Arxius
Àngels Marzo, tot buscant Quios
.
.
.
Recordeu’s de mi, que sols vos demano que un dia vinga algú a aquesta terra (potsê un afligit foraster) preguntant : — Qui és aquest home, l’aede tant dolç que ve i us encisa amb son cant? — vosaltres digueu-li amb bon cor: — És un orb de la Quios rocosa, i de cants com els seus no n’hi haurà — […]
A Apol·lo deli
Himnes homèrics
Versió de Joan Maragall
.
.
.
.
.
1
.
No oblidis Quios,
el viatge és cadència
cap a l’orígen
.
.
29
.
Mira, Atenea,
els ulls de sal oberta
de la Medusa.
.
.
.
34
.
Coneix Nausica
que Arete exigeix sempre
una altra muda
.
.
.
.
.
.
Àngels Marzo
Buscant Quios
XLVII Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot-Haikus en línia 2013
Viena edicions. Barcelona, maig 2014
ISBN: 9788483307885
.
.
.
.
Ariadna o el senyor Q (i Penèlope, i les nimfes, i Saturn, i Wittgenstein …). Esther Albert
.
.
.
.
V
.
.
Disseny de la portada: Enric Jardí
La ment. Penèlope. La calma.
El verd. Un bes. Les nimfes.
.
L’home. Saturn. Les mans.
Wittgenstein. Paraules. El pare.
.
Tot t’ho diré
.
.
Esther Albert
Retingut en una lluna de Júpiter
.
.
.
.
Esther Albert
Ariadna o el senyor Q.
art&vers, I
Muntaner Editors. Barcelona, 2000
ISBN: 9788495648006
.
.
.
Helena de Troia, als Carmina Burana (Ave formosissima)
.
.
.
En el darrer dels cants goliards de la recopilació Carmina Burana, hi trobem una paròdia d’un Ave Maria, on l’estimada és exaltada com si fos la Mare de Déu, i se la parangona a l’heroïna Blancaflor (la de l’àmpliament difós a l’edat mitjana Floris i Blancaflor), a Helena d’Esparta (Helena de Troia) i a la mateixa Afrodita.
En transcribim l’original en llatí i la traducció al català de Joan Petit:
.
.
AVE FORMOSISSIMA
.
Ave formosissima,
gemma pretiosa,
ave decus virginum,
virgo gloriosa;
ave mundi luminar,
ave mundi rosa,
Blanziflor et Helena,
Venus generosa !
.
.
SALUT, BELLÍSSIMA
.
Salut, bellíssima,
gemma preciosa;
salut, honor de les donzelles,
verge gloriosa;
salut, llum del món;
Blancaflor i Helena,
Venus nobilíssima !
.
.
.
Carmina Burana
Versió de Joan Petit
Poesia dels Quaderns crema,21
Edicions dels Quaderns Crema. Barcelona, 1989.
ISBN: 9788477270393
.
.
Óssip Mandelstam, en traducció d’Helena Vidal
Tan espessa i tan lenta s’escola, daurada, la mel
de l’ampolla, que, mentre flueix, la senyora
s’esplaia:
«A la Tàuride trista, on ens ha projectat a repèl
el destí, no ens corseca l’enyor», i alça el cap
per mirar-nos.
Regna Bacus pertot, és com si en aquest món
no existís
ningú més que algun gos travessant el carrer,
potser un guarda.
Talment bótes feixugues s’escolen els dies
tranquils.
Se sent l’eco llunyà d’unes veus, prô no saps
de què parlen.
Ens hem pres el te amb mel, hem sortit a l’enorme
jardí,
les cortines semblaven pestanyes tancant
les finestres.
Hem passat les columnes i anat al vinyar del camí,
on els cims ensonyats reverberen de vidres eteris.
Jo he dit que la vinya és com una batalla d’antics,
amb genets arrissats que combaten en ordre
de rínxol;
que la ciència de l’Hèl·lade viu en les pedres d’aquí
i això es veu a les gleves daurades i als rengles
continus.
El silenci, com una filosa, s’estotja al racó,
hi ha una olor de vinagre, de vi del celler
i de pintura.
¿Te’n recordes, a Grècia, una dona estimada
per tots
—no l’Helena, no, l’altra—, com feia durar
la costura?
Velló d’or, ¿on t’amagues, on ets, velló d’or,
on t’esmunys?
Les onades brogien, feixugues, al llarg
del viatge.
I, baixant de la nau, amb una vela esfilada
pel mar i els esculls,
Odisseu, ple de temps i d’espai a vessar,
retornava.
Aluixta, Crimea,
11 d’agost de 1917
Óssip Mandelstam
Óssip Mandelstam. Poemes.
Selecció i traducció d’Helena Vidal.
Poesia dels Quaderns Crema, 59.
Quaderns Crema, Barcelona, 2009.
ISBN: 9788477274681
Joan Montserrat i Archs: A TU (…màgica Circe…)
A TU
Al breç de l’aura voleyant lleugera
ta espessa troca de cabells ondosos
dos rulls dexava reposar sedosos
damunt ta front d’alabastrina cera.
No enlluerna més si de sa ardenta esfera
n’arrenca Phæbus brillants raigs preciosos
ni’ls pot dur Venus com los teus graciosos,
ni humana clenxa en la finó’ls supera.
Màgica Circe que a qui’t veu subjugues,
d’ells en mal’hora’l bell encís mostrantme
forces me dares que a l’amor m’empenyen.
Puix tu de cada brí’n fas com qui jugues
escorrediços nus que’l cor lligantme
com més de tu m’alluny més ay! l’estrenyen.
J. Montserrat i Archs
(Barcelona, 1 de novembre de 1844 – 26 d’octubre de 1895)
A la pàgina de Traduccions al català de la Ilíada, hi podeu trobar la traducció de part del Cant XVIII de J. Montserrat i Archs.
Joan Montserrat i Archs
Vers i prosa
Lectura Popular. Biblioteca d’autors catalans. nº 175
Ilustració Catalana. Estampa La Renaixensa. Barcelona.
Ossip Mandelstam: Serà demolit l’alt gabial dels Príams
XXXVII
Porque tus manos yo no puedo retener,
porque vendí tus labios de salobre ternura,
he de esperar el alba en la acrópolis densa…
¡Cómo odio la tala dolorosa i antigua!
Los aqueos en la sombra ensillan sus caballos,
muerden —sierras dentadas— en los muros con fuerza.
No hay modo de aplacar el borboteo seco de la sangre,
y para ti no hay nombre, ni sonido, ni huella.
¿Cómo pude pensar que volverías, cómo fui tan osado?
¿Por qué me separé de ti prematuramente?
Aún no se fue la sombra, aún no cantaba el gallo,
ni la madera hendía el hacha ardiente.
Lágrima transparente, en los muros irrumpió la resina,
y siente la ciudad sus costillas de madera,
mas saltó a las escalas la sangre y se lanzó al asalto,
y a los hombres en sueños se apareció tres veces la imagen hechicera.
¿Dónde la dulce Troya? ¿Dónde la casa del rey o de las doncellas?
Será demolida la alta pajarera de los Príamos.
Y caen las flechas cual seca lluvia de madera,
y otras flechas brotan de la tierra, tal bosque de avellanos.
Se apaga sin dolor la punzada de la última estrella,
como gris golondrina golpea el alba en la ventana,
y el lento día, de un largo sueño en los pajares revueltos,
se rebulle cual buey que despierta en la paja.
1920
Ossip Mandelstam
Ossip Mandelstam. Poesía.
Traducción de Aquilino Duque.
Vaso Roto Ediciones. Madrid, 2010.
ISBN: 9788493808723
Je veux lire en trois jours l’Iliade d’Homère. Ronsard.
Pierre de Ronsard (1524 - 1585)
Je veux lire en trois jours l’Iliade d’Homère,
Et pour ce, Corydon, ferme bien l’huis sur moi;
Si rien me vient troubler, je t’assure ma foi,
Tu sentiras combien pesante est ma colère.
Je ne veux seulement que notre chambrière
Vienne faire mon lit, ton compagnon ni toi;
Je veux trois jours entiers demeurer à recoi,
Pour folâtrer après une semaine enitière.
Mais, si quelqu’un venait de la part de Cassandre,
Ouvre-lui tôt la porte, et ne le fais attendre,
Soudain entre en ma chambre et me viens accoutrer.
Je veux tant seulement à lui seul me montrer;
Au reste, si un dieu voulait pour moi descendre
Du ciel, ferme la porte et ne le laisse entrer.
Pierre de Ronsard
Juan Boscán: Garcilaso comparat amb Aquil·les
SONETO
Primera edició de les obres de Boscán, per Carles Amorós, Barcelona, 1543.
El hijo de Peleo, que celebrado
tanto d’Homero fue con alta lira,
con su madre su mal llora y sospira,
la suerte lamentando de su’stado.
Que sobre havelle corta vida dado,
pase tan delante la su ira,
que doquier que’l rebuelva, si se mira,
se vea de trabajos rodeado.
Si la fortuna d’un tal hombre’s gloria,
con gloria quedarás tu, Garcilaso,
pues con la d’él, tu gloria va medida.
Tu esfuerço nunca fue flaco ni laso,
tus trabajos hizieron larga istoria,
y cúpote, tras esto, corta vida.
Juan Boscán Almogávar (o Joan Boscà Almogàver)
(Barcelona, 1492 – Perpinyà, 1542)
Juan Boscán. Obra completa.
Edición de Carlos Claveria. (Pàg. 235)
Letras Hispanas 453.
Ediciones Cátedra. Madrid, 1999.
ISBN: 9788437616858
MICENE / Micenes, de Salvatore Quasimodo
MICENE
Sulla strada di Micene alberata
Salvatore Quasimodo (Siracusa, 1901 - Nàpols, 1968)
di eucalyptus puoi trovare fromaggio
di pecora e vino resinato “Á la belle
Hélène de Ménélas”, un’osteria
che svia il pensiero dal sangue
degli Atridi. La tua reggia, Agamennone,
è covo di briganti sotto il monte
Zara di sasso non scalfito
da radici a strapiombo su burroni
sghembi. I poeti parlano molto
di te, dell’invenzione del delitto
nella tua casa di crisi,
del furore funebre di Elettra,
che nutri per dieci anni con l’occhio
del sesso il fratello lontano
al matricidio, parlano i diabolici
della logica della regina,
la moglie del soldato assente
Agamennone, mente, spada tradita.
E tu solo ti sei perduto,
Oreste, il tuo viso scomparve senza
maschera d’oro. Ai Leoni della porta,
agli scheletri dell’armonia scenica
rialzati dai filologi delle pietre,
il mio saluto di siculo greco.
Salvatore Quasimodo
El verd fals i vertader (1949-1955)
MICENES
Al camí de Micenes arbrat
d’eucaliptus, pots trobar-hi formatge
d’ovella i vi de resina “À la belle
Hélène de Ménélas”, una taverna
que distreu el pensament de sang
dels Atrides. La teva cort, Agamèmnon,
és cau de bandits a recer de la muntanya
Zadar de pedrots que no esgarrinxen,
les arrels abalançades als barrancs
esbiaixats. Els poetes en parlen molt,
de tu, de la invenció del delicte
a la teva casa de crisi,
del furor fúnebre d’Electra,
que esperonà al llarg de deu anys amb l’ull
del sexe el germà llunyà
al matricidi, parlen els diabòlics
de la lògica de la reina,
la dona del soldat absent
Agamèmnon, ment i espasa traïda.
I tu tot sol t’has perdut,
Orestes, el teu rostre s’esfumà sense
la màscara d’or. Als Lleons de la porta,
als esquelets de l’harmonia escènica
que els filòlegs de les pedres han redreçat,
la meva salutació de sícul grec.
Salvatore Quasimodo
Traducció d’Eduard Escoffet
Salvatore Quasimodo. Obra poètica
Traducció de Susanna Rafart i Eduard Escoffet
Introducció de Francesc Ardolino
Edició bilingüe.
Edicions del Salobre. Port de Pollença, 2007.
ISBN: 9788493523343
Blanca Andreu, “A Aquiles, en el talón”
A AQUILES EN EL TALÓN
Blanca Andreu (La Coruña, 1959)
Te crees que tu magnífica sintaxis
y tus sueños de fugitivas glorias
te volverán hermoso y amoroso
y ni siquiera sabes, Aquiles
adónde vas
eres como el ganado en la oscuridad de la noche
como las patas del ganado en una noche oscura
mezclas el trigo con el cieno, Aquiles
juntas el correaje con la alondra
inicuo Aquiles
ladrón de bosques
alabas la derrota como triunfo
y dime
tus victorias dónde están
dónde tu saber trágico que la sabiduría
lance a la eternidad y venza al cielo
dónde el poder de duelos tantos
Mientras tú, Aquiles, lloras tus misterios
yo cantaré lo que más amo.
Blanca Andreu
Blanca Andreu. Los archivos griegos.
Vandalia, 37.
Fundación José Manuel Lara. Sevilla, 2010.
ISBN: 9788496824577
.
.
.
Gracias por incluir mi poema en este blog tan bello, aunque en realidad el Aquiles del que se habla-obvio-no es el de la Ilíada, contra el que no tengo nada personal. Eso no quiere decir que no haya referencias de la Grecia clásica en mi libro: de hecho, el primer poema ( Oda a los perros de Atenas) termina con una invocación a Apolo.
Me siento muy honrada por encontrarme en tan buena compañía. Gracias de nuevo
De Troia a Ítaca 