1887. Miquel V. Amer. Traducció (parcial) de la Ilíada al català.

.

.

.

 

HÉCTOR Y ANDRÓMACA



Amer Hèctor i Andròmaca
Héctor, havent oïdes tals paraules,
de pressa del palau eixí totduna.
Pe’ls carrers d’admirables edificis,
de sa muller la direcció matexa
seguint, la gran ciutat travessa tota;
y á les portes Scées, per hon devía
sortir al camp, á Andrómaca va veure
sa noble esposa, del magnànim Eécion
filla, a l’encontre tot cuytant venintli.
Eécion, qu’habitava en la Hipoplàcia
de boschs cuberta la ciutat de Tébas,
regint los Cilicians, sa filla a Héctor,
d’armadura de bronzo, dada havía.
Al encontrarse ab son espòs Andrómaca,
tan sols va acompanyada d’una fembra
que’l tendre infant encara no enrahora
porta sobre son sí, llur aymadíssim
rebrot, tan bell com fulgurant estrella.
Son pare el nom li dona de Scamándrios,
mas l’anomena Astíanax lo poble,
perquè sols Héctor protector és d’Ílion.
Sonriu, mirant son fill, l’héroe en silenci,
mentre, esclatant en llágrimes, Andrómaca
se li acosta, li pren les mans i diuli:
«Desditxat, ton coratge’t durá a perdre;
ten compassió de ton infant, y tenla
de mí, desventurada, que ben prompte
seré viuda: al aguayt los Grechs se veuhen
y t’occiurán al punt, tots envestint-te.
Tú mort, valdría mes que’m soterrassen,
sens tú, tota alegría hauré perduda
y sols me restarán dolors y angoxa.
Escolta’m: no tinch pare ni tinch mare;
Aquiles lo diví, quant destrohida
hagué dels Cilicians la ciutat célebre,
Tébas, la de sobergues altes portes,
a Eécion, lo meu pare aymat va occiure.
Per temor religiosa hagué respecte
á ses despulles; lo real calabre
dins ses armes cremá maravelloses,
y sobre d’ell li va axecà’ un sepulcre
que les filles de Júpiter, les ninfes
Orestíades d’olms enrevoltaren.
Jo havía set germans en nostre regne,
En un sol jorn precipitats tots foren
dins lo realme de Pluton. Aquiles
los inmolá, los bous quan pasturavan
de peus roncers y les ovelles nostres.
Y ma mare, l’augusta, la Regina
de Hipoplácia de boschs en gir ombrada!
ell ab tota la presa aquí va durla.
Aprés la deslliurá per dons sens terme,
mas ja en la casa paternal, Diana
ab ses mortals sagetes va ferirla.
Pare y mare y germá per mí tu est, Héctor,
y bell espós; ten pietat d’Andrómaca,
defensa’t aquí dalt de nostres torres,
orfe a ton fill no’l fasses ni a mí viuda.
Al figueral l’exércit arrenglera,
qu’essent mes baix lo mur allí es més fácil
entrar en la ciutat. Ja per tres voltes
per allá los Aqueus mes coratjosos
al assalt se llançaren: els dos Ajax,
l’ilustre Idomedeu, els dos Atrides y
l’ardit Diomedes; ara fossen
aconsellats per endeví habilissim
o bé arrastrats per llur nadiu coratge.»
Lo gran Héctor ladonchs li va respondre:
Com ta inquietut, Andrómaca, es la meua;
mas devant los troyans y les troyanes
de llarch vel, dels combats si jo fogía
muller, com un cobart, quina vergonya!
No, la veu de mon cor no es pas aquesta.
Valent y coratjós aprenguí d’esser
batallant sempre en la primera fila
per l’honra de mon pare y per la meua.
Mon cor ab tot me diu y’m diu ma pensa
que vindrá ‘l jorn en que la santa Ílion,
Príam y el poble bataller de Príam
Sucumbirán. Mas ay! la desventura
dels troyans ni la d’Hécuba y mon pare,
ni la de mos germans que, coratjosos
y en tant gran nombre, als colps de ma enemiga
dintre la pols tots junts vindrán á caure,
res no m’acora tant com l’infortuni
que patirás, rompent en plor, lo día
de la perduda llibertat, al veure’t
per un Grech arrancada de la patria.
Ladonchs, sotsmesa á una estrangera á Argos
urdirás tela, el cor ple d’amargura,
ó de la font de Mésseis o de Hypéria
á traure l’aygua haurás d’anar, cativa,
de la necessitat al jou calada.
Lo vianant, en plor vehent-te rompre,
dirá ladonchs: Exa es l’esposa d’Héctor
qu’entr’els troyans que á los cavalls sobravan
era el mes fort dels batallers, quant foren
les grans batalles de lo setje d’Ílion.
Ohint ho ta dolor será mes viva
anyorant ton espòs que ja en la tomba
no ‘t podrá deslliurar del cativeri.
Mas ah! benavirada mort la meua
y la terra en que hauré la sepultura
abans qu’ohir los dols de ta miseria!
Dit axò allarga ‘l braç lo noble Héctor
per pendre ‘l fill, qu’al veure’l s’enretira
y s’amaga, cridant, dintre los braços
de sa nodriça de cintura bella.
Conmogut per l’aspecte de son pare
té por del bronzo y del plomall, qu’al moure’s
terriblement ha vist al cim del casco.
Sonriu el pare com la mare augusta,
y de sopte se trau lo casco l’héroe
que resplandeix en torn y ‘l posa en terra;
dona un bes á son fill, aprés l’abraça,
dins sos braços el breça, y al gran Júpiter
y als altres inmortals així suplica:
«Júpiter y Deus tots, feys que’s senyali
com jo mon fill entr’els troyans, y força
com jo y coratge tinga perque reyni
potentment sobre Ílion; que se diga
quant á son temps de les batalles torni
ell es molt mes valent que lo seu pare;
que les despulles sangonoses duga
del enemich qu’ell haja mort, y al veure’l
sa mare se ‘n alegri en la seua ánima.»
Va dexar son infant, feta la súplica,
entre les mans de sa muller aymada
que en son sí perfumat gojosa al rebre’l
sonreya tot plorant. Conmogut l’héroe
vehentla axí, li diu acariciantla:
«Desditxada, per mí no t’afligescas
fins á desesperarte; abans qu’arribi
l’hora fatal, ningú precipitarme
podrá en lo regne de Pluton. Cap home
cobart ó brau des qu’ix al jorn de vida
no evitará sa sort inexorable.
Torna, donchs, al palau, y torna á empendre
ton traball de la tela y la filosa
y á les esclaves teues dona tasca.
Á tots los homens qu’han nascut en Ílion,
y sobre tot, cal fer la guerra.»
Havent axí parlat lo noble Héctor
recullí el casco d’onejant crinera,
y á son palau sa esposa benvolguda
tornant, girava el cap sovint per veure’l
mentres li anavan cara avall les llágrimes.
Amer Hèctor i Andròmaca 2
.

Ilíada, VI, 390-496.

 .

 .

Traducció de Miquel Victorià Amer

.

.

.

 

Héctor y Andrómaca
del cant sisé de la Ilíada.

Traducció de D. Miquel V. Amer.

Estampa de Viuda y Fiys de Pere J. Gelabert.
Palma de Mallorca, 1887.


  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: