Rage-Goddess, sing the rage of Peleus’ son Achilles

Rage—Goddess, sing the rage of Peleus’ son Achilles,

Robert Fagles (1933-2008)

murderous, doomed, that cost the Achaeans countless losses,

hurling down to the House of Death so many sturdy souls,

great fighters’ souls, but made their bodies carrion,

feasts for the dogs and birds,

and the will of Zeus was moving toward its end.

Begin, Muse, when the two first broke and clashed,

Agamemnon lord of men and brillian Achilles.

 

Iliad, I, 1-7.

Translation by Robert Fagles. Traducció de Robert Fagles.

 

Homer. The Iliad.

Translated by Robert Fagles, introduction

and notes by Bernbard Knox.

Penguin Books. New York, 1990.

ISBN: 9780140445923

Salpem

 

.

.

Iniciem aquesta aventura.

Aquí tocaria citar el poeta i desitjar-nos que el camí sigui llarg …

És així, certament, però com que el que compta és el trajecte, no cal entretenir-nos quan encara no hem llevat l’àncora.

Ens proposem compartir dades, reflexions i emocions entorn de tot el que suposa aquesta experiència única que des de fa segles anomenem Homer, de tot el que l’ha anat envoltant al llarg del temps i fins als nostres dies, de com s’ha rebut en cada època i en cada moment i, si se’ns permet, ens entretindrem en el que ha estat i és la seva recepció a les nostres terres de parla catalana. Ho farem amb especial referència al món dels llibres, que és el que ens captiva.

Volem assaborir els diferents Homers que, com deia Borges, sorgeixen de cada una de les traduccions. Les múltiples ilíades i odissees, de Chapman a Riba, de Balasch a Pope, de Leconte de Lisle a Segalà, de Miquel Peix a Christopher Logue, de Frederico Lourenço a Lawrence d’Aràbia, de Xosé Gago a Rieu, de Joan Alberich a García Calvo, de García Gual a Conrad Roure, de Salvatore Quasimodo a Robert Fagles, de Llovera a Juan de Mena, de Joan Montserrat a Montserrat Ros, i de tants i tants altres traductors/autors, que ens ofereixen tan gran varietat de troies i d’ítaques, d’odisseus i de tersites.

I a partir d’aquí, farem els giravolts que calgui, agafarem camins encertats o equivocats i potser ens quedem algun temps aturats en alguna illa on una possessiva fetillera no ens deixi tornar a casa.

Bon viatge!

.

.

.