1903. Artur Masriera. Cant XVI de la Ilíada (versos 751-867)

.

.

.

LA  MORT  DE  PATROCLE

.

Versió del grech de la  «Iliada» d’ Homer.—Cant XVI

Versos 751 – 867

.

.

Aixís parlá Patrocle y embestia
Al héroe Cebrión com un lleó
Que’s tira foll à dins d’una establia
Y, lluytant fent carnatge, ab valentia
Mort batallant ab lo mateix pastó.

Héctor, per altra part, descavalcava
Y á terra afermá ’ls peus y, pit a pit,
Per lo cadavre de Cebrión lluytava,
Com quant un isart mor, ab ira brava
Dos lleóns se’l disputan ab dalit

Aixi els dos mestres en la lluyta fera,
Patrocle y Héctor, per salvar el cos
De Cebrión, valents, á la carrera
Desitjavan ferirse, alsant enrera
De mort horrible el ferro sanguinós.

Héctor prengué pel cap al mort, depressa,
Patrocle l’agafava per los peus,
Y de Troyans y Grechs la munió espessa
Lluytavan cós á cós, ab crits y fressa
Fent estremir d’esglay als propis deus.

Com el Mestral y Bóreas ab gran fúria
Se barallan als monts, pera aterrar
De faigs, freixers y alzines la boscuria
Que espolsan ab selvática canturia
Esqueixant rams y branques al bufar;

Així els Troyans y els Grechs escometentse
Ferían sens tornar enrera may:
Les alades sagetes desprenentse
Dels nervis d’ arch, en torn ’navan veyentse
De la llansa del mort, que feya esglay.

Els rodis més colossals capells xafavan
Dels que pugnavan al entorn del mort
Que sobre la pols jeya, ’hont arrivavan
El darts y fletxes que ab delit tiravan
Els dos pobles lluytant de fort á fort.

Com més el Sol cap al Zenit se veya
Les fletxes més ferían als soldats,
Més estol de guerrers arreu ja queya;
Y quan el Sol minvava y ja no ’s veya
Els Grechs duyan ventatja encoratjats.

L’héroe Cebrión d’en mitx dels darts tregueren
Y  d’en mitx dels Troyans y sobre el camp
Les armes de l’espatlla l’hi prengueren,
Y  á Patrocle ’ls exèrcits ja vegeren
Sobre ’ls contraris corre com un llamp.

Per tres colps va Patrocle á la barreja
Més rabent y lleuger que Mart mateix,
Clamant esglayador nou braus colpeja,
Y al ferí al qui fa deu, d’un un Deu la enveja
La mort ab traydoría li amaneix.

Apollus mitx cobert ab boyra espessa
Se li posa al darrera y ell no ’l veu,
Al clatell y á l’espatlla sense fressa
Li venta un colp y ’l gran capell depressa
Sota ’ls peus dels cavalls rodola arreu.

De sanch y pols la llarga cabellera,
Feta ab clins de cavall, se va tacar,
(Aixó permés entre ’ls deus bons, no ho era),
Mes Zeus volgué per Héctor la darrera
Victoria més gloriosa, y l’hi va dar.

D’esglay l’héroe tremola y ja s’atura
Quan Euphorb lo troyá, qui, poch avans
Vint grechs va destiná á la sepultura,
Que, ab la llansa y cavall, es la figura
Més ayrosa y gentil entre ’ls Troyans;

Per l’espatlla ’l fereix y torna enrera
Y ’s barreja ab l’estol de combatents;
Patrocle, ja mitj nú, la llansa fera
Se trau, volent fugir mort carnicera
Cercant als seus depressa y tot corrents.

Héctor, que ’l veu ferit, va á l’escomesa,
Li atravessa ab sa llansa lo costat,
Li fica tot el ferro y ab tristesa
Tot lo poble dels Grechs, vegé ab sorpresa
Caure a Patrocle en rius de sanch banyat.

Aixís com un lleó dalt de la serra
D’un mont altiu, hi troba algun singlá
Que á una petita font sedent s’aferra,
Y, volent tots dos beure, el lleó aterra
D’una mossada al enemich boscá;

Héctor així ab sa llansa pren la vida
Del héroe grech, lo bregador més fort,
Y, enorgullit per la victoria, crida:
— ¡Patrocle! Tu’t pensavas desseguida
Tornar nostra ciutat en camp de mort?

«¿Pensavas nostres dones fer esclaves
Y durles cap á Grecia, ab vostres naus?
¡Oh foll! …  ¿Dels meus cavalls no ’t recordaves
Y per rey de la llansa no ’m miraves
Entre ’ls Troyans que lliuro de sé esclaus?

»Aquí demá als voltors farás fer festa
¡Ay las!… de res Aquiles t’ha servit,
Ni ’ls consells que ’t doná per la feresta
Lluyta terrible, quan alsant la testa
Va dirte ab cor de tigre ensuperbit:

—»Patrocle cavallé (’m sembla que’t crida,)
No tornes á les naus sense esqueixar
Lo perpunt roig de l’Héctor homicida,
Y, arran del cor, li obres la ferida
Que ’l deixe sempre més sense alenar!»—

Mes Patrocle esllanguintse, responia: —
— ¡Ay Héctor! pots vantarte ensuperbit:
Zeus y Apollus t’han dat en aquest dia
Sobre mi la victoria; que ’m prenia
Les armes un y l’altre m’ ha ferit!…

Jo contra vint hi lluytaria ab gloria
Que ma llansa y mos punys no volen jou,
Mes lo fat perniciós ho vol que moria;
De Latona ab lo fill cantán victoria
Euphorb y tu; ¡ma vida os costa prou!

Escolta ’l darrer mot: no vulgas creure
Que ’t resta llarga vida pera tú;
Ben aprop de la mort t’haurás de veure,
¡Y ’l fat permeterà que ’t vinga á treure
Aquiles d’entre ’ls vius, ab son puny crú! —

Aixís parlà; la Mort embolcallava
Y, abandonant sos membres, l’Esperit
Volador, cap al Orco devallava
Plorant la seva sort y Héctor parlava
Aixís al mort: —¡Patrocle!  ¿per qué has dit

Que una mort tant fatal guarda ma vida?
¿Qui sab si Aquiles m’ha d’occir á mi,
O be jo á n’ell? — Y treya desseguida
La llansa, que clavada en la ferida,
Tot afermant el peu, l’hi va segui.

Deixaba al mort tombat boca terrosa
Y muntava al costat d’Automedont,
Tenia set de lluyta més gloriosa
Y ’ls cavalls de Peleu, de clin hermosa,
Entre pols se’l van dur vers l’horizont.

.

ARTUR MASRIERA

.

.

..