Pàgina d'inici
> Traduccions de l'Odissea > Cant I de l’Odissea de J.F. Mira
Cant I de l’Odissea de J.F. Mira
.
.
.
.
Com ja comentàvem fa uns dies, el proper dia 20 d’octubre de 2011 tindrem al nostre abast una nova traducció al català de l’Odissea d’Homer, a càrrec de Joan Francesc Mira, en hexàmetres catalans.
.
.
Categories:Traduccions de l'Odissea
Català, Joan F. Mira, Jordi Cornudella, Odissea
De Troia a Ítaca 
Novament ens ofereixes una primícia extraordinària. Moltes gràcies
Discrepem molt dels criteris lingüístics que fa servir el senyor Mira en la seua traducció. ¿Què és el que aporta, a hores d’ara, a la llengua, l’ús dels subjuntius en -ara,-era,-ira?
¿ A què trauen cap l’infinitiu “tindre” i els seus derivats en una obra d’alta cultura, en un clàssic del cànon occidental?
Després d’una lectura per damunt del primer cant, hi hem trobat aberracions com aquestes:
línia 10: hi hauria de dir “parla’ns-en” i no pas “parla’ns”.
línia 11: relatiu “que” per referir-se a persones.
línia 14: “era en poder d’una nimfa” en comptes de “estava en poder…”
línia 24: hi hauria de dir “els uns on el sol va a dormir i els altres…” (és allò del tot i la part).
línia 104: “entrador del pati”, concepte que no existeix, hi hauria de dir “cancell”.
línia 132: “es quedà al seu costat” per “segué a la seua vora””; “quedar-se” és castellà.
línia 160: “es mengen debades la hisenda”, cal conèixer molt bé el dialecte valencià per poder entendre aquesta frase, i doncs, hi hauria de dir ” de franc” o “de baldraga”.
línia 296: ” ja no deuries continuar..” aquesta perífrasi d’obligació no és aconsellable en una obra d’aquesta magnitud.
línia 260-261 : inseguretat en l’ús del pronom “hi”.
Fet i fet, creiem que la traducció s’hauria de revisar de cap i de nou.