Arxius
De llops i d’anyells
.
.
.
Mirant-se’l amb un esguard ferreny, Aquil·leu de peus lleugers li va dir: «Hèctor imperdonable, no em parlis de pactes. Com no hi ha juraments lleials entre els lleons i els homes, ni tenen un cor amb els mateixos sentiments els llops i els anyells, sinó que contínuament rumien mals l’un contra l’altre, així tampoc no és possible que tu i jo siguem amics. No hi haurà juraments entre nosaltres dos almenys fins que un de tots dos, en caure, sadolli de sang l’infatigable Ares. […]»
Ilíada, XX
Traducció de Joan Alberich
.
.
.
—————————————————–
.
.
Llavors el llop habitarà amb l’anyell,
la pantera jaurà amb el cabrit,
vedell i lleó pasturaran junts,
els podrà menar un noi petit;
La vaca i l’óssa es faran amigues,
les seves cries jauran plegades
i el lleó menjarà palla com un bou.
L’infantó jugarà sobre el forat de l’àspid,
el deslletat estirarà la mà cap al cau del basilisc.
Isaïes, 11, 6-8
.
El llop i l’anyell pasturaran en bona harmonia, i el lleó menjarà palla com un bou; però la serp s’alimentarà de pols. La gent no seran dolents ni faran mal sobre tota la meva muntanya santa, ha dit Jahvé.
Isaïes, 65, 25
.
.
.
.
—————————————————–
.
.
Com Fèlix fon partit de son pare, e fo en un gran boscatge, e hac anat longament, sí encontrà una asalta pastoressa qui guardava bestiar. —Amiga —dix Fèlix—, molt me meravell de vós com tota sola estats en est boscatge, en què són moltes males bísties qui porien dar damnatge a vostra persona; e vós no havets força que vostres ovelles als llops ne a les males bísties defendre poguéssets.
Dix la pastoressa: —Sényer, Déus és esperança, companyia e confort de mon coratge; e en sa guarda e virtut estic en aquest boscatge, car ell ajuda a tots aquells qui en ell se confien; car ha tot poder e tota saviesa e tota bondat, són-me mesa en sa guarda e en sa companyia.
Molt plagueren a Fèlix les paraules que dix la pastora de nostro senyor Déus, e meravellà’s com en ella havia tanta d’esperança e de saviesa; e anà avant en son viatge. E quan hac anat un petit, ell oí que la pastora cridà e plorà molt altament, e viu que corria detràs un llop qui se’n portava un anyell; sí que Fèlix se meravellà de la pastora com havia tant d’ardiment que·l llop encalçava. E dementre que la pastora encalçava lo llop, e Fèlix venia vers ella corrent per ço que li ajudàs, lo llop jaquí l’anyell e aucís e devorà la pastora, e anà a les ovelles e aucís moltes ovelles e molts moltons. Sí que, a gran meravella, entrà Fèlix en pensament de ço que vist havia, e membrà les paraules que la pastora li havia dites de Déu, en què tan fort se confiava.
Ramon Llull, Llibre de meravelles
Libre de meravelles. Edició de Salvador Galmés. Barcelona: Barcino, 1931-1934. 4 v. volum I, llibre I, capítol I, pgs. 27-29
.
.
La Ilíada.
Introducció, traducció i notes de Joan Alberch i Mariné
Edicions de La Magrana. Barcelona 1996.
ISBN: 9788474108880
.
.
Versió dels textos originals i notes
pels monjos de Montserrat
Editorial Casal i Vall.
Andorra, 1967
.
.
Libre de meravelles
Edició de Salvador Galmés
Editorial Barcino.
Barcelona, 1931-1934.
.
.
.
.
.