Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit… Invocació de l’Odissea per Carles Riba (2ª)

.

.

.

.

Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim

errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;

de molts pobles veié les ciutats, l’esperit va conèixer;

molts de dolors el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim,

fent per guanyà’ el seu alè i el retorn de la colla que duia;

mes ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho,

car tots ells es perderen per llurs mateixes follies,

els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de l’Altura,

van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna.

Parla’ns-en, filla de Zeus, des d’on vulguis, també a nosaltres.

.

Odissea, I, 1-10

.

.

Traducció de Carles Riba (1948)

.

.

.

Homer. L’Odissea.

Novament traslladada en versos catalans per

Carles Riba.

Editorial Alpha. Barcelona, 1953

.

.

.

.

.