Arxius

Posts Tagged ‘Stephen Spender’

Nen, gat, canari; Boy, cat, canary. La Ilíada en miniatura d’Stephen Spender

.
.
.

.

Boy, cat, canary

.

Stephen_Spender

Stephen Spender (Londres, 1909 – 1995)

Our whistling son called his canary Hector.
‘Why?’ I asked.  ‘Because I had always about me
More of Hector with his glittering helmet than
Achilles with his triple-thewed shield.’  He let Hector
Out of his cage, fly up to the ceiling, perch on his chair, hop
While he sat in yellow jersey, doing his homework.
Once, hearing a shout, I entered his room, saw what carnage:
The Siamese cat had worked his tigerish scene;
Hector lay on the floor of his door-open cage
Wings still fluttering, flattened against the sand.
Parallel, horizontal, on the rug, the boy lay
Mouth biting against it, fists hammering boards.
‘Tomorrow let him forget.’ I prayed, ‘Let him not see
What I see in this room of miniature Iliad –
The golden whistling howled down by the dark.’

Stephen Spender

.

.

.

.

gat

.

.

.

.

.

.

Nen, gat, canari

.

El nostre fill canor anomenava Hèctor el seu canari.
“Per què?”, vaig preguntar. “Perquè sempre he estat
més proper a Hèctor amb el seu casc llampant que a
Aquil·les amb el seu escut de tres gruixos.” Deixava sortir Hèctor
de la seva gàbia, volar fins el sostre, emperxar-se a la seva cadira, saltironar
mentre ell seia fent els deures amb jersei groc.
Un cop, en sentir un crit, vaig entrar a la seva cambra i quina carnisseria:
el gat siamès havia muntat la seva escena tigresca;
Hèctor jeia al terra de la seva gàbia esbatanada
encara aletejant, aixafat a la sorra.
Paral·lel, horitzontal, sobre l’estora jeia el  nen
mossegant-s’hi els llavis, punys picant el fustam.
“Demà fes que oblidi” vaig pregar, “fes que no vegi
el que jo veig en la Ilíada en miniatura d’aquesta cambra—
el refilet daurat emmudit pels brams de la fosca.”

canari

.
.

.

.

.

.