Himne Homèrics XXVII. A Àrtemis
.
.
.
.
XXVII
.
A Artemis
.
Artemis canto, de sagetes d’or, verge venerable,
molt bulliciosa, que’s plau a tirar ses sagetes als cervos,
d’Apol·ló germana, el del glavi d’or, que per les muntanyes
i els cims ventejats li plau la cacera, estén son arc d’or
i llança els trets dolorosos : tremolen els cims més alts,
dins la selva ombrosa ressona el terrible udol de les feres,
i tota la terra es commou i la mar, tant plena de peixos,
mentre ella, la dea de cor tant valent, corre d’ací i allà
ferint tota bestia feréstega. I havent-se aixís delitat
a tirar sagetes, amb el cor joiós afluixa son arc,
i al palau se’n va del germà tant amat, Febos Apol·ló,
a la rica Delfos, a menâ el bell chor de les Muses i Càrites:
penja les sagetes i l’arc vincladiç, i, ornada i vestida
graciosament, mena els chors, que canten amb divines veus:
canten i celebren a Leto l’esvelta, que infantà tals fills
que en pensaments guanyen, i en obres també, a tot immortal.
I ara, fills de Zeus i Leto, de cabells formosos, salut!
I jo recordar-me voldré de vosaltres i d’un altre cant.
Himnes Homèrics
Himne XXVII
Traducció en vers de Joan Maragall
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Traducció en vers de Joan Maragall
i text grec amb la traducció literal
de P. Bosch Gimpera
Institut de la Llengua Catalana
Impremta de l’Avenç. Barcelona, 1913
.
.
.
-
27/08/2014 a les 9:26 PMEls Himnes Homèrics en versió de Joan Maragall | De Troia a Ítaca