Albert Roig ens recrea Robert Lowell. La tempesta i Ulysses and Circe.

..

.

Callaren tots, i la mirada fixa
sobre ell tenien, i la faç atenta,
i de l’alt setial el pare Eneas
va començar així: —És inefable,
o reina, la dolor que em renovelles
amb un tal prec: hauré de dir de quina
manera destruiren la riquesa
els grecs, i el regne dissortat de Troia;
les que jo viu horribles malanances,
i d’on ne fui una gran part. Quin home
de recontar açò no ploraria,
adés fos mirmidó, adés fos dòlop,
adés un dels guerrers de l’aspre Ulisses?

Virgili
Eneida, II, 1-13
Traducció de Llorenç Riber

..

En el seu darrer llibre, Day by Day (1977), Robert Lowell es desdoblava en un Ulisses acabat, que decau després de la seva peripècia vital, que navega entre Circe i Penèlope, que si bé, com el poeta, abans (ten years before) feia que les coses esdevinguéssin segons els noms que els hi donava, després aquestes perdien els seus noms. El dolor que causa contar la peripècia final d’Ulisses, la peripècia final de Lowell, és com el dolor que a Eneas li causa contar la dissort de Troia.

.

..

Ulysses and Circe

.

I.

Ten years before Troy, ten years before Circe—
things changed to the names he gave them,
then lost their names:
Myrmidons, Spartans, soldier of dire Ulysses . ..
Why should I renew his infamous sorrow?
He had his part, he thought of building
the wooden horse as big as a house
and ended the ten years’ war.
“By force of fraud,” he says, “I did
what neither Diomedes, nor Achilles son of Thetis,
nor the Greeks with their thousand ships …
I destroyed Troy.”

Robert Lowell
Ulysses and Circe
.

.

En el seu darrer i recent llibre, La tempesta, Albert Roig ens porta a l’illa de Próspero, a l’illa de Circe, a la peripècia marítima, a la tempesta, a la peripècia vital, a Ofèllia, la mort per ofegament, … i en el poema Mar recrea i imita l’Ulysses and Circe de Robert Lowell.

.

.

IV

[…]

Young,
he made strategic choices;
in middle age he accepts
his unlikely life to come;
he will die like others as the gods will,
drowning his last crew
in uncharted ocean,
seeking the unpeopled world beyond the sun,
lost in the uproarious rudeness of a great wind.

On Circe’s small island,
he grew from narrowness—
by pettiness,
he ennobled himself to fit the house.
He dislikes everything
in his impoverished life of myth.

[…]

Robert Lowell
Ulysses and Circe

.

.

Mar

.

II

[…]

De jove va ser l’estratega
de sagnants gestes.
Era esmús i mesquí
i ara res no li agrada de sa vida, mítica, mísera.
Morirà com tothom
quan ho vulguin els déus
fent que els seus últims mariners s’ofeguin
en mars inèdits

cercant un món rem més enllà del sol
perduts en la fressa de la tempesta.

[…]

Albert Roig
Mar

.

.

“Long awash and often touching bottom
by the sea’s great green go-light
I found my exhaustion the light of the world.

Earth isn’t earth
if my eyes are on the moon,
her likeness caught
in the split-second of vacancy—

duplicitous,
open to all men, unfaithful.

After so many millennia,
Circe,
are you tired
of turning swine to swine?

Robert Lowell (Boston, 1917 - Nova York, 1977)

How can I please you,
if I am not a man?

I have grown bleak-boned with survival—
I who hoped to leave the earth
younger than I came.

Age is the bilge
we cannot shake from the mop.

Age walks on our faces—
at the tunnel’s end,
if faith can be believed,
our flesh will grow lighter.”
.
.
Robert Lowell
Ulysses and Circe
.

.

.

Albert Roig (Tortosa, 1959)

Tants anys calat de mar,
sovint tocant-hi fons,
en la mar gran, verda, dels fars
se m’han tornat les fatigues la llum del món.
.
La terra no és la terra si la lluna
m’enlluerna i la cara es despulla
en un esclat d’absència, i és l’espill
ofert a tots els homes, infidel.
.
Després de tants mil·lenis,
Circe,
no t’has cansat de tornar els porcs en porcs?
.
Si ja no sóc un home,
com podré seduir-te?
.
Em criaren amarg, just amb els ossos
per poder sobreviure,
jo que volia anar-me’n d’aquest móm
més jove que quan vaig venir-hi.
.
Els anys són la brutícia
que no podem escórrer del fregall.
Els anys caminen per les nostres cares.
Són calls i espera cega.
I ja al final del túnel—
.
El dia
ha nascut d’un fosc crit.
La rabosa fa el clot de la saó,
ja té llet, gràvida,
ja els arítjols volen créixer al seu ventre viu.
.
És això vellesa. Oferir-se a la terra, nu.
El nin que vaig ser, nu a la platja de les petxines.
Els meus cabells eren jacints, florien.
.

Albert Roig
Mar

.

.

.

Virgili

Eneida

Traducció de Mossèn Llorenç Riber

Editorial Catalana

Barcelona, 1917

.

.

.

Robert Lowell

Selected poems

Farrar, Straus and Giroux. New York, 2006

ISBN: 9780374530068

.

.

.

.

Albert Roig

La tempesta

Poesia, 145

Edicions 62. Barcelona, novembre de 2011

ISBN: 9788429768527

.

.

.