Ulisses i Penèlope a les «Elegies dels dies obscurs», de Rosa Leveroni

.

.

.

Elegies dels dies obscurs (fragments)

.

.

Rosa Leveroni (Barcelona, 1910-1985)

I

.

D’Ulisses el retorn ara refeia
al recer del casal, i les quimeres
vençudes pel combat es retiraven
en apressat tropell. Venia l’hora
del ben guanyat repòs. Ara el migdia
d’aquell turment d’amor, íntim periple,
s’afina l’entament vers una posta
on és la pau corona dels meus somnis.
Els camins de la mar, des de la llinda,
són un record només. El cor retroba
la certesa del port, aquell fixar-se
en el pas desaprès, en el misteri
del perennal fluir de tota cosa.
Abans era el torrent de folles aigües
que no sap del repòs sinó l’absència;
ara sóc el mirall on tots els núvols
s’esguarden lentament o folls s’encalcen,
però jo resto immòbil, contemplant-ne
els seus fràgils castells, sabent-ne tota
la gran fugacitat… Ah, la segura
perennitat dels camps on fructifiquen
tant de dolor, de goig, en unes messes
que són el somni viu d’uns àvids braços!
Ah, la lenta, obstinada melodia
de l’acomplir perfet, sense recances!
Pèlag esmunyedís, quina collita
he llevat de ta sina remorosa?
El rastre salabrós als ulls sentia
i el cansament tenaç d’aquesta lluita
sempre contra corrent, al grat de l’ona.
Ni perles ni coralls foren el premi
d’un amor obstinat; contra les roques
moria sens remei la meva joia…
Ah, pulcra terra ferma del silenci
on canta un rossinyol que jo ignorava!
Illa del gran repòs, estel immòbil
que em serves els records i l’esperança
com un tresor ocult per a ofrenar-lo
quan tornin a florir les llums de l’alba!

.

[…]

..

IV

.

Dels somnis el teixit feia i desfeia,
Penèlope fidel envers una ombra
d’aquell amor que fou. Prou ressonaven
altres veus apressants perquè la cambra
on l’ordit pacient em retenia
fos donada a l’oblit. Eren inútils
veus irades i precs; ja cap miratge
no em fóra més engany, ni m’abellia
el pensament fugaç d’un altre rostre…
Aquells anhels punyents de jovenesa,
oh mar obert entorn de l’illa closa,
camí reial que havia de portar-me
un bell inconegut!… Ara a les ones
sols pregava el retorn i la certesa
del meu sabut amor de cada dia,
però restava el mar sense cap vela,
anunci benvingut de l’esperança…
I ja el teixit inútil dels meus somnis
no sabia trencar. Quantes vetllades
en què la lassitud fóra mestressa
del meu orfe destí, només i encara,
de la desfeta greu em separaven?
De quin forasenyat seria presa
quan fos abandonada pels meus somnis?
.
.
[…]
.
.

Rosa Leveroni

.

.

.

.

.

Maria-Mercè Marçal

.
Partint […] dels esments explícits d’Ulisses i Penèlope en el llarg poema de Leveroni «Elegies dels dies obscurs» —i de la lectura degudament contextualitzada que en fa—,  [Maria Mercè] Marçal n’assaja una interpretació tendent a posar en relleu el capgirament que aquest poema comportaria del mite grec: el gest de fidelitat de la Penèlope leveroniana ja no consistiria, doncs, com en la d’Ulisses, a defugir la caiguda en mans altres que la del marit, sinó a projectar-se en un món de somnis irrefrenables a tot desig i a fer-se així immune al «poder de la lassitud o de la follia» (Marçal, Sota el signe del drac. Proses 1985-1997. Barcelona, Proa, 2004, p. 60) . I, ben diferentment al retorn d’Ulisses, el retorn de Leveroni no ho fóra a cap estatus conjugal i patriarcal anterior, sinó a un de pròpiament interior, del tot femení, més feble però alhora també més fort (Marçal, ibíd., p. 59).

.

Josep Murgades
Clàssics i Maria-Mercè Marçal
A: Clàssics en Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal 

.

.

Rosa Leveroni

La poesia essencial

Edició a cura de Mònica Miró i d’Abraham Mohino

CCG Edicions. Barcelona, 2010

ISBN: 9788492718481

..

.

Clàssics en Maria Àngels Anglada i Maria-Mercè Marçal

Aula Carles Riba, volum 4

Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona

Barcelona, 2011

ISBN: 9788447535248

.

.

.

.

L’Ulisses de Rosa Leveroni, en l’any del seu centenari

.

.

.

 

.

Rosa Leveroni (Barcelona 1910-198

ULISSES

 

Només desitjo

el redós de la casa,

l’esposa dolça

i als ulls del fill els somnis

de tots els meus viatges

Rosa Leveroni

.

.

 

.

.

. 

Rosa Leveroni. La poesia essencial.

Edició a cura de Mònica Miró i d’Abreham Mohino.

CCCG Edicions. Girona, 2010.

ISBN: 9788492718481

.

.

.