Arxius
Nausica i les serventes renten la roba, en való de Lieja
.
.
.
On rdjonda l’ rivire ås corantès aiwes
avou ses lavoes plins a tchaeke såjhon.
Di dzo les rotches sourdeut-st a flots ene claire aiwe
ki neteye comifåt les måssîstés foû.
Les moulets distelés erî d’ leu tcheriot
fourît leyîs la, do long des cascådes,
k’ i n aveut a paxhe ene yebe come del låme.
Les femes avént prins l’ bouwêye djus do tchår
po l’ poirter a bresse disk’ ås sombès gofes,
et c’ esteut-st al cene k’ el batreut al mî.
.
On lava, spåma tos ces måssîs draps,
pu on ls ala stinde a djin so l’ rivaedje,
la k’ afeye li flot vneut laver l’ graevî.
On prinda on bagn, on s’ enôla totes;
adon dismetant k’ å solo, l’ bouwêye
souwéve, on magna, so l’ aboird di l’ aiwe.
A poenne ripaxhowes, damjheles et siervantes
Albert Maquet
(Lidje [Lieja], 1922 – Lidje 2009)
.
Albert Maquet
L’ Odissêye, tchant VI, vers 85-100,
divins : “Poèmes de l’Antiquité grecque et romaine“, 2001
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Quan arribaren al riu de bellíssim corrent, on hi havia
bons llavadors per tot l’any, amb aigua abundant que corria
tant que hi podrien rentar fins i tot la roba més bruta,
van deslligar en aquell lloc mateix les mules del carro
i les deixaren anar per la vora del riu ple de gorgues
a pasturar una herba molt dolça. I elles tragueren
tota la roba del carro amb les mans i la van dur a l’aigua
fosca. En els clots la batien ràpides, desafiant-se.
Quan la tingueren rentada i ben neta de tota brutícia,
varen estendre la roba a la vora del mar, on les ones
solen deixar més neta la grava i els còdols de platja.
Elles, després de llavar-se i d’ungir-se amb oli d’oliva,
van prendre el seu esmorzar a la vora del riu: esperaven
que la calor dels rajos del sol eixugara la roba.
En acabar l’agradable menjar, les esclaves i ella,
ja sense vels al cap, començaren un joc de pilota.
.
Traducció de Joan F. Mira
L’Odissea, cant VI, versos 85-100
.
.
.
