Himne Homèric XXIX. A Hèstia i Hermes

.
.
.

.

XXIX

.

A Hestia i Hermes

 

.

Hestia, que allí en els palaus dels déus immortals, i aquí

en el dels homes que van per la terra, tens seti eternal,

honra que t’és reservada d’antic : sens tu no hi ha festa,

entre’ls homes mortals : al principi i al fi de quantes n’hi ha,

tot-hom t’ofereix libació del vi, que és tant dolç. I tu,

fill de Zeus i de Maia, Argifont missatger

dels déus benaurats, benèfic, que duus la vareta d’or:

oh! sia’ns propici a l’ensems d’Hestia divina : que a ambdós

us plauen les nostres estades terrenes, i ambdós coneixeu

els nostres treballs i sou bons companys de l’esprit del jovent.

Filla de Cronos, salut! Salut a tu, també, Hermes

de la vara d’or! Pensaré en vosaltres i en un altre cant.

 

Himnes Homèrics

Himne XXIX

Traducció en vers de Joan Maragall

.

.

.

.

ÍNDEX HIMNES HOMÈRICS

.

 

.

.

.

 .

Himnes Homèrics

Traducció en vers de Joan Maragall
i text grec amb la traducció literal
de P. Bosch Gimpera

Institut de la Llengua Catalana

Impremta de l’Avenç. Barcelona, 1913

.

.

.