Arxius

Posts Tagged ‘Parròquia de Sant Medir’

Un Elpènor de 1968 d’un jove poeta: Carles Miralles

.

ELPÈNOR

Nom d’un dels companys d’Odisseu, que el matí de la
partida de la casa de Circe caigué daltabaix del terrat i morí
(Hom. Od. 10, 552-560; 11, 51-83; 12, 10-15).

Es tracta d’un compost del verb ἔλπομαι, “esperar”,
i de ἀνήρ, “home”, i significa doncs “l’home que espera”.
També es podria interpretar com “el qui espera l’home”.

Carla Zufferli
Trad. Jaume Almirall
Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega
.

.

.

.

.

.

.

.

De petit, Elpènor havia vist
les roques, cargols
de mar, conquilles, i havia
dibuixat vora el mar, jugant
amb la pinassa, noms
d’infant, bells somnis.

Adolescent, Elpènor escoltava
les rialles, els llavis,
l’amor. Esperava el
seu dia, la feina apresa,
la dona i els fills. Cal
insistir-hi: esperava.

Un dia, els crits
a trenc d’alba, el reclutament,
les naus, contra els troians,
a l’altra banda
del mateix mar.

Un dia, mentre aprenia
el tuf infatigable de la sang
que la seva llança desvetllava,
recordà, aquell
dia, els pins i les conquilles,
la forma
d’uns peus damunt l’arena.

Vint-i-tres anys perduts
com un jardí inútil; contra ells,
l’alterós edifici d’una noble
follia. Embriac
de noms i de discursos,
una nit de retorn
trobà la porta.
…………………………La nit
l’envoltà: successiva
esperança d’estrelles
dibuixà noms llargament oblidats.

Que Elpènor no havia
trobat gràcia als
ulls dels déus
semblà aleshores.

.
Carles Miralles (1968)

.
.

.

.

25 poetes del premi Amadeu Oller 1964-1989
Antologia

Edicions de la Magrana
Barcelona, 1989
ISBN: 9788474104646

.

.

.

.

Sònia Moya i les dones que no esperen els Ulisses impuntuals

.

.

.

Sé que de nit,
quan tornes,
la casa no t’espera.
.
Sònia Moya
De  Contratemps

.

.

.

Sònia Moya i Villanueva (Cerdanyola del Vallès, 1981)

Sònia Moya i Villanueva (Cerdanyola del Vallès, 1981)

.

.

SABATILLES
.
No duré aquesta tarda
les sabates de princesa
endossades fins a l’esquena
per quan vinguis a buscar-me,
els ulls de poll cantant misèries,
la paciència emmordassada
i la impaciència a les plantilles.

Em quedaré amb les sabatilles
que tinc d’estar per casa,
que els meus peus no tenen la culpa
que se te n’hagi anat el tren.

Que no em crec la Ventafocs,
els ratolins o les carabasses,
i no sóc cap versió progre
de la Penèlope pansida
que s’inventa mil històries
mentre arriba el seu bon home
amb l’excusa del retard.

I si em passo aquesta tarda
embullada entre les llanes,
serà per fer una capa
que pregoni l’enteresa
de les dones que no esperen
els Ulisses impuntuals.
.

Sònia Moya
Semàntica d’un escenari
Gramàtica de l’equilibri

.

.

.

.

Sònia Moya - Gramàtica de l'equilibri 2Del quotidià solem quedar-nos amb la sintaxi seguida de les coses, dels fets. Amb aquesta sintaxi—n’he dit així perquè parlem de ‘gramàtica’— solem articular la nostra consciència. Hi ha però connexions inesperades, imatges al bell mig que no hi semblaven cridades. Una de les possibilitats de la poesia és potser integrar-les—o mirar d’aconseguir-ne ‘l’equilibri’—en el nostre llenguatge de cada dia, en la consciència. En alguns d’aquests poemes de Sònia Moya coexisteixen amb força el real, els objectes immediats, i els sentiments, les figures, formant una xarza o un fluid, un seguit de paraules que busquen i proven de delimitar l’espai del poema, amb determinació no exempta, a voltes, d’insolència o fins de resignada ironia.

Carles Miralles i Solà
(Dels «Comentaris dels membres del jurat»)

.

.

.

Parròquia de Sant Medir, Barcelona (La Bordeta), seu del Premi de Poesia Amadeu Oller

Parròquia de Sant Medir, Barcelona (La Bordeta), seu del Premi de Poesia Amadeu Oller

.

.

Sònia Moya - Gramàtica de l'equilibriSònia Moya

Gramàtica de l’equilibri

Premi Amadeu Oller 2010

Col·lecció Eixarms, 10
Ed. Galerada. Cabrera de Mar, 2010
ISBN: 9788496786301

.

.

.

.