Arxius

Posts Tagged ‘Quima Jaume’

Quima Jaume. …que els vents encalmats deixin en pau la nau que malda per un port no del tot cert encara…

.

.

.

DELFOS

.

AMAGADA a l’avenc, deessa de la Terra,
amb els teus brams tel·lúrics,
enmig del remoreig d’un bosc molt a prop teu
i amb el brogit suau d’una aigua cristal·lina,
parlaves als humans.
Eren ja uns inicis de murmuris divins.
Som una arrel del temps, som saba vella i nova;
ablucions no ens calen per entrar al santuari.
L’amor ens purifica.
Tots els ritus antics són jocs caducs.
.
En el caient d’aquesta tarda plàcida,
ressonen dintre meu atàvics anys d’oracles.
Que sigui així per a mi, avui voldria:
«Que els teus dies s’escolin com la font mil·lenària
pel camp de la teva ànima, que els jorns hi siguin fèrtils,
que hi faci llarga estada fruitosa primavera;
que el Jònic calitjós i els seus vents encalmats
deixin en pau la nau que malda per un port
no del tot cert encara. I així, en la solitud
i en l’exili intern de moltes pàtries,
el verb germini fèrtil».

Joaquima Jaume i Carbó (Cadaqués, 1934 - 1993)

Joaquima Jaume i Carbó (Cadaqués, 1934 – 1993)

.

Quima Jaume
Humanitas

.

.

.

.

.

.

.

.

Quima JaumeQuima Jaume

Poesia completa

Pòrtic de Maria Àngels Anglada

Columna. Barcelona, 1993

ISBN: 9788478095308

.

.

.

Categories:Mitologia Etiquetes: , , ,