francesc Vallverdú.

.

.

.

Algunes de les obres de Fenosa, recreades poèticament per Espriu, són de temàtica homèrica, com aquest bronze Penèlope, de 1947

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Reproduïm a continuació les fotografies de Polifem cec i d’Ulisses i les sirenes, amb el corresponent text d’Espriu que l’acompanya:

.

.

Apel·les Fenosa
Polifem cec. Bronze. 1949

.

.

XXXI

T’amuntanyaven,
pastor, folcs de tenebra,
fins que l’hivern davalli.
Després, captaire
front sangonós, demanes
esguards a portals closos.

.

.

Apel·les Fenosa
Ulisses i les sirenes (fragment). Bronze. 1945

.

.

XXXVI

Lligat al pal i sord
als vols, als cants malèfics,
príncep, escolta
com molt endins et parla,
enllà d’esculls, d’anquines,
d’ignorades escales
on tocarà la barca,
el tenaç, solcadíssim
pensament que governa
freus de retorn.

.

.

El 2000 s’edita el disc d’Ovidi Montllor, amb Toti Soler, Homenatge a Apel·les Fenosa, en el que s’hi inclouen els poemes d’Espriu de Formes i paraules.

.

.

.

.

.

.

.

Salvador Espriu

Formes i paraules

Aproximació a l’art d’Apel·les Fenosa, en homenatge

Edicions 62. Barcelona, 1975

ISBN: 8429710752

.

.

.

Desescric tot el que he escrit! Ovidi (el Montllor, no el de les Metamorfosis), tot esperant Ulisses.

.

.

A @ariadnalaberint

.

.

.

TOT ESPERANT ULISSES

.
Ones que vénen, mar que s’allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s’enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s’esmuny.
.
Verd el cel i fresc l’estiu,
jove el gran i cec l’altiu,
una taula fa de llit.
Desescric tot el que he escrit!
.
Un ocell baixa l’amor,
mils d’amors senten l’enyor,
un enyor se sent ferit.
Desescric tot el que he escrit!
.
Ones que vénen, mar que s’allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s’enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s’esmuny.
.
Plou de baix i ens mulla el cap;
juga i guanya qui menys sap;
el cor no vol dir el pit.
Desescric tot el que he escrit!
.
La raó es un moble vell;
manar vol qui duu el martell.
Amb el cap estabornit,
desescric tot el que he escrit!
.
Ones que vénen, mar que s’allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s’enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s’esmuny.
.
5 i 5 mai no en fan 10;
una església et marc el preu;
un canó apunta amb el dit.
Desescric tot el que he escrit!
.
Plora, plora, no hi ha draps;
ben i canta i trenca els plats;
l’estratègia es cou de nit.
Desescric tot el que he escrit!
.
Ones que vénen, mar que s’allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s’enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s’esmuny.
.
Que més puc cantar-vos ja?
si la festa no té pa;
el meu cap és un neguit.
Desescric tot el que he escrit!
.
La tristesa guanya el cant,
l’esperança és un infant,
llibertat: nom imparit.
Desescric tot el que he escrit!
.

 Ovidi Montllor (lletra i música)

.

 .

.
.
..

Ovidi Montllor (Alcoi, 4 de febrer de 1942 – Barcelona, 10 de març de 1995)

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.