Arxius
Resseguint el rastre blau de les formigues de Ponç Pons
.
.
Veure el mar a través dels lluminosos ulls cecs d’Homer
.
*
.
Retingut a la paradisíaca illa d’Ogígia durant set anys per l’espectacular, sensual, encantadora nimfa Calipso que, enamoradíssima d’ell, li ofereix la immortalitat i la joventut eterna, Ulisses plora mirant el mar cada capvespre perquè vol regressar a Ítaca i estar amb Penèlope. Escrit fa segles, en aquest passatge de l’Odissea vaig descobrir de jove que existia un sentiment molt trist, desolador, anomenat enyorança i vaig intuir que la vida, mortal, humana, s’ha de viure sense por, amb sàvia alegria i cultural passió.
.
*
.
.
.
.
El rastre blau de les formigues
Poesia dels Quaderns Crema, 62
Quaderns Crema, Barcelona 2014
ISBN:8788477275572
.
.
.
Ponç Pons. Dillatari
.
.
Dillatari
.
(petits fragments)
.
.
.
..
.
Cercant Homer,
al rem, tranquil, me’n vaig
cap a ses illes.
.
.
.
a Carles Riba
.
Visc entre morts.
Escric perquè llegesc.
També evoc Súnion
.
.
.
Sóc defora, davall la porxada i veig el mar d’Homer. En Llorenç és amb els amics, na Roser llegeix una revista i n’Ignasi, que juga amb un Lego muntable, em fa companyia.
.
.
.
El clima ens condiciona, el paisatge ens marca, la societat ens perfila- ¿Heretam amb els mots la ideologia? Elitis almenys podia escriure: «La llengua em daren grega; / la casa pobra a les platges d’Homer.» ¿Quina llengua llegarem als nostres néts? Quina cultura, quina illa? Crec amb Pessoa que «un vertader home només pot ser, amb plaer i profit, bilingüe», que convé ser plurilingüe, però menysprear, com passa aquí, la nostra pròpia identitat és un signe de pobresa i de servilisme mental.
¿De què serveix tenir grans poetes si la llengua es mor i els que la parlen no la valoren ni estimen? Prest tindrem una Menorca on ningú no rallarà menorquí.
.
.
.
INCINERARI
.
Com que no fugiré
mar enllà amb un bagul
ple d’escrits ni aniré
com Gauguin o Jacques Brel
a les illes Marqueses…
Com que no sortiré
d’aquesta illa que estim
i recorr amb enyor
dels paisatges d’antany…
Com que els dies van fent
el seu curs natural
i m’atraquen incerts
al penyal de l’oblit
on s’abisma l’edat…
Encara ara m’aïll
argonauta a cercar
entre versos de foc
que il·luminen la nit
el camí de retorn
a l’homèrica Ítaca.
.
.
.
Allò que fou
marina, ara són pubs.
Prest serem Troia.
.
.
.
Encara no he sortit de l’illa i ja m’enyor.
.
Escolta Homer:
Sóc fill d’un paradís.
Vull tornar a casa.
.
.
.
Quan hem passat per San Vicente de la Barquera he vist el mar de prop i m’he emocionat.
.
On tot, Homer,
fa olor de mar i pins,
allà és ca nostra.
.
.
Ponc Pons
.
.
Dillatari
Quaderns Crema. Barcelona, 2005
ISBN: 9788477274292
.
.
.
GRECITAT, de Ponç Pons (piulat per @ariadnalaberint)
GRECITAT
“and poor old Homer blind, blind, as a bat.”
EZRA POUND
El sol crema espurnant
la ceguesa d’Homer
a la platja esperant
sota un vell tamarell
hi ha una dona d’ulls trists
que escriu mots a la sorra.Sobre el mar refulgent
lentament va surant
un sarcòfag amb cendra.S’esvalota el xiscleig
d’efusius gavians…És Ulisses que torna.
PONÇ PONS
Piulat per @ariadnalaberint #piulempoesia