Les grues homèriques … i altres grues
..
.
.
Ebene
See.
Der See.
Versunken
die Ufer. Unter der Wolke
der Kranich. [...]
Johannes Bobrowski
Planura
Llac.
El llac.
Enfonsades
les ribes. Sota el núvol
la grua [...]
(Trad. de Mª del Carme Serrat)
.
.
.
la grua. .
.
.
Ilíada, III, 2-5:
.
..
…Els troians avançaren brogint i xisclant com ocells, tal com s’alça pel cel l’esvalot estrident de les grues que, fugint del fred i la pluja immensa, volen grallant per damunt del corrent oceànic…
Traducció de Montserrat Ros
.
els troians, amb cridòria i clamors, com ocells avançaven:
tal ressona dessota del cel el grallar de les grues,
quan, després que han fugit de l’hivern, i la pluja indicible,
volen, tot grallant, al damunt dels corrents oceànic,Traducció de Josep Mª Llovera
.
.
.
.
.
.
.
.Ilíada, II, 459-466:
.
.
Talment quan nombroses bandades d’ocells voladors, d’oques o grues o bé de cignes de coll llarg, en la prada d’Àsia, a les vores del corrent del Caïstre, voletegen d’ací d’allà orgulloses de les seves ales i fan crits quan s’aturen i tota la prada retruny , així mateix nombroses tropes d’aqueus s’escampaven vers la plana de l’Escamandre sortint de les naus i les tendes…
Traducció de Montserrat Ros
.
I, talment com d’ocells voladors estols abundosos,
d’oques o de grues, o bé de coll-llargues cigonyes,
d’Àsios en la prada, al volt dels corrents del Caïstre,
van, d’ací d’allà, volant, de llurs ales joiosos,
i, grallant, es posen, i tota la prada en ressona;
igualment llurs nombrosos estols, de les naus i les tendes,
de l’Escamandre a la plana, s’anaven vessant,Traducció de Josep Mª Llovera
.
.
..
.
.
La imatge del vol dels estols de grues, de tornada de l’hivernació, ha quedat gravada en la nostra cultura mediterrània com a senyal de l’arribada de la primavera, com podem veure a l’Anacreòntica dedicada a la primavera.
.
En la versió d’en Frederic Renyé i Viladot (1878):
.
.
Á LA PRIMAVERA
Mira com cuan apunta Primavera
Les Gracies roses broten
Y de la mar les ones suaus s’ amansan
Nada l’ ánech y va de pas la grua,
Lo sol resplandeix sense cap taca,
Les sombres de les bromes van fonentse,
Los trevalls dels mortals ufans s’ ostentan,
Los fruyts dels camps apuntan,
Brota del olivé la blanca capa
Y los sarments de pámpols se coronan;
Y lo fruyt esbargintse
Per dintre de les branques y les fulles
Per tot en flor esclata.
.
.
O en la versió de Carles Riba (1913), que ens va oferir en Ramon Torné Teixidó a Faventia:
.
.
De la primavera
Mira com a l’aparèixer la primavera les Gracies prodiguen les roses. Mira com les ones de la mar s’aplanen amb la bonança. Mira com l’ànec se capbuça, mira com la grua fa camí. Titan lluu ingenuament, les ombres dels núvols són empeses-(lluny), les obres dels mortalas llueixen. [La terra s'agença de fruits], es pinta el fruit de l’olivera; el licor del bromi es corona: entre les fulles, a través dels temps, el fruit floreix impacient.
.
.
O en la versió de l’ínclit Quevedo:
.
.
Agora que suave
Nace la primavera
¿No ves como las Gracias
De rosas mil se llenan?
¿No ves como las ondas
Del ancho mar quietas
Aflojan los furores,
Y amigas se serenan?
¿No vés como ya nada
El ánade, y empieza
La grulla á visitarnos,
Y el sol á barrer nieblas?
Los trabajos del hombre
Ya lucen y ya medran.
La vega pare gramas.
La oliva flores echa
Las cepas se coronan
De pámpanos que engendran,
Y de bullentes hojas
Los campos y alamedas..
.
.
P.S.: En permetem incloure en el cos principal d’aquest post, els versos d’Alceu, en la versió de Salvatore Quasimodo, proposats i facilitats per Stefano Sanfilippo en el seu comentari a aquesta entrada:
.
“Già sulle rive dello Xanto ritornano i cavalli,
gli uccelli di palude scendono dal cielo,
dalle cime dei monti
si libera azzurra fredda l’acqua e la vite
fiorisce e la verde canna spunta.
Già nelle valli risuonano
canti di primavera.”Alceu
S. Quasimodo, Lirici greci, pàg. 72.
.
.
En català grua té un segon significat entranyable, ja que ens recorda la infantesa, i molt plàstic i poètic:
.
grues
.
.
.
GRUA f.
|| 1. Ocell camallarg de l’espècie Grus cinerea, de color gris amb el cap de la coa i les plomes remeres negres, de més d’un metre de llargada, que ve de passada al nostre país i viatja en grans esbarts els mesos de març i d’octubre; cast. grulla. [...]
|| 2. [...]
|| 3. Estel; peça de paper, devegades reforçada amb estelles de canya, que, lligada amb un cordill, es fa volar enlaire per entreteniment de la mainada; cast. cometa..
Diccionari català-valencià-balear (Alcover-Moll)
.
.
,
.
.
.
Quina grua el meu estel,
quin estel la meva grua!
De tant com brilla en el cel
sembla una donzella nua.L’espurneig que em fereix l’ull
són els seus pits quan s’inclina:
si fa un mirall de l’escull
perleja a l’arena fina.De la meva barca estant
dono al cordill tota mida.
I l’ala clara, sestant,
del gavot que passa i crida.Oh, el seu flanc rosa i argent
i la trena que es deslliga!
Volar d’oronella al vent!
Cabell desfet de l’amiga!Amiga del dolç turmell
com una vela s’enfila
espitllera de l’ocell:
si jo llenço el braç, vacil·la.Vianant vora la mar
prega pels marins que arriben;
si veuen l’estel dansar
moren de tant que sospiren.Vianant, puja al meu bot
que és lliure de la sentida,
però no diguis ni un mot
si no vols perdre la vida.Vianant, no parlis, no,
que l’oreig l’acosta, i mira
que et prendrà l’amor senyor
que el mariner ja sospira.Joan Salvat Papasseit
.
.
..
Ebene (Planura)
Johannes Brobowsky
Trad. de M del Carme Serrat
Font: Magpoesia
.
.
Homer. Ilíada. Vol. II
Traducció de Montserrat Ros i Ribas
Fundació Bernat Metge. Barcelona, 2007
ISBN: 8472258785
.
.
.
Josep Mª Llovera. Versions de l’obra completa d’Horaci
i de quinze rapsòdies de la Iliada d’Homer.
Traducció directa en els metres originals
Acadèmia Catòlica. Sabadell, 1975
.
.
.
Odes de Anacreont
traduhides directament del grech al catalá
per En Frederich Renyé y Viladot
Imprenta de la Renaixensa
Barcelona, 1878
.
.
.
.
