Pàgina d'inici > Invocació de l'Odissea > Dime, Musa, del home destreru que tanto de tiempu foi errante… La invocació de l’Odissea, en asturià, segons Xosé Gago

Dime, Musa, del home destreru que tanto de tiempu foi errante… La invocació de l’Odissea, en asturià, segons Xosé Gago

.

.

.

.

Dime, Musa, del home destreru que tanto de tiempu

foi errante, desque’l santu alcazre de Troya tomara.

D’homes munchos contempló les villes y conoció’l climen,

munchos males pel mar careció no fondero de l’alma

por guardar la so vida y la vuelta de los sos collacios.

Mas nun foi a salvar los collacios, por muncho que quixo,

qu’ellos mesmos perecieron, sí, poles propies mazcuadres,

los faltosos, ca los armentíos del Sol de l’Altura

devioraron; y el dios rebató-yos el día la vuelta.

D’ello fálanos, diosa, d’auquiera, tamién a nosotros.

.

 .

Odissea, I, 1—10

.

.

.

 

Traducció a l’asturià de Xosé Gago

.

.

.

.

Odisea. Homero.

Volume I – Cantos I – XII

Versión asturiana de Xosé Gago.

Trabe. Uviéu, 2007

ISBN: 9788480534727

.

.

.

 

  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

A %d bloguers els agrada això: