Arxius

Posts Tagged ‘Victor Hugo’

Max Estrella, cec com Homer i Belisari

.

.

.

.

.

Victor Hugo (Besançon, 26 de febrer de 1802 — París, 22 de maig de 1885)

Aveugle comme Homère et comme Bélisaire,

N’ayant plus qu’un enfant pour guide et pour appui,

La main qui donnera du pain à sa misère,

Il ne la verra pas, mais Dieu la voit pour lui.

.

Victor Hugo

..

.

.

.

.

.

.

.

.

EL MINISTRO.- ¿Qué escándalo es éste, Dieguito?

DIEGUITO.- Señor Ministro, no he podido evitarlo.

EL MINISTRO.- ¿Y este hombre quién es?

MAX.- ¡Un amigo de los tiempos heroicos!  ¡No me reconoces, Paco!  ¡Tanto me ha cambiado la vida!  ¡No me reconoces!  ¡Soy Máximo Estrella!

EL MINISTRO.- ¡Claro!  ¡Claro!  ¡Claro!  ¿Pero estás ciego?

MAX.- Como Homero y como Belisario.

Ramón María del Valle-Inclán  (Vilanova de Arousa, 28 de octubre de 1866 — Santiago de Compostel.la, 5 de gener de 1936).

.

Ramón del Valle-Inclán

Luces de bohemia

.

.

.

.

Ramón María del Valle-Inclán

(Vilanova de Arousa, 1866 — Santiago de Compostel·la, 1936)
.

.

.

.

.

Homer, com a cec il·lustre i paradigmàtic, ha compartit fama, en tal condició, amb altres orbs legendaris. Un d’ell és Belisari, general dels exèrcits de l’imperi bizantí que, sota el mandat de Justinià, va annexionar al citat domini de Bizanci molts dels territoris de l’antic imperi romà d’occident; i que, segons una llegenda molt estesa a l’edat mitjana, fou condemnat per Justinià a que li arrenquessin els ulls i a esdevenir un pidolaire al costat de la Porta Pinciana, de Roma. Després de la novel·la Bélisaire, de Jean-François Marmontel (1767), tal imatge del Belisari com a cec i mendicant passà a ser un motiu molt recurrent en la pintura del segle XVIII.

A través de Víctor Hugo, l’evocació conjunta d’Homer i de Belisari arriba, per la ploma de Valle-Inclán, a Max Estrella, un heroi clàssic reflectit en un dels miralls còncaus del “callejón del Gato”, un Ulisses esperpèntic que a Luces de Bohemia fa el seu viatge, el seu periple nocturn, per un Madrid dantesc, per un cercle infernal. La visió lúcida, la veritat, ens apareix, ens és donada, a partir de la deformació. La llum, la clarividència, el relat, el record, ens el facilita un cec, ja es digui Max Estrella, Tirèsias, Demòdoc o Homer. 

.

.

.

Ramón del Valle-Inclán

Luces de bohemia

Esperpento

Colección Austral, 1.307

Espasa-Calpe, S.A.. Madrid, 1978 (9ª ed.)

ISBN:8423913074

.

.

.