Pàgina d'inici
> Invocació de l'Odissea > Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit… Invocació de l’Odissea per Carles Riba (2ª)
Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit… Invocació de l’Odissea per Carles Riba (2ª)
.
.
.
.
Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim
errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;
de molts pobles veié les ciutats, l’esperit va conèixer;
molts de dolors el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim,
fent per guanyà’ el seu alè i el retorn de la colla que duia;
mes ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho,
car tots ells es perderen per llurs mateixes follies,
els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de l’Altura,
van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna.
Parla’ns-en, filla de Zeus, des d’on vulguis, també a nosaltres.
.
Odissea, I, 1-10
.
.
Traducció de Carles Riba (1948)
.
.
.
Novament traslladada en versos catalans per
Carles Riba.
Editorial Alpha. Barcelona, 1953
.
.
.
.
.
Categories:Invocació de l'Odissea
Carles Riba, Català, Odissea
Comentaris (0)
Trackbacks (1)
Deixa un comentari
Retroenllaç
-
13/10/2011 a les 8:37 PMHomer al «Diccionari de la traducció catalana» « DE TROIA A ÍTACA