Archive

Posts Tagged ‘Pier Paolo Pasolini’

Pasolini, en la mort d’Hèctor

.

.

.

EL CRIT D’HÈCTOR A HELENO
(A Cremona el ’33)
.

El grec paisatge amb el Xanto
i l’Ida, en un blau febril brilla.
.
El crit d’Hèctor a Heleno, i la ferocitat
de Minerva, la deessa favorita,
em turmenten: no vull que la llança
d’Hèctor caigui en va a la sorra!
.
Tot sol, a la plana polsosa,
ell es mou amb l’ardor perfecta
de l’armadura… I a mi encara
em cohibeix l’Heroi, l’Espòs, a punt
de morir, tan sol.
……………………………..En la seva mort
ara sé que al pit m’esclatava
amor.

.

Pier Paolo Pasolini
Carrer dels amors
Traducció de Lucia Pietrelli

Pasolini

Pier Paolo Pasolini (Bolonya, 1922 – Òstia, Roma, 1975)

.

.

.

.

 

.

.

.

.

.

L’URLO D’ETTORE A ELENO
(A Cremona nel ’33)
.

L’ellenico paesaggio con lo Xanto
e l’Ida, in un febbrile azzurro splende.
.
L’urlo d’Ettore a Eleno, e la ferocia
di Minerva, la dea prediletta,
mi angosciano: non voglio che la lancia
d’Ettore cada a vuoto sulla rena!
.
Solo, nella pianura polverosa,
egli si muove col perfetto ardore
dell’armatura… E a me fa ancora
soggezione l’Eroe, lo Sposo, in punto
di morte, così solo.
…………………………….Alla sua morte
ora so che nel petto mi esplodeva
amore.

.

Pier Paolo Pasolini
(Via degli Amori, 1946)

.

lucia_pietrelli

Lucia Pietrelli (Candelara, Itàlia, 1984)

.

.

.

.

.

pasolini-quaderns-de-versaliaPier Paolo Pasolini

Quaderns de Versàlia, VI

Sabadell, 2016

ISBN : 9788461752133

.

.

.

.

.

 

 

 

Al cuore di Omero / Al cor d’Homer. Pasolini

.

.

.

.

AL CUORE DI OMERO

Ho quasi finito un romanzo, sono alle ultime pagine:
rileggo, correggo, copio, rifaccio, penso, mi accuso.
Nessuno sa queste cose, nessuno vuol saperle.
Lo spettacolo del dolore è spina senza rose.
Ma tu, sopraggiunto attraverso non so che lettura,
col colore puro di un antico mare assoluto,
cuore di Omero, canta, come una rondine, su queste pagine
confuse, barbare, impure, disperate, ambiziose:
fammi riavere fiducia in un mistero marmoreo,
nelle buie speranze, negli sconforti magici.

Pier Paolo Pasolini

Pasolini

Pier Paolo Pasolini
(Bolonya, 1922 – Òstia, Roma, 1975)

.

.

.

..

.

.

.

.

.

AL COR D’HOMER

Gairebé he acabat una novel·la, sóc a les darreres pàgines:
rellegeixo, corregeixo, copio, refaig, penso, m’acuso.
Ningú no sap aquestes coses, ningú no vol saber-les.
L’espectacle del dolor és espina sense roses.
Però tu, sorgit mitjançant no sé quina lectura,
amb el color pur d’un antic mar absolut,
cor d’Homer, canta, com una oreneta, sobre aquestes pàgines
confuses, bàrbares, impures, desesperades, ambicioses:
fes-me recobrar la fe en un misteri marmori,
en les fosques esperances, en els desànims màgics.
.

.

.

.