Cap a Ítaca amb Sophia de Mello Breyner Andresen

.
.

Sophia de Mello Breyner Andresen (Porto, 6 de novembre de 1919 — Lisboa, 2 de juliol de 2004)

.

.

Penélope

Desfaço durante a noite o meu caminho.
Tudo quanto teci não é verdade,
Mas tempo, para ocupar o tempo morto,
E cada dia me afasto e cada noite me aproximo.

Sophia de Mello Breyner Andresen
Coral, 1950

.

O Rei da Ítaca

A civilização em que estamos é tão errada que
Nela o pensamento se desligou da mão

Ulisses rei da Ítaca carpinteirou seu barco
E gabava-se também de saber conduzir
Num campo a direito o sulco do arado

Sophia de Mello Breyner Andresen
O Nome das Coisas, 1977

.

Ítaca

Quan els llums de la nit es reflecteixen immòbils en les aigües verdes de Brindisi
Deixaràs el moll confús on s’agiten paraules passes rems i cabrestants
L’alegria estarà en tu encesa com un fruit
Aniràs a la proa entre els draps negres de la nit
Sense cap vent sense cap brisa només un murmurar de corn en el silenci
Però pel sobtat balanceig presentiràs els cables
Quan el vaixell rellisqui en la foscor tancada
Estaràs perduda en l’interior de la nit en la respiració del mar
Perquè aquesta és la vigília d’un segon naixement
.
El sol arran de mar et despertarà en l’intens blau
Pujaràs lentament com els ressuscitats
Hauràs recuperat el teu segell la teva saviesa inicial
Emergiràs confirmada i reunida
Espantada i jove com les estàtues arcaiques
Amb els gestos embolicats en els doblecs del teu mantell.

Sophia de Mello Breyner Andresen
(Trad. Ponç Pons)
Font: Mag Poesia

.

.

Vegeu: MERCÈ RODOREDA E SOPHIA DE MELLO BREYNER ANDRESEN: DUE ROTTE VERSO ITACA, Catarina Nunes de Almeida.  Jornades Mercè Rodoreda a la Toscana = Giornate Mercè Rodoreda in Toscana. Pisa, Venerdí 4 e sabato 5 aprile 2008 / a cura di Giovanna Fiordaliso, Monica Lupetti; presentazione Giuseppe Grilli ; (pàgines 113-117)

.

.

.

 

Resseguint el rastre blau de les formigues de Ponç Pons

.

.

 

Veure el mar a través dels lluminosos ulls cecs d’Homer

.

*

.

Retingut a la paradisíaca illa d’Ogígia durant set anys per l’espectacular, sensual, encantadora nimfa Calipso que, enamoradíssima d’ell, li ofereix la immortalitat i la joventut eterna, Ulisses plora mirant el mar cada capvespre perquè vol regressar a Ítaca i estar amb Penèlope. Escrit fa segles, en aquest passatge de l’Odissea vaig descobrir de jove que existia un sentiment molt trist, desolador, anomenat enyorança i vaig intuir que la vida, mortal, humana, s’ha de viure sense por, amb sàvia alegria i cultural passió.

.

*

.

 

.

.

.

Ponç Pons

El rastre blau de les formigues

Poesia dels Quaderns Crema, 62
Quaderns Crema, Barcelona 2014
ISBN:8788477275572

.

.

.

 

 

 

Ponç Pons. Dillatari

.

.

Dillatari  

.

(petits fragments)

.

.

.

..

.

Cercant Homer,

al rem, tranquil, me’n vaig

cap a ses illes.

.

.

.

a Carles Riba

.

Visc entre morts.

Escric perquè llegesc.

També evoc Súnion

.

.

.

Sóc defora, davall la porxada i veig el mar d’Homer. En Llorenç és amb els amics, na Roser llegeix una revista i n’Ignasi, que juga amb un Lego muntable, em fa companyia.

.

.

.

El clima ens condiciona, el paisatge ens marca, la societat ens perfila- ¿Heretam amb els mots la ideologia? Elitis almenys podia escriure: «La llengua em daren grega; / la casa pobra a les platges d’Homer.» ¿Quina llengua llegarem als nostres néts? Quina cultura, quina illa? Crec amb Pessoa que «un vertader home només pot ser, amb plaer i profit, bilingüe», que convé ser plurilingüe, però menysprear, com passa aquí, la nostra pròpia identitat és un signe de pobresa i de servilisme mental.

¿De què serveix tenir grans poetes si la llengua es mor i els que la parlen no la valoren ni estimen? Prest tindrem una Menorca on ningú no rallarà menorquí.

.

.

.

INCINERARI

.

Com que no fugiré

mar enllà amb un bagul

ple d’escrits ni aniré

com Gauguin o Jacques Brel

a les illes Marqueses…

Com que no sortiré

Ponç Pons (Alaior, Menorca, 1956)

d’aquesta illa que estim

i recorr amb enyor

dels paisatges d’antany…

Com que els dies van fent

el seu curs natural

i m’atraquen incerts

al penyal de l’oblit

on s’abisma l’edat…

Encara ara m’aïll

argonauta a cercar

entre versos de foc

que il·luminen la nit

el camí de retorn

a l’homèrica Ítaca.

.

.

.

Allò que fou

marina, ara són pubs.

Prest serem Troia.

.

.

.

Encara no he sortit de l’illa i ja m’enyor.

.

Escolta Homer:

Sóc fill d’un paradís.

Vull tornar a casa.

.

.

.

Quan hem passat per San Vicente de la Barquera he vist el mar de prop i m’he emocionat.

.

On tot, Homer,

fa olor de mar i pins,

allà és ca nostra.

.

.

Ponc Pons

.

.

Ponç Pons

Dillatari

Quaderns Crema. Barcelona, 2005

ISBN: 9788477274292

.

.

.

GRECITAT, de Ponç Pons (piulat per @ariadnalaberint)

 

 

GRECITAT

“and poor old Homer blind, blind, as a bat.”
EZRA POUND

 

El sol crema espurnant
la ceguesa d’Homer
a la platja esperant
sota un vell tamarell
hi ha una dona d’ulls trists
que escriu mots a la sorra.

Sobre el mar refulgent
lentament va surant
un sarcòfag amb cendra.

S’esvalota el xiscleig
d’efusius gavians…

És Ulisses que torna.

 

PONÇ PONS

 

Piulat per @ariadnalaberint #piulempoesia