Arxius
MICENE / Micenes, de Salvatore Quasimodo
MICENE
Sulla strada di Micene alberata
Salvatore Quasimodo (Siracusa, 1901 - Nàpols, 1968)
di eucalyptus puoi trovare fromaggio
di pecora e vino resinato “Á la belle
Hélène de Ménélas”, un’osteria
che svia il pensiero dal sangue
degli Atridi. La tua reggia, Agamennone,
è covo di briganti sotto il monte
Zara di sasso non scalfito
da radici a strapiombo su burroni
sghembi. I poeti parlano molto
di te, dell’invenzione del delitto
nella tua casa di crisi,
del furore funebre di Elettra,
che nutri per dieci anni con l’occhio
del sesso il fratello lontano
al matricidio, parlano i diabolici
della logica della regina,
la moglie del soldato assente
Agamennone, mente, spada tradita.
E tu solo ti sei perduto,
Oreste, il tuo viso scomparve senza
maschera d’oro. Ai Leoni della porta,
agli scheletri dell’armonia scenica
rialzati dai filologi delle pietre,
il mio saluto di siculo greco.
Salvatore Quasimodo
El verd fals i vertader (1949-1955)
MICENES
Al camí de Micenes arbrat
d’eucaliptus, pots trobar-hi formatge
d’ovella i vi de resina “À la belle
Hélène de Ménélas”, una taverna
que distreu el pensament de sang
dels Atrides. La teva cort, Agamèmnon,
és cau de bandits a recer de la muntanya
Zadar de pedrots que no esgarrinxen,
les arrels abalançades als barrancs
esbiaixats. Els poetes en parlen molt,
de tu, de la invenció del delicte
a la teva casa de crisi,
del furor fúnebre d’Electra,
que esperonà al llarg de deu anys amb l’ull
del sexe el germà llunyà
al matricidi, parlen els diabòlics
de la lògica de la reina,
la dona del soldat absent
Agamèmnon, ment i espasa traïda.
I tu tot sol t’has perdut,
Orestes, el teu rostre s’esfumà sense
la màscara d’or. Als Lleons de la porta,
als esquelets de l’harmonia escènica
que els filòlegs de les pedres han redreçat,
la meva salutació de sícul grec.
Salvatore Quasimodo
Traducció d’Eduard Escoffet
Salvatore Quasimodo. Obra poètica
Traducció de Susanna Rafart i Eduard Escoffet
Introducció de Francesc Ardolino
Edició bilingüe.
Edicions del Salobre. Port de Pollença, 2007.
ISBN: 9788493523343
Canta l’ira fatale di Achille, o Dea.. Invocació de la Ilíada en versió de Salvatore Quasimodo
.
.
.
Salvatore Quasimodo (1901 - 1968)
.
Canta l’ira fatale di Achille, o Dea,del figlio di Peleo, che dolori senza fine
portò agli Achei e molti grandi eroi,
pasto ai cani e agli ucelli di rapina,
trascinò nell’Ade. Così volle Zeus da quando
un odio ostinato divise il figlio di Atreo,
re di forti guerrieri, e il valeroso Achille.
.
Iliade, I, 1-7
.
.
Traduzzione da Salvatore Quasimodo. Traducció de Salvatore Quasimodo.
.
.
Iliade
Episodi scelti e tradotti da
Salvatore Quasimodo.
Con 26 tavole di Giorgio de Chirico.
Mondadori. Firenze, 1968.
.
.
.
.
Salpem
.
.
Iniciem aquesta aventura.
Aquí tocaria citar el poeta i desitjar-nos que el camí sigui llarg …
És així, certament, però com que el que compta és el trajecte, no cal entretenir-nos quan encara no hem llevat l’àncora.
Ens proposem compartir dades, reflexions i emocions entorn de tot el que suposa aquesta experiència única que des de fa segles anomenem Homer, de tot el que l’ha anat envoltant al llarg del temps i fins als nostres dies, de com s’ha rebut en cada època i en cada moment i, si se’ns permet, ens entretindrem en el que ha estat i és la seva recepció a les nostres terres de parla catalana. Ho farem amb especial referència al món dels llibres, que és el que ens captiva.
Volem assaborir els diferents Homers que, com deia Borges, sorgeixen de cada una de les traduccions. Les múltiples ilíades i odissees, de Chapman a Riba, de Balasch a Pope, de Leconte de Lisle a Segalà, de Miquel Peix a Christopher Logue, de Frederico Lourenço a Lawrence d’Aràbia, de Xosé Gago a Rieu, de Joan Alberich a García Calvo, de García Gual a Conrad Roure, de Salvatore Quasimodo a Robert Fagles, de Llovera a Juan de Mena, de Joan Montserrat a Montserrat Ros, i de tants i tants altres traductors/autors, que ens ofereixen tan gran varietat de troies i d’ítaques, d’odisseus i de tersites.
I a partir d’aquí, farem els giravolts que calgui, agafarem camins encertats o equivocats i potser ens quedem algun temps aturats en alguna illa on una possessiva fetillera no ens deixi tornar a casa.
Bon viatge!
.
.
.
