1874. Magí Verdaguer i Callís – Traducció del cant X de la Ilíada (fragment)

La Ilíada
Traducció de Magí Verdaguer Callís
Cants X i XI
Vic, 27 d’agost de 1874
Manuscrit Ms. 3141 de la Biblioteca de Catalunya
Descripció: 72 [i.e. 39] f.; 15 cm

Chant X

Dolonia


Els demés princeps de tots els grechs, vensuts de la dolsa son, dormiren tota la nit à las naus: mès la dolsa son no tenia á Agamemnon Atrides, pastor de pobles, que rumiaba moltas cosas en son entenimen.

Y com cuant l’espòs de Juno la d’hermosa cabellera, guspireja, preparant ó molta pluja de temporal inmensa, ó pedregada, ó neu, o bé cuant la nèu emblanquina’ls camps, o en alguna part la gran boca de la funesta guerra; axis Agamemnon se planyia fortment en sos pits de l’íntim del seu cor: y li tremolaban adintre les entranyas.

A la veritat, quan guaytaba al camp Troyá, admiraba las moltas fogaradas que cremaban davant dels murs de Troya, ‘l sò de las flautas y grallas, y’l brugit d’homens: més cuant guaytaba las naus y l’exersit del Aqueus, (s’arrencaba del cap molts cabells fins à l’arrel) s’arrencaba ‘ls cabells del cap fins a l’arrel essent Júpiter à dalt (devant de Júpiter que ‘staba a dalt): y ‘l cor generòs gemegaba en gran manera.

Mes aquest pensament li semblà excel-lent en son ánimo, d’anar áb Néstor Neleyo, ‘l primer dels homes, (per veurer) si ab ell poría tirar un bon plan, que fos allunyador-de-mals per tots els Dánaos.

Haventse, donchs, alsat s’habillá una túnica al voltant dels pits: y ‘s lligà dessota ‘ls peus delicats unas preciosas sandarias: y ‘s cobri al seu voltant (y ‘s voltá) després ab una pell sangnanta, fins als peus, d’un lleó rogench, gros: y prengué la llansa.

De la matexa manera ‘l tremolor tenia á Menelao (pus ni á ell la són se li asseya dessobre sas parpellas) de que ‘ls Argivos no sofrissen alguna cosa, ells que per sa causa vingueren á Troya per dessobre ‘l mar llarch, portant de cap un ‘ausada lluyta.

Primerament embolicá sas amples espatllas ab una pell de pantera clapada, després agafant un elm de bronze se’l posá damunt del cap: y empunyá la llansa ab ma forta.

Y s’encaminá per anar á desvetllar á son jermá, que tenia gran valiment sobre tots els Argivos, y era honorat d’ells com á Deu.

Y ‘l trobá que ‘s voltaba á las espatllas hermosas armas, á la popa de la nau: y havent arribat fou plasent a n’ell. Menelao, excel-lent en la lluyta, li digué ‘l primer:

Perque donchs, oh benaymat, d’aquesta manera t’armas? Tal vegada excitarás á algun dels amichs qu’espii als Troyans? Més temo moltissim que cap te pometrá aquest ofici, d’espiar els homes enemichs, ananthi al cor de la nit dolsa: que cap será prou ausat-de-cor.

Lo rey Agamemnon responentli digué: oh Menelao fill de Júpiter, á mi y á tu ‘ns fa menester un consell prudent, que deslliuri y servi ‘ls Argivos y las naus ja que la voluntat de Jupiter s’ha mudat.

Certament ha posat sa voluntat més amb els Hectoreus sagrads: pues encara no he vist ni sentit qui digués qu’un sol home se’n habia pensat tantas ab un jorn, cuantas Hector, amich de Jupiter, feu als fills dels Aqueus , d’aquesta manera, ni fill aymat de deesa ni de déu.

Y feu treballs, que dich qu’han de donar maldecaps als Argivos per molt y llarch temps: pus tants mals ha cercat als Aqueus.

Més veste’n ara, crida á Ayax y á Ydomenes, corrent depressa á las naus y jo vatx á Nestor diví y li excitaré que s’alci: si volgés venir a la sagrada legió dels guardas, y aconsellar.

Pus á n’ell l’obehirán molt més: perqué ‘l seu fill comana als guardas, y l’escuder de Ydomenes, Merion: pus áb ells confiarem (a n’ells ho encomanarem) moltissim.

Y Menelao excel-lent en la guerra li respongué després: donchs de quina manera m’ordenas y manas ab paraula (de paraula)? Que’m quedi allá ab ells, esperant fins que hagis vingut, ó be que corri altre vegada cap á tu, axis que ‘ls ho hagi ben ordenat?

Y Agamemnon rey d’homes li digué altre vegada: que ‘t quedis allá, de cap manera ‘ns esgarriarem l’un de l’altre caminant: pus pe ‘l acampament hi ha molts camins. <<60-66>>

Crida, donchs, allá hont vagis, y mana vetllar anomenant á cad ‘home per son pare y per sa nissaga, honorantlos á tots: ni t’ensuperbescas de cor. <<67-69>>

Mes també nosaltres matexos treballem: talment á la veritat Júpiter nos ha imposat una desventura pesanta.

Habent axis parlat enviá ‘l jermá, habentli ben manat.

Mes ell s’encaminá certament per anar á Nestor, pastor de pobles: y ‘l trobá ál pabelló y á la nau negra, damnunt d’un llit esponjat: aprop jeyan varias armas, l’escut y duas llansas, y la lluenta capellina. <<73-76>>

Aprop també jeya ‘l cenyidor molt virolat, ab el que ‘l vell se cenyia, cuant s’armaba pera la lluyta homeyosa, menant l’exercit, pus que no desdia per la vellesa trista.<<77-79>>

Més alsát dessobre ‘l cólser, y adessat (¿) lo cap, parlá ab Atrides y li preguntaba ab paraulas: Qui d’aquesta manera vas sol cap á las naus, pel acampament, al cor de la nit fosca, cuant dormen els altres mortals? Tal vegada cercant algun dels guardas, ó algun dels companys? Parla, y no t’acostis ab mi sensa dir res: y donchs que ‘t manca? Y després Agamemnon rey d’homes li respongué: Oh Nestor fill de Neleu, gran gloria dels Aqueus, conexerás á Atrides Agamemnon, á qui Júpiter mes que á tots ha enfonsat continuament en treballs, mentre l’alé quedi en los pits, y ‘ls meus genolls se mogan. <<80-90>>

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: