Himnes Homèrics (Joan Maragall) – XXXII

.
.
.

.

XXXII

.

A Selena

.

Parleu de la bella Selena, la d’ales obertes, oh Muses

filles de Zeus el Croni, veu-dolces i de tant bon cant:

la resplendor de son cap en el cel, inonda la terra;

lluu sa corona en els aires obscurs, i ho fa lluir tot.

Escampa sos raigs a l’eixir son bell cos de banyar-se

adins l’Oceà, revestida llavors la divina Selena

de vesta lluenta, i enjonca els cavalls resplendents i cap-drets,

a l’hora del vespre, del mes en la bella meitat : sa rodona

està en plenitud, i esclaten sos raigs en el cel poderosos,

i als homes senyalen presagis molt grans. El Croni, una volta,

amb ella va unir-se d’amor en son tàlem; i, plena restant,

infantava la verge Pandea, tant bella entre’ls déus immortals.

Salut, sobirana Selena, la blanca de braços, benèfica,

de trenes formoses! Havent per tu començat, cantaré

els mig-deus celebrats pels aedes, de veus tant amables,

que són de les Muses servents.

Himnes Homèrics

Himne XXXII

Traducció en vers de Joan Maragall

.

.

.

.

.

.

.

.

Himnes Homèrics

Traducció en vers de Joan Maragall
i text grec amb la traducció literal
de P. Bosch Gimpera

Institut de la Llengua Catalana

Impremta de l’Avenç. Barcelona, 1913

.

.

.