ASFÒDELS.O7 — Jaume Galmés: glicines vs. asfòdels (vigència de Marià Manent)

.

.

ABRIL

 

l‘alè de les glicines.
MARIÀ MANENT

.

.

Allau, cascada, devessall
de llum
i de perfum, nau fluvial
d’efluvis irreals,
espectre
del blanc al lila.

Si l’asfòdel creix ran dels rius
infernals, ¿vos retrobarem, glicines,
arraïmades als balcons del cel,
penjant damunt plàcides platges?

.

Jaume Galmés 

«Vigència de Marià Manent». Reduccions: revista de poesia, 2014, Núm. 104, p. 105-133, https://raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/279275

 

Ca l’Herbolari (Viladrau)

.

8 d’abril. Avui ha fet el dia més paradisíac de tot l’abril. Cel netíssim, sol alegre, les llunyanies esvaïdes en la calitja i els camps com de vellut. La glicina fa una olor intensa, que em recorda els jardins de Sant Gervasi, al temps de la jovenesa feliç. El lilà és ben verd i creixen les fulles del castanyer d’Índies. Quina pau! Quina companyia amable de grills! Una mica d’oreig, mentre reposava recolzat en un marge flonjo, ha alçat terbolins de pètals blancs de flor de prunera, que voleiaven com irisades bombolles, s’atansaven en conjunció sideral, vives estrelles de plata. Endut per aquelles subtileses primaverals, he escrit un poemet a la manera xinesa:

Abril

Hem dit adeu al març,
però encara blanqueja la neu fina de l’arç.
Quina flaire és amb mi, quin cant? No ho endevines?
La veu prima dels grills, l’alè de les glicines.

 

Marià Manent

.

 

Marià Manent

«…com a document literari el dietari de Manent presenta un doble interès. Per una banda, el text posseeix un valor intrínsec de la qualitat de la prosa en si, i això té un punt d’insòlit si tenim en compte que les anotacions no es van retocar gens en traslladar-les del document original als volums publicats. De fet, en molts moments el dietari assoleix nivells de sensibilitat i universalitat en l’ús de la llengua literària que el situen com una de les fites més extraordinàries de la prosa poètica en català. Al pròleg d’A flor d’oblit, Joan Teixidor va destacar aquesta qualitat poemàtica de la prosa del dietari: «Algunes d’aquestes notes ja són poemes a mig fer, per no dir fets». Pere Gimferrer també assenyala el gran valor poètic del dietari: «Aquest repertori […] constitueix un dels conjunts de dietari de més qualitat que pot exhibir la literatura catalana: tot hi és mig dit, perfiladíssim i alhora gairebé només insinuat, amb una suprema precisió en el traç descriptiu i al·lusiu. Diríem que també en aquest cas és el poeta qui afaiçona la cristal·litzada vibració d’una prosa irisada i llampeguejant: pòrfir i claror d’aigües».
 
Sam Abrams
Introducció a Dietaris. Obra Completa de Marià Manent, Volum primer.