ASFÒDELS.06 – albons, gamons, porrasses i caramuixes – Blai Bonet: «…amb flors d’albó com d’engruixada seda… »

Los aubons , parents del lliri y de bon auguri pe’ls pagesos,
fan blanquejar aquí sa darrera flor com en les encontrades de Mallorca.
Verdaguer, Jacint: Excursions y viatjes, 1887

.
LO PUS BELL CATALANESC DEL MÓN

Lentes alzines, maternals figueres,
pollancres crstal·lins, dring de font viva,
esclarissades ombres de l’oliva,
armat esvalot mut de romegueres,
el pomerar pintat, fresques pereres,
arrodonida eufòrbia, pleta freda,
amb flors l’albó com d’engruixada seda,
roques llises, capblaus, esparregueres,
pedra amb un liquen, groc com la moneda
del temps que calla entre les caderneres,

blaus, espigats espígols, llentrisqueres
mates enceses, escanya-rossins,
fua aturada dels cabridencs pins
que s’enfilen amb xiulo a les voreres
d’arran de mar, esmusses carritxeres,
escambuixades penyes, vent gregal,
mar: esperit escènic, fonda sal,
roques brescades, conques salineres…
Ran de rel com llengua romanial
pateix flor el romaní de les caeres.

Blai Bonet

.

.

[Blai Bonet] [v]eu clar que el problema del noucentisme és el rebuig i la negació dels trets i les rels dialectals. «Quan es tracta d’una obra de creació, expressions com. “llenguatge col·loquial”, “dialecte”, “modalitat”, perden cabal, la preceptiva i la significació, perquè es veu com ja és arribada l’hora del món vist, sentit i viscut com un llogaret global». Xavier Lloberas diu que Blai Bonet aprèn a barrejar «la compulsió materna i la pulsió barroca». El llegeix a l’espill del poliglotisme de l’origen de César Vallejo i el barroc sudamericà del xx i dels murs i les portes despintades i viscudes d’Antoni Tàpies i Emilio Vedova, venecià i berlinès. «Enraonar hores en la llengua fabra i moll de la terra potser seria carregós. Vostè, però, s’expressa en els dialectes del desert i els dialectes, com que són nats de l’argila, de l’aigua i de les llivanyes de l’herba, els dialectes són com una greixonera de faves a la catalana, on se sent el saborino de la cansalada, de l’herbassana, dels ceballons, del moraduix, del patató, tots els paladars manco el gust de la fava». Quan escriu aquests mots el poeta viu a l’ombra de les blavors que van des del Puig de Ransa i sa Penya Bosca fins a sa Barca Trencada de Santanyí. Escriu Somiar déus per a Toni Catany i uns sonets, inacabats, tristíssims, i uns esbossos d’albons, Albons de Virgili, albons de Biel March.

els albons, fidels a la seva flor que no pot passar de la flor,
com alguns homes que se’n van sense haver estat estimats,
començaven de tornar caramutxes

L’albó és la flor de la porrassa. Així anomenen a Santanyí l’asfòdel, el tubercle de l’inframon. La caramutxa. Així hi anomenen la porrassa morta i dreta davant la mar. L’albó és la flor de Virgili, i, dreta i alta, floreix, escriu i viu per als altres. Totes les altres flors de la garriga del Tomarinar, la sordonaia, el fenàs, la ravenissa, el coscoll, la corretjola, el capblau, la cugula, l’aritja, la romeguera, la verdolaga, totes, menys l’albó, viuen «sense encàrrec i amb gràcia», diu el poeta vell.

                                                  La rel
de l’albó, que encara no es veu,
encara que hi sigui, fonda i celeste,
en la lengua dels pobles de la mar de Virgili
es diu «collons de porrassa»,
quan el març i els al·lots treuen la cresta
és blanca, color de teula amb verdor
que ve d’enfora, groga
amb blancors que venen del semen
sacralitzador de les rels.

.

Albert Roig
Posseït

.

Blai Bonet
El Jove
Empúries ed.
Barcelona, 1987
ISBN: 9788475961163

.

.

.

.

.

Albert Roig
Posseït
l’altra editorial
Barcelona, 2022
ISBN: 9788412508680

.

Albert Roig ens recrea Robert Lowell. La tempesta i Ulysses and Circe.

..

.

Callaren tots, i la mirada fixa
sobre ell tenien, i la faç atenta,
i de l’alt setial el pare Eneas
va començar així: —És inefable,
o reina, la dolor que em renovelles
amb un tal prec: hauré de dir de quina
manera destruiren la riquesa
els grecs, i el regne dissortat de Troia;
les que jo viu horribles malanances,
i d’on ne fui una gran part. Quin home
de recontar açò no ploraria,
adés fos mirmidó, adés fos dòlop,
adés un dels guerrers de l’aspre Ulisses?

Virgili
Eneida, II, 1-13
Traducció de Llorenç Riber

..

En el seu darrer llibre, Day by Day (1977), Robert Lowell es desdoblava en un Ulisses acabat, que decau després de la seva peripècia vital, que navega entre Circe i Penèlope, que si bé, com el poeta, abans (ten years before) feia que les coses esdevinguéssin segons els noms que els hi donava, després aquestes perdien els seus noms. El dolor que causa contar la peripècia final d’Ulisses, la peripècia final de Lowell, és com el dolor que a Eneas li causa contar la dissort de Troia.

.

..

Ulysses and Circe

.

I.

Ten years before Troy, ten years before Circe—
things changed to the names he gave them,
then lost their names:
Myrmidons, Spartans, soldier of dire Ulysses . ..
Why should I renew his infamous sorrow?
He had his part, he thought of building
the wooden horse as big as a house
and ended the ten years’ war.
“By force of fraud,” he says, “I did
what neither Diomedes, nor Achilles son of Thetis,
nor the Greeks with their thousand ships …
I destroyed Troy.”

Robert Lowell
Ulysses and Circe
.

.

En el seu darrer i recent llibre, La tempesta, Albert Roig ens porta a l’illa de Próspero, a l’illa de Circe, a la peripècia marítima, a la tempesta, a la peripècia vital, a Ofèllia, la mort per ofegament, … i en el poema Mar recrea i imita l’Ulysses and Circe de Robert Lowell.

.

.

IV

[…]

Young,
he made strategic choices;
in middle age he accepts
his unlikely life to come;
he will die like others as the gods will,
drowning his last crew
in uncharted ocean,
seeking the unpeopled world beyond the sun,
lost in the uproarious rudeness of a great wind.

On Circe’s small island,
he grew from narrowness—
by pettiness,
he ennobled himself to fit the house.
He dislikes everything
in his impoverished life of myth.

[…]

Robert Lowell
Ulysses and Circe

.

.

Mar

.

II

[…]

De jove va ser l’estratega
de sagnants gestes.
Era esmús i mesquí
i ara res no li agrada de sa vida, mítica, mísera.
Morirà com tothom
quan ho vulguin els déus
fent que els seus últims mariners s’ofeguin
en mars inèdits

cercant un món rem més enllà del sol
perduts en la fressa de la tempesta.

[…]

Albert Roig
Mar

.

.

“Long awash and often touching bottom
by the sea’s great green go-light
I found my exhaustion the light of the world.

Earth isn’t earth
if my eyes are on the moon,
her likeness caught
in the split-second of vacancy—

duplicitous,
open to all men, unfaithful.

After so many millennia,
Circe,
are you tired
of turning swine to swine?

Robert Lowell (Boston, 1917 - Nova York, 1977)

How can I please you,
if I am not a man?

I have grown bleak-boned with survival—
I who hoped to leave the earth
younger than I came.

Age is the bilge
we cannot shake from the mop.

Age walks on our faces—
at the tunnel’s end,
if faith can be believed,
our flesh will grow lighter.”
.
.
Robert Lowell
Ulysses and Circe
.

.

.

Albert Roig (Tortosa, 1959)

Tants anys calat de mar,
sovint tocant-hi fons,
en la mar gran, verda, dels fars
se m’han tornat les fatigues la llum del món.
.
La terra no és la terra si la lluna
m’enlluerna i la cara es despulla
en un esclat d’absència, i és l’espill
ofert a tots els homes, infidel.
.
Després de tants mil·lenis,
Circe,
no t’has cansat de tornar els porcs en porcs?
.
Si ja no sóc un home,
com podré seduir-te?
.
Em criaren amarg, just amb els ossos
per poder sobreviure,
jo que volia anar-me’n d’aquest móm
més jove que quan vaig venir-hi.
.
Els anys són la brutícia
que no podem escórrer del fregall.
Els anys caminen per les nostres cares.
Són calls i espera cega.
I ja al final del túnel—
.
El dia
ha nascut d’un fosc crit.
La rabosa fa el clot de la saó,
ja té llet, gràvida,
ja els arítjols volen créixer al seu ventre viu.
.
És això vellesa. Oferir-se a la terra, nu.
El nin que vaig ser, nu a la platja de les petxines.
Els meus cabells eren jacints, florien.
.

Albert Roig
Mar

.

.

.

Virgili

Eneida

Traducció de Mossèn Llorenç Riber

Editorial Catalana

Barcelona, 1917

.

.

.

Robert Lowell

Selected poems

Farrar, Straus and Giroux. New York, 2006

ISBN: 9780374530068

.

.

.

.

Albert Roig

La tempesta

Poesia, 145

Edicions 62. Barcelona, novembre de 2011

ISBN: 9788429768527

.

.

.