MICENE / Micenes, de Salvatore Quasimodo

MICENE

 

Sulla strada di Micene alberata

Salvatore Quasimodo (Siracusa, 1901 - Nàpols, 1968)

di eucalyptus puoi trovare fromaggio

di pecora e vino resinato “Á la belle

Hélène de Ménélas”, un’osteria

che svia il pensiero dal sangue

degli Atridi. La tua reggia, Agamennone,

è covo di briganti sotto il monte

Zara di sasso non scalfito

da radici a strapiombo su burroni

sghembi. I poeti parlano molto

di te, dell’invenzione del delitto

nella tua casa di crisi,

del furore funebre di Elettra,

che nutri per dieci anni con l’occhio

del sesso il fratello lontano

al matricidio, parlano i diabolici

della logica della regina,

la moglie del soldato assente

Agamennone, mente, spada tradita.

E tu solo ti sei perduto,

Oreste, il tuo viso scomparve senza

maschera d’oro. Ai Leoni della porta,

agli scheletri dell’armonia scenica

rialzati dai filologi delle pietre,

il mio saluto di siculo greco.

 

Salvatore Quasimodo

El verd fals i vertader (1949-1955)

 

 

MICENES

 

Al camí de Micenes arbrat

d’eucaliptus, pots trobar-hi formatge

d’ovella i vi de resina “À la belle

Hélène de Ménélas”, una taverna

que distreu el pensament de sang

dels Atrides. La teva cort, Agamèmnon,

és cau de bandits a recer de la muntanya

Zadar de pedrots que no esgarrinxen,

les arrels abalançades als barrancs

esbiaixats. Els poetes en parlen molt,

de tu, de la invenció del delicte

a la teva casa de crisi,

del furor fúnebre d’Electra,

que esperonà al llarg de deu anys amb l’ull

del sexe el germà llunyà

al matricidi, parlen els diabòlics

de la lògica de la reina,

la dona del soldat absent

Agamèmnon, ment i espasa traïda.

I tu tot sol t’has perdut,

Orestes, el teu rostre s’esfumà sense

la màscara d’or. Als Lleons de la porta,

als esquelets de l’harmonia escènica

que els filòlegs de les pedres han redreçat,

la meva salutació de sícul grec.

 

Salvatore Quasimodo

Traducció d’Eduard Escoffet

 

 

Salvatore Quasimodo. Obra poètica

Traducció de Susanna Rafart i Eduard Escoffet

Introducció de Francesc Ardolino

Edició bilingüe.

Edicions del Salobre. Port de Pollença, 2007.

ISBN: 9788493523343

Canta l’ira fatale di Achille, o Dea.. Invocació de la Ilíada en versió de Salvatore Quasimodo

.

.

.

Salvatore Quasimodo (1901 - 1968)

.
Canta l’ira fatale di Achille, o Dea,

del figlio di Peleo, che dolori senza fine

portò agli Achei e molti grandi eroi,

pasto ai cani e agli ucelli di rapina,

trascinò nell’Ade. Così volle Zeus da quando

un odio ostinato divise il figlio di Atreo,

re di forti guerrieri, e il valeroso Achille.

.

Iliade, I, 1-7

 

.

.

Traduzzione da Salvatore Quasimodo. Traducció de Salvatore Quasimodo.

.

.

Iliade

Episodi scelti e tradotti da

Salvatore Quasimodo.

Con 26 tavole di Giorgio de Chirico.

Mondadori. Firenze, 1968.

.

.

.

.

Salpem

 

.

.

Iniciem aquesta aventura.

Aquí tocaria citar el poeta i desitjar-nos que el camí sigui llarg …

És així, certament, però com que el que compta és el trajecte, no cal entretenir-nos quan encara no hem llevat l’àncora.

Ens proposem compartir dades, reflexions i emocions entorn de tot el que suposa aquesta experiència única que des de fa segles anomenem Homer, de tot el que l’ha anat envoltant al llarg del temps i fins als nostres dies, de com s’ha rebut en cada època i en cada moment i, si se’ns permet, ens entretindrem en el que ha estat i és la seva recepció a les nostres terres de parla catalana. Ho farem amb especial referència al món dels llibres, que és el que ens captiva.

Volem assaborir els diferents Homers que, com deia Borges, sorgeixen de cada una de les traduccions. Les múltiples ilíades i odissees, de Chapman a Riba, de Balasch a Pope, de Leconte de Lisle a Segalà, de Miquel Peix a Christopher Logue, de Frederico Lourenço a Lawrence d’Aràbia, de Xosé Gago a Rieu, de Joan Alberich a García Calvo, de García Gual a Conrad Roure, de Salvatore Quasimodo a Robert Fagles, de Llovera a Juan de Mena, de Joan Montserrat a Montserrat Ros, i de tants i tants altres traductors/autors, que ens ofereixen tan gran varietat de troies i d’ítaques, d’odisseus i de tersites.

I a partir d’aquí, farem els giravolts que calgui, agafarem camins encertats o equivocats i potser ens quedem algun temps aturats en alguna illa on una possessiva fetillera no ens deixi tornar a casa.

Bon viatge!

.

.

.