Himnes Homèrics (Joan Maragall) – XXVII

.
.
.

.

XXVII

.

A Artemis

.

Artemis canto, de sagetes d’or, verge venerable,

molt bulliciosa, que’s plau a tirar ses sagetes als cervos,

d’Apol·ló germana, el del glavi d’or, que per les muntanyes

i els cims ventejats li plau la cacera, estén son arc d’or

i llança els trets dolorosos : tremolen els cims més alts,

dins la selva ombrosa ressona el terrible udol de les feres,

i tota la terra es commou i la mar, tant plena de peixos,

mentre ella, la dea de cor tant valent, corre d’ací i allà

ferint tota bestia feréstega. I havent-se aixís delitat

a tirar sagetes, amb el cor joiós afluixa son arc,

i al palau se’n va del germà tant amat, Febos Apol·ló,

a la rica Delfos, a menâ el bell chor de les Muses i Càrites:

penja les sagetes i l’arc vincladiç, i, ornada i vestida

graciosament, mena els chors, que canten amb divines veus:

canten i celebren a Leto l’esvelta, que infantà tals fills

que en pensaments guanyen, i en obres també, a tot immortal.

I ara, fills de Zeus i Leto, de cabells formosos, salut!

I jo recordar-me voldré de vosaltres i d’un altre cant.

 

Himnes Homèrics

Himne XXVII

Traducció en vers de Joan Maragall

.

.

.

.

.

.

.

.

Himnes Homèrics

Traducció en vers de Joan Maragall
i text grec amb la traducció literal
de P. Bosch Gimpera

Institut de la Llengua Catalana

Impremta de l’Avenç. Barcelona, 1913

.

.

.