Salvat-Papasseit al metro de París, amb Penèlope, Antínous i la dona de les taronges

Mât de la Société du chemin de fer électrique souterrain Nord-Sud de Paris. En arrière-plan, au numéro 16 de la place de la Madeleine, salle d’exposition et magasin de vente de céramique sanitaire des établissements Porcher fondés en 1886 à Revin, dans les Ardennes (France).  1918. Font: Bibliothèque Nationale de France. Wikimedia Commons

.

.

“[L’]aproximació a la vivència del transport públic esdevé el centre de dos poemes […] escrits a París, vinculats al metro. El fet que Barcelona no tingués metro fins l’any 1924 explica que quan Salvat va visitar París el 1921 reaccionés amb tant afany i escrivís dos poemes sobre aquell nou mitjà de transport. Curiosament, recorre el Nord-Sud, que va ser essencial en les activitats d’avantguarda, ja que unia Montmartre i Montparnasse. El nom de la línia va ser manllevat per Reverdy per a una revista d’avantguarda. Aquests poemes de Salvat són «Passional al metro (reflex nº 1)» i «La femme aux oranges (reflex nº 2)» inclosos a L’irradiador del port i les gavines (1921). En el primer utilitza exactament els mateixos termes que a «54045» per descriure el vagó com un monstre mitològic amb una poderosa sexualitat personificada en Príap, el déu de la fertilitat: el vers «La dinamo turgent mou els príaps de foc» de «54045» es converteix aquí en «Antínous donzell príap perdut». Per metonímia i aposició anomena un jove amant al metro fent al·lusió al priapisme i l’excitació sexual provocats per una viatgera, que és anomenada Penèlope. En el poema descriu una seducció entre Antínous i Penèlope que culmina quan Penèlope no fa cas del seu vestit i Antínous es menja una rosa just en el moment en què el metro és sota el riu Sena: «justament en passant sota la serp del Sena en direcció Saint-Lazare». Completant les connotacions sexuals del nom del personatge (de l’Odissea) i el priapisme, el riu és percebut com una serp. En el segon poema, l’amant del poeta puja al metro, canta el que el poeta anomena la «cançó del metro» i fa un striptease sota terra segons els noms de diverses estacions de metro, i indica així un moviment o un viatge en la línia Nord-Sud:

I així la meva amada
ve assetjada a desdir:
Per això és que baixa a Rennes
es deixa la cotilla a Saint Michel,
i s’ajeu al meu bany de purpurina.
Banyera del nord-sud!

Quan acaba la cançó, ensenya els pits als altres passatgers. És remarcable que Salvat inclogui al mig de la frase el nom d’una estació, Château d’Eau, que forma part de la línia Nord-Sud, i alhora introdueixi la idea d’exhibicionisme:

Finava la cançó quan la femme aux oranges, direcció
Chateau d’Eau, s’ha descobert la brusa i ha ensenyat els
mugrons
que eren com una llàntia de cremell.

Ambdós poemes representen una escena íntima entre els amants en un espai molt públic. Són peces que s’inscriuen en una sèrie i suggereixen una altra situació del dia a dia que es nota en els viatges del metro: el fort contrast entre públic i privat, la seducció visual, la creació de traces dels nostres moviments sota terra no reconeixibles des de l’exterior. El moviment del metro, associat al riu de la serp, té fortes connotacions sexuals.

.

Enric Bou
Llindars al metro de Barcelona.
Dins: Cartografies de la desaparició. Vestigis de la vida quotidiana en la literatura.

Joaquim Sunyer. La dona de les taronges. 1909-1910

.

Enceta el volum Ferran Carbó amb l’anàlisi dels poemes «Reflex N.1» i «Reflex N.2» del poemari L’irradiador del Port i les gavines. El recurs a la hipertextualitat en Salvat Papasseit respon a una actitud provocadora. A «Reflex N.1», Salvat fa servir com a hipotext el passatge odisseic en què Penèlope es seduïda per Antínous. Papasseit capgira el mite i l’actualitza tot incorporant elements del món de la màquina, com ara la localització en el metro de París —estètica futurista— o el motiu de la seducció i la consecució del desig. «Reflex N.2» fa servir com a hipotext La dona de les taronges del pintor Joaquim Sunyer, un quadre on una dona ensenya, impúdica, els seus pits a l’observador. De la mateixa manera, la protagonista del poema pren la iniciativa i es descorda la brusa per seduir l’altre, que no és més que el mateix metro de París, el qual Papasseit personifica amb una clara voluntat d’enaltir-lo. Erotisme i futurisme (metro) es fonen en Papasseit per a transformar l’espai i les conductes del seu hipotext i acoblar-les a la nova moral avantguardista que es decanta pel reconeixement del plaer i dels avanços tecnològics.

.

Laura Bolo Martínez
Ressenya de: Gregori, Carme & XavierRosselló (eds.), L’empremta del mite en la literatura del primer terç del segle xx, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018, ISBN: 978-84-9191-027-5
Caplletra 68 (Primavera, 2020), p. 249-253

.

Enric Bou
Cartografies de la desaparició. Vestigis de la vida quotidiana en la literatura.
Edicions de la Universitat de Barcelona

Barcelona, 2023
ISBN: 9788491688365

.

.

.

.

.

Ferran Carbó
Dos reflexos de Joan Salvat-Papasseit en el metro de París.
A: L’empremta del mite en la literatura catalana del primer terç del segle XX
Biblioteca Milà i Fontanals, 66.
Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Barcelona, 2018
ISBN: 9788491910275